El 6 d’octubre de l’any 1934, el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys proclamava des del balcó de la Generalitat l’Estat Català de la República Federal Espanyola. El motiu fou que dos dies abans es formà un nou govern de dretes de la República Espanyola presidit per Alejandro Lerroux i s’iniciaren un seguit de protestes i aldarulls per tot Espanya i uns dies de vaga general. La Generalitat va fer una crida al sometent i altres col·lectius a lluitar i defensar el nou Estat Català. A molts pobles i ciutats de Catalunya s’hi proclamà la República Catalana. A les zones industrials de Barcelona i altres ciutats els aldarulls tingueren un caire insurreccional i socialment revolucionari, amb tancament de carreteres i algunes barricades, dirigits sobretot pels sindicats. La matinada del dia 7 d’octubre el govern de la Generalitat es rendia davant l’acció dels efectius de l’exèrcit i cossos de seguretat que no els foren lleials i d’una declaració d’estat de guerra per part del govern espanyol.
Tot seguit passem a comentar aquests fets i les seves conseqüències a Torroella de Montgrí a partir de retalls d’informació trobada a diferents periòdics, sobretot el Diari de Girona i L’Autonomista.
Diari de Girona, 10-10-1934. Es parla que a Verges «la nit de dissabte a diumenge, grups d’avalotadors recorregueren els carrers de la vila donant diversos crits» i que s’entrà a l’Ajuntament on victorejaren la República Catalana. De Torroella continua dient «l’efervescència que regnà des dels primers moments, féu témer disturbis que, afortunadament, foren evitats. Cal remarcar que la força local de carrabiners degut a l’escàs nombre no aconseguí imposar-se, i que de Girona hagueren d’ésser tramesos tres camions de tropa retornant al poble la tranquil·litat».
L’Autonomista , 10-10-1934. Publica una Nota Oficiosa de la Comandància Militar pels periodistes en què diu que s’ha ordenat intensificar el servei de recorregut de la força pels circuits de les carreteres de les comarques gironines «a fi de fer renéixer la confiança en els pobles que per la seva llunyania i falta de comunicacions no poden arribar-hi ràpidament les ordres de l’Autoritat». Forces d’artilleria i del Batalló de muntanya amb autos camions recorregueren diverses poblacions des de Sarrià fins a l’Escala, passant entre altres per Jafre, Verges, Torroella de Montgrí, Bellcaire,… «on radicaven alguns elements rabassaires». Acaba «La normalitat pot dir-se és completa».
L’Autonomista 31-10-1934. Fa pública una relació dels detinguts a disposició de l’autoritat militar «con motivo de los hechos sediciosos del pasado 6. Muchos de ellos han sido puestos en libertad.» All llarg de la llista hi trobem els membres de l’ajuntament de Torroella de Montgrí, Pere Vicens Casellas, Francesc Mas Sureda, Damàs Bruguera Barrera, Felip Masó Capdeferro, Josep Pericay Colomer, Joan Pagès Barceló i el caporal del Sometent Celestí Ferrer Casamort. Posats a disposició del comandant jutge instructor de la caja de recluta núm. 29, Sr. Amadeo Insa Arenal.
Diari de Girona, 23-11-1934. Per ordres superiors es destitueix la Comissió gestora de l’ajuntament de Torroella i es nomena alcalde gestor el Sr. Martí Comes.També es notifica que l’autoritat militar ha clausurat les entitats Centre Republicà Català, Joventut d’Esquerra i Sindicat de Treballadors de la Terra. També es tanca el Cafè Nitu (que regentava el germà de l’alcalde).
Diari de Girona, 24-12-1934. Es notifica de la detenció i són portats a L’Aurora els veïns de Torroella «complicats en els darrers fets revolucionaris en aquella població, Martí Masó Comas, Joaquim Bret Català, Manuel Serra Ferrer, Josep Viladevall Hereu, Miquel Payet Radressa, Joan Viladevall Ballester i Ginés Serrat Figueres.»
