entrevistat en l’11è Berenar Literari de la llibreria El Cucut

El poeta Miquel Desclot reflexiona sobre el moment actual de la poesia, els llibres i la lectura en l’11è Berenar Literari de la llibreria El Cucut.

Miquel Creus i Muñoz (Barcelona, 1952), conegut literàriament amb el pseudònim de Miquel Desclot, és poeta, escriptor i traductor de prosa, poesia i teatre d’autors com Melville, Roald Dahl, Blake, Prévert, Petrarca i Shakespeare. Cal destacar també la seva significativa i important producció en poesia i narrativa infantil.

Desclot va guanyar el premi Carles Riba de poesia 2020 pel llibre “Despertar-me quan no dormo”. L’any 2017 havia estat guardonat amb els premis Ciutat de Barcelona, PEN Català de Traducció Literària i Cavall Verd per la seva versió del “Cançoner” de Petrarca. Altres premis significatius aconseguits són l’Amadeu Oller de poesia per a inèdits l’any 1971, el Premi Crítica Serra d’Or de llibres de memòries i el Premi Crítica Serra d’Or de poesia per a infants, tots dos el 1993, i el Premio Nacional de Literatura Infantil el 2002, entre d’altres.

Diuen els experts que Desclot ens enlluerna amb la plasticitat fonètica de la seva poesia i el seu art literari amb un rerefons volgudament colpidor que emociona i trasbalsa. La seva lectura mai no deixa indiferent. Ens alimenta l’ànima d’inspiració, escalf, tendresa i recolliment.

Miquel Desclot es troba en un moment de fecunda creativitat literària, ja que acaba de publicar el poema “Desconhort” (2023) de Ramon Llull, que és una modernització del text medieval, amb l’objectiu d’acostar la figura humana del geni de Llull als lectors. “En coixí d’herba” (2023) és un altre bell llibre de poesia amb vocació d’antologia que també acaba de sortir publicat i que conté interpretacions seves a partir de la poesia lírica clàssica japonesa.

Des de la revista Emporion, agraïm la seva disponibilitat per respondre aquesta entrevista feta el dia 28 d’abril, en el marc del  Berenar Literari  que la llibreria El Cucut de Torroella celebra, com cada any, el dia de Dijous Sant.

PRIMER BLOC. Importància de la Lectura

Adrià Arboix (AA): La poetessa Susanna Rafart (1962) deia que ”La societat de l’oci ha malmès la lectura entesa com a estudi.

PREGUNTA 1. Creu que és exagerada o justa aquesta afirmació? Com creu que es pot induir o recuperar en el jovent actual la passió per la lectura?

Miquel Desclot (MD): No és pas exagerada, però no sé si és del tot justa. Hi ha altres factors a tenir en compte. És cosa demostrada, per exemple, que l’actual proliferació de canals d’informació i de relació ha disminuït moltíssim la capacitat de concentració de la gent més jove. Així, ¿com podem esperar que els joves es posin a llegir Tirant lo Blanc o Els germans Karamàzov o Els Buddenbrook, que exigeixen tantes hores de concentració? Em sembla que era en Quim Monzó que proposava una solució dràstica per recuperar la lectura per als joves: prohibir-la! Jo no tinc la vareta màgica per obrar el miracle, és clar. Tant de bo la tingués!8

AA: L’escriptor Valentí Puig (1949) en un dels seus dietaris escriu: “El nou-ric mai no tria l’esnobisme de la literatura perquè això l’obligaria a llegir. S’hi perd molt temps. Més val interessar-se per la pintura actualíssima: és més còmoda, també és decorativa i té un valor especulatiu. No cal saber res: només pagar i penjar el quadre a casa”

PREGUNTA 2. Creu que és una reflexió basada en una situació anecdòtica o més aviat generalitzada? Creu també que és l’actual crisi de valors i el desprestigi de la lectura -que comporta un cert esforç-, la responsable que la “biblioteca personal” ja no tingui la lluentor d’abans, que per exemple feia dir amb orgull al filòleg i poeta Ponç Pons (1956): “jo sóc jo i la meva biblioteca”?  

