Joaquim Massaguer i Vidal, de flequer a alcalde de Girona (1816-1888)

Aquest treball és la continuació del primer article que, el 10 de desembre de 2023, la revista Emporion publicà sobre la família Massaguer de Torroella de Montgrí (enllaç a l’article I). La trajectòria personal i professional del següent protagonista, fou de tot menys convencional. Comerciant, fotògraf, polític, industrial i, fins i tot, encara que fos de manera indirecta, protagonista d’un dels llibres escrits per Patrice Chaplin, filla política d’en Charles Chaplin.

Tal com s’apuntava a l’article anterior, al llarg del segle XIX i principis dels segle XX, alguns membres de la família Massaguer de Torroella destacaren pel seu caràcter dinàmic i polifacètic. En aquest sentit, Joaquim Massaguer i Vidal no en seria una excepció. De tarannà inquiet, fou un personatge amb una personalitat molt activa i, tot i tocar moltes tecles alhora, assolí l’èxit professional i també el reconeixement de la societat gironina del moment.

Trajectòria personal

Joaquim Massaguer i Vidal va néixer a Torroella de Montgrí l’any 1816. Fou el primogènit de deu germans. Fill de Martí Massaguer Llorens, comerciant i propietari de Torroella, i de Caterina Vidal Orris, de Cassà de la Selva.

Ben aviat abandonà la seva Torroella natal i l’any 1833, amb només setze anys, s’establí a Girona, a la plaça del Mercadal. Tres anys més tard, segons el padró conservat a l’arxiu municipal de Girona, en Joaquim traslladà el seu domicili al carrer Sèquia amb el seus germans Antoni i Pere, de deu i dotze anys respectivament. La seva primera ocupació a Girona fou la de flequer. Tanmateix, en aquests anys començà a posar en marxa els seus primers negocis i també va adquirir les primeres propietats. 

L’any 1837 contragué matrimoni amb Mariàngela Janer Vivas, filla de Joan Janer i Narcisa Vivas, a la parròquia de Santa Susanna del Mercadal de Girona. El matrimoni tingué quatre fills, dels quals arribaren a l’edat adulta tres: la Caterina, la Rosa i en Martí.

Pel que es pot pressuposar, Joaquim Massaguer va ser una persona carismàtica, de caràcter afable i conciliador. Característiques que, de ben segur, repercutiren de forma positiva en la seva carrera professional i política. El fet que l’any 1852 el seu nom es trobés entre els trenta primers contribuents de la ciutat de Girona i, uns anys més tard, es situés a la setena posició de la província, dona una idea de la seva profitosa trajectòria professional.

Les ocupacions que  Massaguer realitzà al llarg de la seva vida foren nombroses i diverses: flequer, comerciant, propietari, fotògraf, polític i industrial. De fet, la seva extraordinària capacitat per desenvolupar totes aquestes activitats posa de manifest la dimensió del personatge.

Comerciant  i industrial

Una de les primeres ocupacions conegudes de Joaquim Massaguer a Girona fou la de flequer, ofici que dugué a terme al llarg de tres anys. Aviat, però, i segons constà al padró municipal de Girona de 1837,  canvià aquest ofici per esdevenir negociant. Pel que fa a la seva activitat comercial, inicialment, estigué relacionada amb la comercialització de ferros en unes botigues que posseïa a la plaça de l’Oli. També hi ha constància que havia estat propietari d’una fàbrica de fideus a la plaça de Sant Pere. Cap als anys 50, la seva ocupació ja havia ascendit a la d’hisendat. En aquest sentit, i com a símbol de promoció social, l’any 1865 inicià les obres d’una casa a la travessia de les Dones, on establí la seva residència.

L’any 1863, la seva filla Rosa es casà amb Joan Salieti Suñer, fill de Tomàs Salieti, propietari i descendent d’una acomodada família d’origen italià, que arribà a Girona a finals del segle XVIII. De fet, la família Salieti adquirí certa notorietat a la ciutat de Girona. En Tomàs Salieti, a banda de les seves ocupacions professionals, fou membre de l’Associació Literària de Girona i fundador de la Revista de Girona. 

Joan Salieti també es convertiria en un reconegut home de negocis i la seva posició li permeté ser client habitual de l’arquitecte Rafael Masó. Entre altres encàrrecs, l’any 1910, Masó li reformà un palauet del segle XIV, situat al carrer Ciutadans i també construí la casa de pisos Salieti, destinada a habitatges de lloguer, al carrer de la Neu de Girona.  

