Ramon Massaguer i Vidal, un pioner de la fotografia
L’Europa del segle XIX va experimentar importants canvis tant en l’àmbit polític, econòmic com social. La divisió estamental característica de l’Antic Règim, basada en el principi de la desigualtat jurídica, va trontollar amb l’emergència imparable de la burgesia. L’ aristocràcia va perdre gran part dels seus privilegis i la burgesia aprofità els processos revolucionaris, que varen marcar l’inici de l’època contemporània a Europa, per consolidar el seu ascens social.
En aquesta conjuntura, la burgesia va marcar un nou estil de vida. S’introduiren canvis estructurals que repercutiren en els costums i en els valors socials i morals de la societat del moment obrint, d’aquesta manera, a un sector de la població, un ampli ventall d’oportunitats i possibilitats que fins el moment només havien estat a l’abast d’uns pocs privilegiats.
Aquestes transformacions també arribaren a Torroella i, a banda dels ja consolidats i emblemàtics llinatges arrelats a la vila com els Carles, els Quintana o els Robert, progressivament altres famílies s’integraren a aquesta nova classe econòmica dominant. Entre aquestes cal destacar els Massaguer, una família amb una trajectòria professional destacable i singular, que els fa mereixedors d’una atenció especial.
Els Massaguer, al llarg del segle XIX i principis del segle XX, il·lustraren perfectament els trets propis del que avui es coneix amb el terme “emprenedor”. En aquest sentit cal assenyalar que el caràcter actiu i polifacètic de la família es posarà de manifest en la diversitat d’ocupacions desenvolupades, en ocasions fins i tot de forma simultània, per alguns dels seus integrants.
Entre les activitats exercides pels Massaguer es troben aquelles relacionades tradicionalment amb els oficis, el comerç o serveis i d’altres molt més capdavanteres i innovadores com la fotografia. La política també serà un dels àmbits d’actuació de la família i un dels seus membres, arribà a ostentar l’alcaldia de la ciutat de Girona.
La família
La família Massaguer objecte d’aquest article prové d’una saga de carreters iniciada al segle XVII per en Genís Massaguer de la vila de Torroella. El seu rebesnet, Martí Massaguer Llorens, nascut l’any 1795, esdevindrà un clar exponent d’aquesta inquietud mercantil. Molt probablement, heretà dels seus predecessors el fruit d’anys treballats i d’estalvi, que gestionà amb habilitat i destresa per obtenir l’ambicionat ascens social. Segons es desprèn dels registres de la contribució industrial consultats a l’Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí, les activitats professionals que va exercir al llarg de la seva vida eren d’allò més diverses: fideuer, comerciant de gèneres variats, hostaler, flequer i fabricant de sabó.
L’any 1815, en Martí, fill de Ramon Massaguer Guilló i de Clara Llorens, va contraure matrimoni amb la Caterina Vidal Orris de Cassà de la Selva. La família vivia en una casa del carrer d’Ullà de Torroella, lloc on es situà la primera fonda que regentaren els Massaguer. A en Martí, els negocis li anaren prou bé, i pel que es dedueix, l’economia familiar va arribar a ser prou folgada com per mantenir una família nombrosa de deu fills, a més de disposar de servei domèstic, d’un aprenent i també d’un mosso semoler.
Alguns dels fills d’en Martí seguiren el seu exemple i al llarg de les seves vides també exerciren diverses ocupacions. Aquest article es centrarà principalment en tres del seus fills: En Joaquim, el primogènit, en Ramon, un dels fills mitjans i en Martí, el petit dels germans.
Dels tres, tenint present únicament la documentació consultada i amb la prudència que mereix la següent valoració, es podria considerar que en Joaquim va ser el que gaudí d’una vida més trafegosa i més pròspera, no obstant en Ramon esdevindria pioner en una de les professions emergents de l’època, la fotografia, mentre que en Martí seguiria una trajectòria més similar a la del pare. Així mateix, també hi ha constància que altres germans s’establiren a Girona, en Salvador com a reconegut fuster i en Pere, que regentava una fleca a Palau-sacosta.
Cal afegir que, els protagonistes d’aquest article, ja han estat referenciats en altres publicacions, però gairebé sempre de forma breu, aïllada i inconnexa, sense ubicar-los en el sí d’una mateixa família i d’un mateix entorn. Per aquesta raó i, amb la voluntat de no reduir i simplificar en excés el contingut d’aquest article, però si ajustar-lo a una extensió recomanable per a la seva edició i lectura, s’ha trobat apropiat dividir el treball en tres publicacions independents, de manera que, a cadascun dels tres germans, se’ls dedica un article de forma individual.