L’Autonomista. 21-01-1935. Parla de la posada en llibertat provisional «de sis veïns de Torroella de Montgrí que es trobaven a «La Aurora», detinguts amb motiu dels darrers esdeveniments.» L’Aurora era una antiga fàbrica de paper continu que es trobava a Pedret (entrada de Girona) des de l’any 1845 a l’edifici dels Molins Nous de Pedret. L’any 1932 la fàbrica va tancar. En aquest període de temps es va fer servir provisionalment com a presó a causa de la gran quantitat de gent detinguda que no cabia a la presó.
Diari de Girona. 28-11-1935. La notícia té com a titular «Després dels fets revolucionaris. La causa pels fets de Torroella de Montgrí.» i diu que és previst per l’endemà a les vuit del matí, al saló de la Biblioteca de la Comandància Militar de Barcelona, la causa instruïda pel jutge Ángel Martínez Penyalver contra el processats pels fets d’octubre del 1934.
L’Autonomista. 28-11-1935. Es demana l’ajornament del consell de guerra pels fets de Torroella «El jutge senyor Penyalver ha sol·licitat la suspensió del consell de guerra assenyalat per a demà contra divuit processats pels successos de Torroella de Montgrí. Fonamenta aquesta petició en la impossibilitat d’assistir-hi el lletrat defensor senyor Masó.»
Diari de Girona. 29-11-1935. Es fa ressò de la petició del jutge instructor de la suspensió del consell de guerra que s’havia de celebrar aquest dia a Barcelona contra els divuit veïns de Torroella.
Diari de Girona. 31-11-1935. Es nomena un nou advocat defensor per als divuit processats pels fets revolucionaris de Torroella. El nou advocat defensor serà el jove gironí Sr. Manuel Teixidor i Comes.
Diari de Girona. 02-01-1936. Per aquesta tarda a les quatre està assenyalada la causa contra els processats de Torroella. Actua com a vocal ponent en aquest consell de guerra l’auditor de Divisió coronel senyor Josep Pérez Villamil, «el qual ha vingut expressament de Madrid».
El Diluvio. Núm. 3, any 79, de 03-01-1936. En aquest extens article s’explica com va anar el consell de guerra contra els encausats torroellencs. Primer es nomena tots els encausats i es passa a dir el nom de les persones que configuren el tribunal. «Presidió el tribunal el general de brigada don Sebastián Pozas. Actuaron como vocales lo generales Legorburu y San Pedro y los coroneles Cabanyes, Espailargas, Llanas, Cañadas y Lacasa y como vocal ponente el auditor de división don José de Villamil, de fiscal el jurídico militar comandante don Enrique de Querol y de defensores el letrado don Manuel Teixidó Comas y el teniente de infanteria don Jaime Serrano López.»
Tot seguit s’expliquen els fets del citat dia 6 d’octubre del 1934, «De la lectura del apuntamiento se desprende que la noche del dia 6 de octubre del año 1934 se reunieron en la plaza de Torroella de Montgrí numerosos grupos de vecinos comentando la situación por que atravesaba la nación, enterándose por la radio de que se habia proclamado el Estat Catalá dentro de la República federal española. El alcalde de acuerdo con el cabo de somatén y los concejales, ordenó a los mozos de escuadra que se procediera a la recogida de armas y municiones y además que se incautaran de la sucursal de la armeria de La Bisbal. El acto de incautación se efectuó con todas las formalidades y las armas fueron repartidas a los afiliados a la Esquerra Republicana en el Ayuntamiento sin permitir que ningún elemento extremista pudiera apoderarse de ellas. En vista de las noticias que se recibían y para evitar que se alterara el orden, el alcalde dió orden de que los elementos de la F.A.I. abandonaran la villa, y además dió orden también de que los individuos armados circularan, impidiendo la entrada al pueblo de todos los forasteros. El alcalde junto con los concejales y otros individuos fueron siguiendo el curso de los acontecimientos por la radio y a las seis de la mañana llegó la noticia de que el Gobierno de la Generalidad habia capitulado y más tarde se presentó un teniente de carabineros, el cual se hizo cargo del Ayuntamiento, entregando todas las armas y poniendose a disposición de dicho oficial. El fiscal, en sus conclusiones provisionales, calificó el hecho de auxilio a la rebelión militar y pidió para los tres primeros procesados cinco años de prisión correccional y tres para los trece restantes.