Joaquim Massaguer i Joan Salieti no només mantindrien lligams familiars sinó que també tingueren vincles empresarials. Cap als anys 70, Massaguer estava interessat a establir una fàbrica de paper en una propietat que tenia a Santa Eugènia. Per aquest motiu, havia sol·licitat els preceptius permisos amb la finalitat d’obtenir l’aprofitament de les aigües del riu Ter.

Tanmateix, la fallida de l’empresa gironina “La Gerundense”, la primera fàbrica de paper continu de Catalunya i la segona de l’estat espanyol, li va proporcionar l’oportunitat de fer-se amb el control de l’empresa. L’any 1883, Joaquim Massaguer i el seu gendre, Joan Salieti, esdevingueren conjuntament propietaris de la fàbrica, la qual, a partir d’aquell moment s’anomenaria Massaguer i Fill i Salieti. 

Joaquim Massaguer moria cinc anys més tard de l’adquisició de l’empresa. Tot i les dificultats econòmiques que al llarg dels anys va patir la societat, aquesta anà canviant de titulars però sempre fou propietat dels descendents de les famílies Massaguer i Salieti. L’empresa cessaria definitivament la seva activitat l’any 1973.

Joaquim Massaguer i la fotografia

Un apartat a part mereix la seva faceta de fotògraf. Juntament amb el seu germà Ramon fou un dels protagonistes de la història de la fotografia a Girona. L’any 1864, obrí la seva primera galeria fotogràfica al seu domicili del carrer de les Dones. Aquesta data coincideix amb la del tancament de la primera galeria fotogràfica que va tenir la ciutat, la qual obrí el seu germà Ramon, a la plaça de la Independència. 

Aquesta circumstància i el fet que Joaquim Massaguer, segons explica l’estudiós de la fotografia Emili Massanas, no s’hagués dedicat mai professionalment a la fotografia, sinó que concebés aquest negoci com una activitat comercial més, podria donar lloc a pensar que en Ramon tancà la seva galeria per continuar com a operador a la del seu germà. No obstant, en aquest sentit cal afegir que l’autor Jep Martí, a la llum de noves informacions aparegudes sobre aquesta qüestió, proposa que s’hauria de replantejar la creença  que Joaquim Massaguer no hagués estat un professional de la fotografia.

De tota manera, segons explica el mateix Massanas, des de l’any 1866 i fins l’estiu de l’any següent, fou l’Amís Unal, reconegut fotògraf, qui exercí d’operador a la seva galeria. Donat que el negoci de la fotografia anava prou bé, aquell mateix any, Joaquim Massaguer decidí obrir una sucursal a la ciutat de Figueres i una altra a La Bisbal. 

Uns anys més tard, possiblement per la dificultat que tenien els clients per localitzar i accedir al carrer de les Dones, traslladà la galeria a la plaça de les Cols -el que avui dia és l’inici de la Rambla de Girona, al costat del pont de Pedra.

A diferència del seu germà Ramon, les imatges conservades sortides de la seva galeria són abundants. El fet que aquestes anessin signades al darrere n’ha facilitat la seva identificació. De fet, la galeria de Joaquim Massaguer hauria estat una de les més populars de la ciutat de Girona. Per aquesta varen passar molts gironins de l’època per immortalitzar la seva imatge. 

La seva clientela era molt heterogènia i no feia distincions. Malgrat que en Joaquim Massaguer fou un gran defensor de les idees liberals, aquest fet no impedí que per la seva galeria passessin a retratar-se els principals dirigents de les revoltes carlistes de finals dels segle XIX. Entre aquests cal destacar el conegut militar carlí Francesc Savalls, la imatge del qual és coneguda precisament per una fotografia realitzada a la seva galeria. En aquest sentit, cal afegir que la imatge de Joaquim Massaguer també es coneguda gràcies a dues fotografies seves que ell mateix va incloure en el seu testament hològraf que signà l’any 1867. 

Fou cap a l’any 1875, possiblement perquè altres interessos empresarials li rondaven pel cap, que deixà el negoci de la fotografia i traspassà la galeria a Tomàs B. Boadas, el qual, com a reclam publicitari feia constar al dors de les fotografies la referència “antes Massaguer”.

