Des del moment que les xarxes socials van arribar a connectar via electrònica amb el gran públic, van també passar a formar part d’un dels principals sistemes de comunicació de la humanitat. Una de les moltes possibilitats de comunicació que ofereixen és fer “amics” a la xarxa, sol·licitant, acceptant o rebutjant propostes d’amistat entre persones de tot tipus i condició, fins i tot amb algunes de totalment desconegudes. Els amics que es poden tenir agregats en un compte en molt de casos es poden comptar per centenars.
Certament que les xarxes han millorat i fet més fàcil la comunicació entre les persones i de manera especial entre els que es tenen agregats com a “amics”, resulta còmode i senzill compartir informació, notícies, imatges de tota classe, recordar esdeveniments importants de les nostres vides, i també compartir acudits o informacions trivials -potser en accés- que fan passar l’estona, però que déu-n’hi-do el temps que fan perdre o no, tot depèn de les prioritats de cada persona. Acabo aquí d’escriure sobre les xarxes, i obviaré la part negativa -que la tenen- perquè no són l’objectiu principal d’aquestes quatre línies.
Feta la introducció, he de dir que el que m’ha motivat a escriure aquestes línies és l’abús, la banalització i la frivolitat amb què s’utilitzen a les xarxes les paraules amic o amistat; tot i que soc conscient que aquestes paraules poden tenir en aquests mitjans un altre significat, crec que s’hauria de buscar un altre mot més adient que no menysvalorés el concepte d’amistat o amic.
Penso que no es pot considerar un amic o una amiga, amb tot el sentit de la paraula, a una persona pel sol fet d’intercanviar unes paraules, unes imatges, o…, tant li fa el que sigui a través d’un mitjà electrònic. Segurament dec tenir massa sacralitzat el concepte, però per a mi l’amistat va molt més enllà de tot això, al meu entendre és una relació afectiva entre persones mitjançant un sentiment convingut on es cerca i es dona estimació, respecte, i quan cal, suport, confiança o consol.
L’amistat entre les persones pot esdevenir en les diferents etapes de la vida i normalment ve propiciada per sentiments afins o per alguna classe de relació humana que crea lligams afectius, tals com els que es poden formar a l’escola, entre companys, el món laboral, etc.
La relació i els lligams d’una amistat verdadera, després dels familiars són els més forts, i fins i tot en algunes ocasions poden ser superiors.
Al llarg de la vida, d’amics veritables se’n tenen molt pocs, qui en té tants com dits en una mà es pot considerar afortunat; conèixer bé els amics és interessant i necessari per com tot a la vida separar el gra de la palla, els veritables es reconeixen davant situacions compromeses, d’adversitat o en la malaltia, quan en moments difícils els que formen la palla t’abandonen, s’aparten o t’obliden, els pocs que conformen el gra romanen al teu costat sense fer preguntes i atents per donar-te suport, o ajudar-te moralment i material, fins i tot algunes vegades a costa de sacrificar bona part del seu benestar personal. El que acabo d’expressar és el que per a mi empara la paraula amic o amistat en primer grau, un valor massa important i transcendent com per utilitzar-lo en altres situacions que fan que perdi part del seu veritable significat.
Segurament els que hem viscut part de la nostra vida en l’època anterior a l’electrònica, potser valorem molt més tot el que és i envolta l’amistat, en temps passats no massa llunyans quasi tots els amics es feien basant-se en un profund coneixement de la persona, fruit d’una relació humana directa.
Suposo que el que acabo de dir ara mateix ja forma part del passat i que a poc a poc s’anirà perdent per deixar que les noves generacions facin majoritàriament els amics a través de les xarxes socials, però aquests ja no seran aquells en qui pots confiar cegament, ni estaran al teu costat per ajudar-te en cas de dificultats, ells seran uns amics moltes vegades llunyans o desconeguts, on el significat de la paraula amistat tindrà uns valors totalment diferents.