Después de la lectura del apuntamineto prestaron declaración cuatro testigos, los cuales lo hicieron en forma favorable para los procesados. Seguidamente informó el letrado defensor, don Manuel Teixidor, que pidió para sus patrocinados la absolución, fundándose en que no hicieron otra cosa que cumplir las disposiciones del consejero de Gobernación. Después del informe del otro defensor señor Serrano López, el tribunal se retiró a deliberar para dictar sentencia. La que recaiga no será firme hasta que la apruebe el auditor de la División.»
L’Autonomista. 03-01-1936. Judici. «Ahir, a Barcelona, va celebrar-se el consell de guerra contra l’alcalde de Torroella de Montgrí, senyor Pere Vicens Casellas, el tinent d’alcalde senyor Francesc Mas Sureda, els regidors senyors Dàmaso Bruguera Barrera, Felip Masó Capdeferro, Josep Pericay Colomer, Joan Pagés Barceló, Celestí Ferrer Casamort, el mestre nacional Josep Costa Celis, i els veïns Miquel Payet Radresa, Martí Masó Comas, Joaquim Bret Català, Manuel Serra Ferrer, Josep Viladevall Hereu, Genís Serrat Figueres, Jaume Pey Juan i Francesc Ribera Salvio, aquests dos darrers mossos d’esquadra, tots ells processats pels fets d’octubre del 1934, ocorreguts en aquella vila.» «Tenim noticies que la sentència pronunciada pel Tribunal, en esser coneguda va causar fonda emoció, i en veritat devia ser així ja que es tracta d’un fall condemnatori de 12 anys de presó per a cada un dels encartats.»
«El mateix Tribunal, donant-se compte de l’excessiu de la pena, cridà l’atenció de l’autoritat judicial militar per a que commuti per la pena de sis anys pels senyors Pere Vicens Casellas, Felip Masó, Miquel Pagés, Josep Pericay i Josep Costa. I sis mesos i un dia per a tots els altres.»
«Vertaderament cal remarcar que el present fall de Torroella de Montgrí no està pas en consonància amb altres sentències dictades per idèntics motius. Esdeveniments semblants -àdhuc iguals- han motivat sentències benignes i algunes absolutòries. Sincerament sentim la rigorosa condemna dictada contra els esmentats veïns de Torroella de Montgrí.»
Diari de Girona. 11-01-1936. Es demana el trasllat dels presos polítics de Torroella «que en són 14, i que es troben a la presó cel·lular de Barcelona». La sol·licitud és admesa, i el jutge sr. Penyalver sol·licita al delegat general d’Ordre Públic Sr. Duelo «el trasllat d’aquests presos a la presó de Girona, on tenen més a prop llurs familiars.»
L’Autonomista. 14-01-1936. Gràcies a les gestions fetes pels diputats d’esquerra «ahir a la tarda, a dos quarts de sis, arribaren a la nostra ciutat (Girona), procedents de la presó Model de Barcelona i per a ingressar a la presó d’aquesta ciutat, els nostres amics i fervents republicans de Torroella de Montgrí, que suara foren condemnats en consell de guerra amb motiu dels fets del sis d’octubre. En baixar del tren, emmanillats i custodiats per la guàrdia civil, se’ls féu pujar en una camioneta que els esperava a fora de l’estació, amb la qual foren traslladats fins el nostre ergàstul (presó), on els nostres amics foren cordialment rebuts per molts dels seus familiars, amics i correligionaris.»
El Cantábrico, diario de la mañana. Núm. 14258, de 11-01-1936. I El Liberal, núm. 12854, de 11-01-1936. Ambdós diaris comenten el trasllat dels presos de Barcelona a Girona i diu «Parece que la determinación es consecuencia de la visita que, hace dias, hicieron al gobernador general los familiares de estos presos.»
