A l’editorial d’EMPORION de maig de 2016 (núm. 113), ja fa dos anys i mig, comentàvem la situació del Convent de les Clarisses en aquell moment, i el possible -però indefinit- esdevenidor d’un immoble tan important del patrimoni torroellenc. Dèiem aleshores que, feia poc, uns mesos, les Germanes Clarisses havien deixat el Convent després de 157 anys i assenyalàvem que generacions de monges, des de la seva clausura, havien format munions de noies de la vila que hi havia anat a costura; que durant la guerra civil les Germanes havien estat perseguides i dispersades; que havien tornat; i que darrerament, tot i que cada cop eren menys nombroses, havien resat i treballat entre nosaltres com unes veïnes més. Però, finalment, la relació s’havia estroncat, la renovació no havia estat possible, i les poques Germanes que quedaven havien abandonat el Convent i s’havien reclòs en un monestir de la mateixa congregació, a Reus. També fèiem èmfasi sobre la importància patrimonial del Convent, una finca de 2.000 metres quadrats, dels quals 1.300 edificats, entre el carrer de la Farigola, el carrer dels Dolors i el del pintor Gimeno, amb església, convent i zona de treball, tot plegat encerclant un magnífic jardí. Tot l’immoble en perfecte estat de conservació, cuidat, net i ornat amb senzillesa.
Anunciàvem en aquell editorial de maig del 2016 que era intenció de les Germanes Clarisses que els torroellencs, en concret les entitats de la població dedicades a l’acció social, la formació o la cultura, poguessin continuar fent ús de l’immoble. Es pensava en aquell moment en una cessió a la Parròquia, en la constitució d’una fundació i un patronat i es va arribar a formar una comissió d’estudi presidida pel rector. Tot i que es tractava d’un patrimoni torroellenc de valor espiritual i material excepcional, fer-se’n càrrec comportava mecanismes legals complexos, a més d’un compromís extraordinari que afectava diverses institucions, la Parròquia, el Bisbat i l’Ajuntament, i en definitiva, el camí dissenyat inicialment no va reeixir. EMPORION ha vist passar dos anys i mig sense poder complir el compromís pres en l’editorial de maig del 2016 de continuar informant sobre l’afer. Dos anys i mig, durant els quals tothom ha temut per la dificultar de mantenir el magnífic estat de conservació d’un Convent tant de temps buit.
Ens complau poder comentar avui, finalment, l’estat i perspectives d’un assumpte tan important. Després d’un període de negociacions, el mes d’abril passat, l’alcalde Josep Maria Rufí i l’abadessa del Monestir de Santa Clara de Reus van signar un conveni de permuta pel qual l’Ajuntament adquiria el Convent i en garantia l’ús públic. I el mes de novembre passat, l’Ajuntament ha engegat un procés participatiu sobre els usos del Convent. Una campanya que ha anomenat “Obrim el Convent”.
El procés participatiu consisteix, inicialment, en visites guiades, en grups de 20 persones, inscrites prèviament al Museu de la Mediterrània. Va començar els dies 24 i 25 de novembre passat i es va preveure de continuar-la els dies 8 i 9 de desembre. La intenció és que els visitants coneguin l’espai i que l’Ajuntament en pugui recollir les primeres aportacions. El procés participatiu es mantindrà fins al febrer, amb l’objectiu d’arribar al màxim de persones, col·lectius i entitats de la vila -tothom hi podrà accedir a través d’una plataforma digital-, perquè ofereixin la seva visió sobre el futur d’aquest nou equipament municipal. Culminarà al març amb una presentació pública del programa d’usos, que es portarà a terme en diferents fases, amb una obertura esglaonada dels diversos espais i activitats.
Ara que, finalment, s’ha desencallat un afer que afecta de forma tan important el nostre patrimoni cultural, manifestem la nostra satisfacció i expressem de nou el nostre compromís de mantenir informats els nostres lectors sobre el desenvolupament de la campanya “Obrim el Convent”, sobre el programa d’usos que decideixin els torroellencs i sobre l’acompliment de les successives fases de realització d’aquest programa.