Els protagonistes:
Ramon Massaguer i Vidal (1829-1904)
El primer protagonista d’aquesta “trilogia” és en Ramon Massaguer i Vidal. Tot i haver estat un dels pioners en el seu àmbit professional, incomprensiblement la seva figura és poc coneguda i ha passat força inadvertida. En aquest sentit, la personalitat emprenedora i activa del seu germà Joaquim, podria haver estat un dels motius que eclipsà la seva carrera professional.
En Ramon nasqué l’any 1829 a Torroella essent el setè de deu germans. De la documentació notarial consultada es pot extreure que en Ramon, a banda de les activitats vinculades amb la propietat de la terra, també es dedicà al préstec de capital i durant alguns anys ostentà el càrrec de regidor de l’Ajuntament de Torroella. No obstant, la seva ocupació principal esdevindria la de fotògraf.
A principis de l’any 1839, un revolucionari invent es va donar a conèixer de forma oficial al món, la fotografia començava a donar les seves primeres passes. L’èxit comercial del descobriment es va fer ben aviat patent i, gradualment, la fotografia s’introduí a la societat de mitjans del segle XIX. En aquest sentit, el retrat fotogràfic esdevingué tot un fenomen entre la burgesia de l’època i un signe de diferenciació social. Atès l’interès de les classes benestants per fotografiar-se, el sector fotogràfic inicià el seu procés d’expansió i de professionalització.
En aquest context, en Ramon Massaguer es convertí en un dels pioners de les comarques gironines a dedicar-se professionalment a la fotografia. Malgrat no haver trobat informació documental que posi llum sobre com i quan va entrar en contacte amb el món de la reproducció d’imatges, el que sí que es pot afirmar és que en Ramon de la fotografia en va fer la seva professió, i així ho manifestava a les escriptures notarials quan havia de declarar quina era la seva ocupació.
Fins l’any 1861, en Ramon feia vida a Torroella. Contragué matrimoni dues vegades, la primera esposa, Teresa Casadellà Pagès, morí gairebé un mes després del casament, a l’edat de 20 anys. L’any 1856 es tornà a casar amb Rita Regincós Majó, amb qu tindria cinc fills, dels quals, només arribaren a l’edat adulta dues filles.
Pel que sembla, i així ho deixa entreveure l’estudiós de la fotografia Emili Massanas, en Ramon, abans d’instal·lar-se a Girona, disposava d’un taller de fotografia a Torroella, circumstància que, per ara, no m’ha estat possible confirmar documentalment. L’any 1861, possiblement, amb la voluntat d’atraure una clientela més àmplia i amb més recursos econòmics i, potser, aconsellat pel seu germà Joaquim, que feia anys que vivia i gestionava els seus negocis a Girona, en Ramon, juntament amb la família decidiren traslladar-se a la capital de la província.
Aquell mateix any obrí la que seria la primera galeria fotogràfica amb caràcter fix que va tenir la ciutat de Girona. De forma progressiva altres fotògrafs obriren nous establiments i s’instal·laren també a la ciutat. Aquesta primera galeria s’inaugurà amb el nom de Ramon Masaguer y Cia. i s’ubicà al quart pis de la plaça de la Princesa, número 14, avui dia plaça de la Independència. De les excel·lències del fotògraf en donen fe alguns anuncis publicats al diari La Crónica de Gerona de l’any 1864:
“Entre los Trabajos de esta clase que últimamente han salido del acreditado establecimiento del Sr. Ramon Massaguer y Vidal, sito en la plaza de la Princesa, vulgarmente de Sant Agustín, ha llamado la atención de cuantas personas lo han visto un grupo de nueve retratos en busto dentro de otros tantos óvalos simétricamente dispuestos, reproduciendo en distintos tamaños todos ellos de un parecido exactísimo, siendo muy notable la reproducción hecha en solo el tamaño de una tarjeta de visita, pues a pesar de lo reducido del cuadro y lo diminuto por consiguiente de las formas, se conocen a primera vista las personas que lo componen.
Con razón las fotografías del Sr. Massaguer gozan de una justa fama, pues salen tan perfeccionadas como los principales establecimientos de su clase no solo de España si que también del estrangero”.
