La Ciutat Ibérica d’Ullastret, al Baix Empordà, enfilada al Puig de Sant Andreu, flanquejada per imponents muralles, és l’assentament iber més gran descobert fins ara a Catalunya. Entre els segles VI i II aC. va constituir una de les més grans concentracions de població preromana de la Península Ibérica. I va esdevenir la capital d’un molt ample territori, on explotava l’agricultura, la ramaderia, les mines i pedreres.
Els indigets o indiketes (en llatí, indigetae) foren un poble iber establert a l’extrem Nord-est de la Província Tarraconense, al golf de Roses, Rhoda, i fins als Pirineus. Ocupaven les comarques de l’Empordà, la Selva i potser arribaven al Gironès, on es trobaven amb els ausetans.
Els principals jaciments investigats són Ullastret (Baix Empordà), Punta del Castell (Palamós, Baix Empordà) i Puig de Castellet (Lloret de Mar, La Selva). El més important és la Ciutat Ibérica d’Ullastret, que dominava el paisatge suau de l’Empordà i això facilitava l’intercanvi comercial amb la ciutat grega d’Empúries, l’exportació dels seus productes i la importació d’altres de procedència exterior.
Inscripcions Ibèriques sobre plom, procedent d’Ullastret, de significat encara desconegut.
Per la proximitat de les ciutats gregues d’Empúries i de Rhode, els indigets d’Ullastret foren els primers pobles de Catalunya que s’acostumaren a usar moneda grega, sobre tot emporitana, i durant els segles II al I aC., n’encunyaren de pròpia, en escriptura ibèrica nord-oriental, que s’interpreta com una referència al nom de l’ètnia, a la què també fan referència les fonts gregues i llatines. En la moneda dels indigets es pot llegir, en lletres ibèriques: moneda d’Undikesken, moneda dels indigets o bé moneda dels d’Indike o dels Undika.
Però Ullastret també ha estat testimoni d’una de les troballes de violència i ritual més important dels darrers anys: els caps tallats d’Ullastret. En el transcurs d’una excavació a Sant Andreu, en un tram de carrer van aparèixer quinze fragments cranials humans, entre els quals n’hi havia dos d’enclavats, en un estat de conservació excepcional. La troballa d’aquestes restes humanes en els poblats ibers costaners del nord-est peninsular testimonia la pràctica ritual dels caps tallats, costum d’origen celta descrit en textos d’autors clàssics, que consistia a exhibir el cap de l’enemic vençut com a trofeu de guerra sobre la porta d’entrada a casa seva.
A mitjans del segle VI aC., sobre l’antic poblat de l’edat de ferro, la ciutat Ibérica d’Ullastret es divideix en dos poblats: el Puig de Sant Andreu i l’Illa d’en Reixac, i la necrópolis de Puig de Serra, dues parts separades per uns 400 metres, per aprofitar els dos turons propers.
Al segle III aC., la ciutat arribà al seu moment de màxima esplendor. L’estany fecund que l’envoltava abastia els seus habitants d’aliments i els connectava amb el mar. Els negocis amb la veïna Emporion eren pròspers, la ciutat gaudia d’un sistema defensiu inexpugnable i els seus temples brillaven a les alçades, dominant un paisatge idíl·lic.
L’any 218 aC., els indigets es varen sotmetre a Roma, però per poc temps. Quan el 195 aC. el cònsol Marc Porcí Cató, també dit Cató major o el Censor, va arribar a Empùries, va reprimir amb gran duresa la rebel·lió: va trobar només algunes ciutats fotificades dels indigets, els va vèncer l’estiu d’aquell mateix any i va recobrar la província.
Època Actual. Cal destacar, com s’indica ja en el text, la troballa de dos cranis, amb senyals d’haver estat clavats possiblement sobre la porta d’entrada del seu contrincant. També s’ha anunciat recentment la troballa excepcional d’un objecte de plom que té una inscripció en llengua ibèrica, troballa que s’ha produït durant les excavacions arqueològiques que es duen a terme actualment al fossat defensiu del Puig de Sant Andreu. El plom localitzat té un pes de 65 grams i es troba actualment, segons les darreres notícies de que disposo, al laboratori de restauració del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona, per a una primera valoració del seu estat de conservació i d’un estudi més acurat.
No vull acabar aquest article sense posar en relleu la col·laboració de la Fundació Josep Pla en la tasca duta a terme pel Museu d’Arqueologia de Catalunya (Afores s/n. Puig de Sant Andreu. Ullastret. 972 17 90 58), que ofereix un extens pla de visites, amb la posibilitat d’una visita al jaciment, al museu, i a l’audioguia.