Diari de Girona. 01-02-1936. El diari es fa ressó de la visita que feia el diputat Miquel Santaló, d’Esquerra, als presos. «No fa pas gaires hores, en Santaló va trobar-se amb una colla de familiars dels presos de Torroella de Montgrí, els estaven visitant. Gairebé tot eren mullers dels dissortats empresonats.» Assenyala que en veure els familiars els va dir «S’acosten les eleccions, vosaltres les dones, heu de decidir la balança. Cada una de vosaltres ha de portar una vara sota les faldilles i tirar pel dret puix que les dretes quan hi ha trompades no voten». El diari de manera satírica el tracta de «valent» en aquests termes «aquest «valent» que el 6 d’octubre, armat fins a les dents, amb la Ciutat presa militarment per escamots i descamisats va fugir cames ajudeu-me per no trobar-se com el presos de Torroella, donava consells com l’esmentat a les famílies que ocupen el lloc que hauria d’omplir en Santaló i altres prohoms esquerrans».
L’Autonomista. 10-02-1936. S’acosten les eleccions. Al diari surt un comunicat dels presos de Girona , entre ells els de Torroella, fent una crida a votar en les properes eleccions pel Front Popular d’Esquerres de Catalunya. En ells es diu, entre altres, «Ciutadans lliures de les terres gironines: des del fons de les cel·les inhòspites, la nostra veu vol fer-se sentir per a cridar-vos la transcendència que tenen les properes eleccions legislatives per a la vida de la República, per a l’Autonomia de Catalunya (…). Tots els veritables republicans, tots els homes de cor, tots els esperits progressius, han deixat superar els seus íntims anhels per a salvar les essències del 14 d’abril i la constitució republicana amb el seu contingut social (…). 30.000 homes paguen amb la seva reclusió dintre les presons espanyoles el seu amor a la República espanyola i a l’Estatut de Catalunya.»
Manifest presos torroellencs. 10-02-1936. Es publica un manifest dels presos torroellencs responent a la pregunta Per què som nosaltres a la presó? I les respostes són, per : -Les falses denúncies de quatre depravats … – Perquè la gent d’ordre (?) va volguer que hi anéssim … – Perquè ho sacrifiquem tot per l’ideal … – Perquè som homes lliures i honrats … – Per protestar en tot moment de la persecució absurda …. – I som a la presó per haver comès el crim de defensar CATALUNYA i la REPÚBLICA. Acaba demanant el vot per la candidatura del Front Popular d’Esquerres a les properes eleccions. Signen els catorze presos torroellencs.
L’Autonomista. 22-02-1936. Després del triomf a les eleccions del Font Popular «Aquesta tarda, a les dues , han estat posat en llibertat tots els presos polítics i socials que complien condemna a la presó de Girona amb motiu dels fets del 6 d’octubre. Una enorme multitud ha acudit a presenciar la sortida dels presos, els quals han estat aclamats i saludats amb vivíssimes mostres d’afecte i estima.» Tot seguit posa nom a tots els presos alliberats, en total 25. Acaba l’escrit «Entre els alliberats figuren catorze veïns de Torroella de Montgrí.»
Emporion. 08-03-1936. El dia 22 de febrer els amnistiats tornaren a casa. «Els acompanyava el diputat a Corts senyor Mascort. Es formà una manifestació precedida de banderes i pancartes i acompanyada per l’orquestra «Els Montgrins» . La manifestació es dissolgué a la Plaça de la República després dels parlament pronunciats per diversos oradors.» A la mateixa revista s’explica el canvi d’Ajuntament davant el resultat electoral. Es procedeix a la destitució de l’Ajuntament gestor i es nomena alcalde el senyor Joan Viladevall. «Dimarts passat prengueren possessió els components de la majoria de l’Ajuntament popular, ratificant-se en llurs càrrecs tots els que els ocupaven abans dels fets del sis d’octubre. (…) a requeriment del públic l’Alcalde popular senyor Pere Vicens dirigí la paraula a la concurrència que l’aplaudí repetidament.»
Podeu trobar totes aquestes notícies senceres al següent enllaç del bloc https://premsahistoricadetorroellademontgri.blogspot.com/p/els-fets-del-6-doctubre-de-1934.html
