Ara que estem celebrant el centenari de la nostra revista Emporion amb il·lusió i satisfacció, convé recordar també el mèrit d’una altra revista, El Temps, un setmanari en català d’informació general, creat a València i caracteritzat per una visió periodística que comprèn tota l’àrea lingüística catalana, amb redaccions a València, Barcelona i Palma, i que enguany celebra amb èxit tres dècades de periodisme ininterromput.
Cal remarcar que no hi ha cap més setmanari d’informació general en català que hagi aguantat tant de temps, situació equiparable a la durada dels prestigiosos i clàssics setmanaris europeus com Der Spiegel (el setmanari més prestigiós d’Europa) o The Economist (un dels millors setmanaris del món).
El periodista Vicent Sanchis és el director general de la revista, que és editada des del 1984 per Eliseu Climent, el promotor cultural per excel·lència del País Valencià.
Una de les aportacions més importants i originals de la revista va ser -i encara és una de les seves principals senyes d’identitat-, tenir com a marc de referència periodístic els Països Catalans.
Cal recordar que en el primer número de la revista Joan Fuster, Joan Francesc Mira, Ramon Barnils i Vicent Ventura van signar articles, malgrat que Eliseu Climent, a l’inici, creia, amb escepticisme, que les possibilitats reals que el projecte aconseguís reeixir eren poques; fins i tot el mateixFusteren dubtava.
L’èxit de la publicació s’explica per aplicar amb generositat i constància un periodisme de qualitat, rigorós i actual que l’ha fet tot un referent periodístic.
El Temps ha celebrat l’efemèride del seu trentè aniversari amb un número especial publicat el passat mes de maig on rescata articles significatius escrits a la revista en aquests trenta anys. A més a més, ha aplegat per primera vegada i ha entrevistat conjuntament Joan Lerma (País Valencià), Jordi Pujol (Catalunya) i Gabriel Cañellas (Illes), els tres presidents del 1984, l’any de la fundació de la publicació.
Comenta textualment Vicent Sanchis, en una entrevista al diari digital Vilaweb, referint-se a la importància cultural d’un espai lingüístic català per damunt de fronteres administratives i polítiques i de la importància que té per a Catalunya no oblidar i reforçar tota aquesta àrea lingüística: “És com si ara Catalunya diguera que s’oblida d’Ausiàs Marc, Jaume Roig, Joanot Martorell, Isabel de Villena, Ramon Llull… Catalunya no es pot oblidar de tot això… de Joan Fuster o Vicent Andrés Estellés. Ni el País Valencià es pot oblidar de Salvador Espriu o de Quim Monzó. Nosaltres, tal com som, si combinem la pluralitat amb la unitat necessària, som molt més interessants i viables a tots els nivells que no si cadascú va pel seu costat i s’oblida dels altres.”
I diu també: “Hi ha molt pocs mitjans que entenguen que el País Valencià, les Illes i Catalunya són ni que siga un mercat lingüístic. I finalment, El Temps també té sentit en la Catalunya estricta. Fa falta gent, revista i periodistes com les que té El Temps.”
I acaba remarcant: “El nostre àmbit lingüístic és el català. El nostre espai de comunicació hauria de ser també el català. I el nostre espai nacional depèn de la voluntat dels valencians, menorquins, mallorquins, eivissencs i catalans. Això ens obliga a treballar els dos primers fronts -el lingüístic i el comunicacional- sense cap mena de reserva ni precaució.”
El Temps continua gaudint després d’aquests primers trenta anys d’una bona salut periodística i és un dels pocs mitjans de comunicació escrit que, amb èxit, creuen i aposten amb decisió per mantenir aquest espai general d’informació cultural català que és el nostre.
De celebració en celebració. De l’Emporion a El Temps. Moltes gràcies per poder gaudir d’aquestes dues publicacions, i per molts anys…!
Bibliografia
1. Temps. 30 anys, número 1.562, 20 de maig de 2014
2.<http://www.vilaweb.cat/noticia/4192508/20140520/vicent-sanchis-sense-pais-valencia-illes-catalunya-seria-diferent.html>
