Els joves escriuen

Explica’m un conte! Aquesta és la frase que tots els nens acostumen a pronunciar alguna vegada, sobretot abans d’anar a dormir. Són els contes de bona nit. Hi ha nens que tenen una història preferida i no es cansen mai de sentir-la,  una vegada rere l’altra. Retenen a la seva memòria cada paraula, cada pausa, cada entonació, i són capaços de repetir-la sense oblidar-se d’un sol punt. D’altres, en canvi, prefereixen que els contes variïn perquè totes les nits puguin adormir-se amb personatges diferents.

Quan ens fem grans, però, els contes solen quedar cada vegada més arraconats. Ens continuen agradant les històries, però ja ningú ens explica contes, potser perquè creiem que ja no en tenim edat. Vaig començar a pensar en els contes arran de l’exposició temporal que ha inaugurat, fa alguns dies, el museu de la nostra vila, Can Quintana. Els dibuixos de Delphine Labedan i l’ambientació de Carme Bosch ajuden a endinsar-se enmig de set contes de la Mediterrània Occidental. Són històries que ens recorden que les persones, vinguem d’on vinguem, som molt més semblants del que ens pensem. Malgrat ser pensades per a nens, els adults també hi tenen molt a aprendre.

Penso que estem de sort quan, de tant en tant, algunes persones ens recorden que els contes no només són un entreteniment infantil. A Catalunya Ràdio, el periodista i escriptor Joan Barril explica, pocs minuts abans de les 8 del matí, un conte. Tot i les presses dels matins, estic segura que moltes persones s’asseuen una estona a escoltar la història, tan ben escrita i tan ben explicada. Són contes que ajuden a relaxar el ritme frenètic de les primeres hores, i a començar el dia de més bon humor.

Un altre dels grans defensors dels contes per a adults és el psiquiatre Jorge Bucay. Ell mateix titulava un dels seus llibres amb un nom que diu molt, Contes per pensar. I és que les bones històries no són només un entreteniment, sinó que, a més, ajuden a créixer, a aprendre i, fins i tot, a construir valors.