MD: L’esforç intel·lectual té poc predicament, avui, no cal donar-hi gaires voltes; en el nou-ric com en el nou-pobre. Les biblioteques particulars són efímeres perquè són fetes majoritàriament de novetats volàtils, perfectament oblidables perquè són immediatament digeribles. D’altra banda, cal tenir en compte que construir-se una biblioteca física és avui un privilegi de rics, nous o vells, perquè als minúsculs habitacles en què se’ns obliga a viure no hi ha lloc per guardar gaires llibres.

AA: Vicenç Pagès (1963-2022) afirmava: “S’ha de llegir com a mínim una hora al dia, per anar bé tota la vida, en paper, en silenci i sense fer res més. Aquesta és l’autèntica formació contínua”.

PREGUNTA 3. Seria una bona recepta? És factible o és nomès una recomanació teòrica? Com creu que es podria aplicar?

MD: És clar que és factible, i no seria una mala medicina ni una mala dosi. Però caldria veure què es llegeix durant aquesta hora per determinar si és un tractament eficaç, eh? Però només es pot aplicar per decisió personal, esclar, com qui decideix fer dieta per combatre el sobrepès.

SEGON BLOC.Importància de la  Poesia.

AA: El poeta i crític literari D. Sam Abrams (1952) diu que “La poesia és una de les últimes parcel·les on podem trobar veracitat i autenticitat”

PREGUNTA 4. I el poeta Marc Granell (1953) afegeix que “la poesia és un dels darrers refugis contra els abusos de poder”. Creu que la poesia encara te reservat aquest paper tan significatiu de compromís cívic o ètic?

MD: Aquesta mena de frases em semblen perilloses. Hi ha hagut poetes excel·lents sense cap compromís cívic i alhora poetes compromesos d’ínfim interès literari. El compromís cívic o ètic no és privatiu de ningú, ni obligatori. Tot i que a mi m’agradaria trobar aquesta mena de compromís en metges, en arquitectes, en botiguers, en paletes, en músics, en periodistes… El primer compromís cívic d’un poeta és escriure bona poesia per a companyia dels seus conciutadans, encara que només parli del vent que mou les fulles del lledoner.

AA: El recull de poemes que trobem en les interpretacions de poesia lírica clàssica japonesa del seu recent llibre “En coixí d’herba” és un regal que dignifica la salut de la literatura catalana, segons la crítica literària especialitzada. I acaba de sortir publicat precisament ara que es compleix el tres-cents trentè aniversari de la mort del genial Matsuo Bashō (1644-1694), el poeta japonès més llegit i admirat al món occident

PREGUNTA 5. Va ser especialment difícil treballar aquests autors clàssics nipons? Com s’ho va fer? Per què creu que pot ser adient llegir clàssics d’una cultura tan allunyada de la nostra com la japonesa?

M D: A mi no em va resultar especialment difícil, perquè m’hi vaig sentir identificat amb molta naturalitat, a desgrat de llegir-los en traduccions angleses, franceses o italianes. El que més m’agrada de la poesia japonesa clàssica és l’economia de mitjans amb què és capaç d’emocionar a partir de l’experiència de la realitat. Per a mi, és un antídot contra la verborrea de moltíssima poesia occidental. Una autèntica lliçó a tenir molt present.

AA: El poeta Marcel Riera (1956) diu que “Darrere de cada moment preciós  /                                                                                                                                s’amaga alguna mena de dolor.

PREGUNTA 6. I Pessoa (1888-1935) afirmava que “la poesia és l’estat rítmic del pensament”. Entreteniment o formació? Evasió o cultura? Reflexió o només gaudi? Què li sembla que ha d’aportar al lector la bona poesia? I un afegit: és millor llegir la poesia en veu alta?

MD: Començo pel final: és molt recomanable llegir la poesia en veu alta, perquè la poesia és, des del naixement en temps prehistòrics, essencialment oral, pur ritme verbal: la música de la poesia no és un ornament, sinó una part fonamental del significat final. La poesia és el producte d’un ús emocional del llenguatge, que és un ús no previsible en cap diccionari. La poesia —depèn del receptor i del moment— pot ser tot això i més: entreteniment, formació, evasió, cultura, reflexió, gaudi, etcètera. 

