Al meu article “Torroellencs condemnats a mort (1939-1943)”, publicat a EMPORION el 22 d’agost passat, vaig fer un resum de la informació que havia aconseguit reunir sobre dotze torroellencs executats pel franquisme acabada la Guerra Civil i agraïa l’ajuda de Miquel Riera Planas, que m’havia facilitat documentació sobre el Judici sumaríssim de dos torroellencs, Josep Jou Coll i Joan Pujol Fabre. El mateix mes d’agost, Miquel Riera em suggerí que podria continuar obtenint els Judicis sumaríssims d’altres torroellencs que havien sofert Consell de Guerra, hi vaig estar d’acord, i pensàvem començar pels expedients dels condemnats a mort.
Ja estàvem decidits, quan –amb autèntica sorpresa- vam llegir l’article publicat al Llibre de la Festa Major d’enguany per Maria Dolors Lofra Vilà, neta de Lluís Lofra Resclosa (membre del Comitè antifeixista l’any 1936, exiliat acabada la guerra) i filla de Joan Lofra Borrat (sotmès a Consell de Guerra l’any 1939 i empresonat durant tres anys i mig). A l’article, a més de la descripció del cas particular de la seva família, Maria Dolors Lofra explicava la feixuga tasca de recopilació d’expedients de judicis sumaríssims que havia realitzat i el seu propòsit de fer-ne difusió. Miquel Riera s’hi va posar en contacte i, en aquest moment, ja ens ha facilitat la llista completa dels noms dels torroellencs que van patir Consell de Guerra i dels veredictes corresponents.
El nombre total de processats és de 103 i els veredictes són molt diversos, com ara sobreseïment, absolució, sis anys, dotze anys, quinze anys, vint anys, reclusió perpètua… Els condemnats a mort no van ser dotze, com jo deia al meu article d’agost, sinó tretze.
Els torroellencs residents (nats a la vila o fora) condemnats a mort i executats (9 a Girona, 1 a Barcelona) van ser aquests 10: Joan Passarrius Carbó, de 47 anys, pagès, casat; Agustí Dalmau Puig, de 35 anys, pagès, casat; Joan Vicens Casellas, de 31 anys, cafeter, casat; Isidre Iglesias Solé, nat a Palamós, de 37 anys, electricista, solter; Josep Jou Coll, de 37 anys, barber, solter; Joan Pujol Fabre, nat a Barcelona, 23 anys, planxista, solter; Joan Pibernat Massot, de 31 anys, barber, solter; Joaquim Corominas Calvet, de l’Estartit, de 33 anys, paleta; Miquel Perich Perals, de 35 anys, paleta, casat; Rafael Gou Amer, nat a Torrent, de 33 anys, xofer taxista, casat (executat a Barcelona).
Els torroellencs residents en altres poblacions, també condemnats a mort, van ser 3: Joan Escudé Radresa, resident a Ullastret, 57 anys; Josep Fonquerna Serra, resident a Pals, 38 anys; Miquel Pérez Cantà, resident a Barcelona, 41 anys.
El coneixement de la documentació dels processos instruïts a aquests torroellencs m’ha permès saber dades rellevants que abans desconeixia, posar-les en contrast amb les que m’havien arribat d’altres fonts, amb perspectives de vegades ben diferents, i recollir –confrontades- les versions d’unes i altres; no cal dir que els documents dels Consells de Guerra, tot i que donen molta informació sobre els fets de què s’acusava els processats, també fan paleses les naturals contradiccions entre els relats dels testimonis de càrrec i els dels acusats; sobretot, fan evident la nul·la aportació de proves i que, sovint, els càrrecs procedien de suposicions, rumors, converses de carrer o manifesta fam de revenja.
Al cap i a la fi, aquells Consells de Guerra eren la plasmació dels propòsits dels militars sollevats contra la República. El General Emilio Mola, impulsor de la rebel·lió, havia dit en un discurs adreçat als alcaldes de Navarra el juliol de 1936: “Hay que sembrar el terror eliminando sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensen como nosotros”.
Van haver de passar molts anys abans no es van començar a reparar aquelles arbitrarietats: l’any 2017, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 11/2017, de 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que declarava il·legals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, posteriorment anomenada Auditoria de la IV Regió Militar, que van actuar a Catalunya entre l’abril de 1938 i el desembre de 1978.
Em plau acabar aquest article recordant als familiars de represaliats i a totes les persones interessades, que Maria Dolors Lofra, complint el que anunciava al seu article del “Llibre de la Festa Major”, ja ha fet arribar a l’Arxiu Municipal de Torroella els expedients dels judicis sumaríssims dels 103 torroellencs sotmesos als veredictes d’aquells tribunals, acompanyats d’un certificat de reparació que la Generalitat de Catalunya ha atorgat a cadascun d’ells, responent a les sol·licituds fetes per ella mateixa. També s’hi podran consultar, en un futur, els expedients de les més de 5.400 persones represaliades de les comarques gironines.