Joaquim Massaguer i la seva activitat política

Simultàniament al negoci fotogràfic,  Massaguer també es dedicà a la política. D’idees progressistes, fou membre de la Milícia Nacional, moviment social de caire voluntari que defensava els principis de la revolució liberal. Donada la seva simpatia per aquesta causa, advocava a favor de la creació d’un govern progressista i, a mitjans del segle XIX, la seva posició econòmica li permeté introduir-se en la política municipal com a regidor de l’Ajuntament de Girona. 

Joaquim Massaguer ocupà l’alcaldia de Girona del 12 de febrer de 1869 fins al 21 de febrer de 1872, en substitució del que fins aquell moment havia estat batlle de la ciutat, el liberal Pedro Barragan, que renuncià al càrrec per haver estat escollit diputat provincial. 

De les actuacions que va impulsar al llarg del seu mandat, cal destacar la implementació del sistema mètric decimal a la ciutat de Girona. És en aquest sentit que, davant la resistència de certs sectors de la població a aquest canvi, el govern municipal va recomanar amb insistència als comerços de la ciutat que portessin a terme les accions necessàries per aplicar definitivament el nou sistema al districte municipal. 

Així mateix, durant el seu mandat es plantà a la plaça de les Cols l’Arbre de la Llibertat, el qual posteriorment donà nom a la Rambla de la Llibertat de Girona i també s’instal·là, a la plaça de la Independència, la columna d’homenatge a la Constitució del 1869, fruit de la revolució liberal ocorreguda l’any anterior. Actualment la columna es troba situada al passatge Emili Blanch i Roig de la ciutat. També fou l’impulsor de la restauració dels estudis universitaris a Girona i a més projectà la creació d’un cos de bombers permanent a la ciutat.

De la seva empremta a la política en deixa constància La Lucha, diari afí a la causa liberal, que en parla en els següents termes:

“[…] uno de los hombres que más han trabajado en el segundo tercio del siglo por la causa de la libertad […] “Sus Servicios, su conducta, su consecuencia y sus virtudes civicas lo llevaron á los primeros puestos de confiança; fué Alcalde en distintas èpocas, todas ellas de ajitacion y de lucha, puesto que desempeñó con lealtad y tacto esquisito.”

Propietari i hisendat

Al llarg de la seva vida, Joaquim Massaguer acumulà un important patrimoni. Entre les propietats que va llegar al seu fill Martí, cal destacar una casa al carrer del Pou Rodó, una al carrer de les Dones i una altra casa a la travessia del Teatre, totes elles a Girona. Entre altres propietats, complementa aquest llegat el mas Onyar de Vilobí d’Onyar, una casa al carrer d’Ullà de Torroella de Montgrí, a més de 70 vessanes de terra pertanyents al mas Cortada i una part de l’heretat del mas de la Rajoleria, també a Torroella. 

Però entre les propietats que adquirí Joaquim Massaguer, la més singular era la parcel·la que es trobava, just a tocar a la Porta de Sant Cristòfol, a la muralla de Girona. Aquesta propietat està vinculada a una curiosa història que explica Patrice Chaplin a la seva novel·la La ciutat dels secrets. 

Aquesta parcel·la, que havia estat propietat del capítol de la catedral de Girona i posteriorment desamortitzada, fou adquirida per Massaguer l’any 1851. En aquesta propietat, com a símbol d’ascens social, hi va fer construir una pintoresca torre d’esbarjo. La construcció, que tenia l’aspecte d’una torre medieval, a mitjans del segle XX esdevindria la protagonista d’una insòlita història relacionada amb fenòmens esotèrics.

Pel que s’explica a la novel·la, Joaquim Massaguer, constructor de la torre, era membre d’una societat secreta anomenada els Rosacreus. Aquesta societat tenia com a objectiu principal custodiar els objectes que invocaven al Sant Greal. 

Similar a la torre construïda per Massaguer a Girona n’hi ha una altra a Renne-le-Château. Segons aquesta societat, Girona, Renne-le-Château  i St. Sulpice, són els punts estratègics on es podien realitzar els rituals per invocar la materialització del Sant Greal. Pel que sembla, traçant una línia imaginària entre aquests tres punts, s’hi troba el Canigó. Per a la societat secreta dels Rosacreus, el Canigó era el portal d’accés per on podien penetrar a la terra altres reialmes espirituals. 