TERCER BLOC: Llibres i traducció. Aspectes cívics

AA:  Ponç Pons ens recorda que els llibres necessiten temps per ser ben llegits i espai per ser ben guardats. I el poeta Lluís Solà (1940) diu que “les grans obres no deixen d’interrogar-nos contínuament”

PREGUNTA 7. Els clàssics ens ajuden a viure tal com ho afirmava amb convicció l’humanista Nuccio Ordine (1958-2023)?

MD: A mi, els clàssics m’ajuden a viure perquè m’ajuden a entendre’m i a entendre el món. Si s’han mantingut vius al llarg dels segles és perquè no han deixat de ser “útils”. Per a un poeta, els clàssics continuen sent uns mestres a qui consultar sovint.

AA: Vicenzo Cardarelli, (1887-1959) va ser un dels principals escriptors italians de la primera meitat del segle XX. Vostè l’anomena “l’hereu punyent de Leopardi”. Vostè n’ha traduït la seva poesia completa a “La vida l’he castigada vivint-la”. El Cardarelli d’en Desclot és pura dinamita literària. Hi trobem per exemple aquests versos: “Poble egoista i hipòcrita / que es gloria només d’aquell que és va,/ i aquell que val i no coneix menysprea”.

PREGUNTA 8. Vostè també va ser especialment lúcid, dur i punyent i va causar molt d’impacte quan en rebre el premi Carles Riba de Poesia va posar en qüestió la classe política actual tot criticant-ne la “ignominiosa renyina constant”. Creu que convé que el poeta (i la seva poesia) tinguin un paper cívic, crític i de compromís social?

MD: Com deia abans, el primer compromís cívic del poeta és intentar escriure bona poesia. Si, a més, el poeta adopta un compromís cívic social, benvingut sigui, com ho serà el compromís social del metge, del mecànic, del polític o de l’artesà. El món rodaria millor amb un compromís de tots els ciutadans, és clar. Però l’ésser humà no deixa de ser una bestiola silvestre sempre a mig civilitzar.a

AA: Olga Xirinacs (1936) ens remarca que “Cada llibre en català és un acte de resistència”.

PREGUNTA 9. Encara creu que és necessària avui en dia aquesta militància o sensibilitat lingüística en el moment d’adquirir un llibre?

MD: Si volem sobreviure com a comunitat diferenciada, sí. Això no vol dir que no hàgim de llegir en altres llengües, esclar. Tot al contrari.

AA: Per acabar, vostè ha seguit la tradició de grans poetes i intel·lectuals de prestigi com Josep Carner, Marià Manent o Carles Riba que van traduir rondalles i contes dels germans  Grimm i Hans Christian Andersen, per al públic infantil. Una tasca importantíssima per aconseguir nous lectors.

PREGUNTA 10. Creu que és recomanable i hauria de ser compatible escriure per als menuts i adolescents, a més a més de fer literatura creativa per a adults? Com s’ho fa per compartir aquesta doble vessant literària?

MD: Jo vaig començar a escriure per a infants per invitació dels meus companys del món de l’ensenyament, quan jo era molt jove i feia classes de català a la mateixa escola on havia estudiat el batxillerat. M’hi vaig posar per militància, doncs, per mirar d’aportar alguna cosa nova a la literatura per a infants, que aleshores —més de cinquanta anys enrere— oferia molt poqueta cosa. Després, havent deixat enrere el món de l’ensenyament, he escrit per als meus fills i ara per als meus néts (però també per algun encàrrec escadusser). En aquest camp, els meus mestres són els poetes anglosaxons, que sempre han tingut temps i ganes d’adreçar-se a la mainada, que consideren un públic intel·ligent que aviat serà adult.

Des de la revista Emporion agraïm la seva disponibilitat per respondre aquesta entrevista en el marc de l’11è Berenar Literari 2024 de la llibreria El Cucut.

Moltes gràcies!