Cal afegir que el seu germà Joaquim, del qual es parlarà més extensament en el següent article, l’any 1864, també va obrir una galeria fotogràfica a Girona al carrer de les Dones. No obstant, segons alguns autors, en Joaquim Massaguer, no es dedicà personalment a la fotografia sinó que el negoci fou concebut com una inversió més. Pel que sembla, aquell mateix any en Ramón Massaguer va tancar la seva galeria situada a la plaça de Sant Agustí i hauria començat a treballar a la del seu germà.
En Ramon no perdé mai el contacte amb Torroella, de fet, tot i residir a Girona, els seus fills foren batejats a l’església de Sant Genís i fins i tot, enterrà al cementeri de la vila tres dels seus fills que moriren entre els anys 1863 i 1866, quan encara la família estava establerta a Girona.
Probablement la idea de tornar a Torroella rondava pel seu cap. Potser haver tancat el seu propi negoci per anar treballar a la galeria fotogràfica del seu germà no fou una bona opció. El cas és que en Ramon decidí tornar a la seva Torroella natal. Per aquesta raó, l’any 1874 adquirí una casa a la vila, al carrer Orient, número 6, avui dia Primitiu Artigas. L’habitatge constava de dues plantes i uns baixos amb botiga, lloc on probablement ubicà el seu nou taller de fotografia. Des llavors i fins el moment de la seva defunció, en Ramon reprengué novament la seva tasca de fotògraf a la vila.
Les fotografies conservades amb autoria confirmada d’en Ramon Massaguer són molt escasses; de fet, n’hem pogut localitzar un parell en el fons fotogràfic de l’Emili Massanas, realitzades teòricament al seu taller de Girona; set en el fons fotogràfic de la família Mascort -una realitzada a Girona i sis suposadament al seu estudi de Torroella-, i per últim, set en el fons de la família Negre Pastell de Castelló d’Empúries, de les quals, tres foren realitzades a Girona i quatre a Torroella. Quan a la datació d’aquestes, la cronologia abastaria de l’any 1860 fins a l’any 1904.
En Ramon principalment es dedicà a la fotografia d’estudi. Les imatges conservades són bàsicament retrats amb format de targeta de visita. Gairebé totes les reproduccions són de membres de la família Mascort i també de la família Negre Pastell, concretament de la branca Pla-Armengol de Torroella. No obstant, tenint en compte que no s’ha conservat cap altre material fotogràfic, es desconeix si entre les seves preferències també es trobava la fotografia paisatgística o documental, temàtiques que ja practicaven altres fotògrafs contemporanis.
D’altra banda, és molt probable que el fet que moltes de les seves fotografies no portessin incorporada signatura d’autoria en el revers, contribuís en gran mesura a que el seu treball hagi passat més desapercebut i el seu reconeixement sigui molt menor.
En Ramon morí a Torroella l’any 1904. Ni la seva viuda ni les seves dues filles, Raimunda i Pietat, varen donar continuïtat a l’estudi de fotografia, circumstància que confirma l’última publicació de l’anuari Riera de l’any 1908, on no hi ha constància de cap fotògraf permanent a la vila.
El seu substitut podria haver estat el reconegut fotògraf barceloní Josep Esquirol Pérez, del qual es conserva una fotografia de la fira de Sant Andreu de Torroella datada l’any 1906, circumstància que acreditaria que, un cop mort en Massaguer, Josep Esquirol ja començava a treballar a la vila. D’altra banda, el que si que es pot confirmar és que Esquirol, un cop ubicat al seu estudi fotogràfic a l’Escala, obrí sucursals en diferents municipis, entre ells a Torroella de Montgrí.
En darrer terme i per concloure, vull puntualitzar que la voluntat d’aquest article ha estat realitzar una breu aproximació a la figura d’en Ramon Massaguer i Vidal i contribuir al reconeixement de la seva trajectòria professional, així com recordar que fou un dels pioners en la introducció de la fotografia a les comarques gironines i el primer fotògraf que obrí un estudi fotogràfic amb caràcter fix a la ciutat de Girona, raons suficients com per reivindicar la seva figura i atorgar-li el reconeixement, del qual és digne mereixedor.
Veure: fotografies Ramon Massaguer- Fons fotogràfic Mascort
Arxius consultats:
ACBE- Arxiu Comarcal del Baix Empordà
AHG- Arxiu Històric de Girona
AMTDM- Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí
Fons Fotogràfic Mascort- Col·lecció Ramon Mascort, Barcelona.
Bibliografia:
Grassot, M. (2019). Vides Privades. Històries compartides. Fons fotogràfic Mascort. Fundació Mascort.Massanes, E. (1998). Fotògrafs i editors a les comarques de Girona (1839-1940). Diputació de Girona.