Segons aquesta societat, la torre construïda per Massaguer tenia un doble objectiu, per una banda protegir els objectes relacionats amb la invocació del Sant Greal i per l’altra, esdevenir un punt estratègic que permetés la connexió entre les altres dues ubicacions per dur a terme aquests rituals.

La torre, coneguda amb el nom de Torre Magdala per la seva vinculació amb Maria Magdalena i el Sant Greal, l’any 1921 fou venuda per la neta de Joaquim Massaguer al parisenc Robert Mathieu. Amb la mort de Mathieu l’any 1940, la seva esposa, Marie, es convertí en la propietària de l’indret i per aquest motiu el lloc es coneix, encara actualment, amb el nom de Els Jardins de la Francesa. Patrice Chaplin també vinculà Marie Mathieu amb tota la trama esotèrica dels Rosacreus a Girona.

Però deixant a banda tots aquests assumptes enigmàtics i cabalístics, també cal afegir que entre les propietats de la família Massaguer s’ha de destacar l’edifici que reformà en Martí Massaguer Janer, fill d’en Joaquim, per convertir-lo en una sumptuosa residència familiar. L’edifici, que amb anterioritat havia estat propietat de nobles llinatges gironins, es troba situat al carrer Ciutadans. L’any 1929  fou venut pels descendents de la família a la Cambra de la Propietat Urbana de Girona, on actualment encara hi ha ubicat l’esmentat organisme.

Joaquim Massaguer morí el dia 11 de març de 1888. Els seus funerals varen tenir lloc a l’església dels Dolors de Girona. Segons detalla la premsa del moment, la cerimònia fúnebre s’efectuà amb tots els honors:

“… cuyo féretro iba sobre el coche de lujo tirado por cuatro caballos; precedido de los operarios de la Fábrica La Gerundense que llevaban hachas encendidas, seguido por el duelo de la família y un numeroso cortejo fúnebre compuesto de todas las clases sociales  de todos los partidos políticos”.

No obstant, si es tenen en compte les disposicions del seu primer testament, signat l’any 1867, tota aquesta ostentació quedava molt lluny del que ell hauria desitjat:

“Elijo mi entierro y funeral de la manera mas sencilla posible, queriendo que en lugar de gastar desmedidamente en ello, todo lo que se debiese gastar demas, atendida mi posicion y fortuna, lo inviertan mis albaceas en limosnas á su arbitrio”.

El seu fill Martí continuà amb la tradició familiar i es dedicà també a la política i a la gestió dels negocis de la família. Tanmateix i malgrat el patrimoni acumulat per la família, aquest aviat es va dissipar. Caterina Massaguer Subirós, filla d’en Martí i neta de Joaquim Massaguer, en fou en gran part la responsable, donat que al llarg de les primeres dècades del segle passat, posà en venda gaire bé totes les possessions familiars. 

I per acabar, només fer un breu apunt sobre el seu besnet, Paulino Coll Massaguer, militar del cos d’enginyers, fill de la seva neta Caterina, el qual esdevingué el primer governador civil de la dictadura franquista a Girona, càrrec que, de ben segur, no hauria complagut al seu besavi Joaquim, absolut defensor dels principis de la revolució liberal de 1868.

Arxius consultats:

ADG- Arxiu Diocesà de Girona
ACBE- Arxiu Comarcal del Baix Empordà
AHG- Arxiu Històric de Girona
AMTDM- Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí
AMGi- Arxiu Municipal de Girona

Bibliografia:

Barbarà. J. (2015). La immigració italiana a Girona entre 1852-1936. Revista de Girona, n. 288, p. 38-44. Diputació de Girona.
Chaplin, P. (2007). La ciutat dels secrets. L’Andana.
Clara, J. (2017). Alcaldes de Girona (1868-1874). Ajuntament de Girona.
Grassot, M. (2019). Vides Privades. Històries compartides. Fons fotogràfic Mascort. Fundació Mascort.
Marti, J. (2018). Galeries fotogràfiques a la ciutat de Girona. Fotografiar Girona (II). Creació, tècnica i memòria. (9-41). Ajuntament de Girona.
Massanes, E. (1998). Fotògrafs i editors a les comarques de Girona (1839-1940). Diputació de Girona.Nadal, J. (2019). Els industrials i els comerciants a la Girona Contemporània, 1814-1936. Una aproximació. Conferència. Girona.