Joan I i Violant de Bar. Panteó reial de Poblet
Al meu article del mes d’abril deia que Joan Radressa havia pensat proposar a l’Ajuntament de Torroella el nom de diverses dones per retolar carrers de la vila, i que un d’aquests noms era el d’Enriqueta Pascual i un altre el de la reina Violant de Bar. Dedicaré aquest escrit a fer un lleuger comentari sobre la relació de la reina Violant amb la nostra població.
Violant de Bar era filla del duc de Bar i d’una germana del rei Carles V de França. Aquest l’oferí en matrimoni, amb un bona dot, al príncep Joan, hereu del nostre rei Pere III el Cerimoniós. Joan acceptà l’oferiment, contravenint les preferències del seu pare, desitjós que es casés amb Maria de Sicília, per consolidar la influència catalana en aquest regne. Finalment, es van signar els tractes a la cort de París i l’enllaç va tenir lloc a Perpinyà el 30 d’abril de 1380. Però la relació de Violant amb el rei Pere sempre va ser tibant, i sobretot després que aquest es casés amb la seva última esposa, Sibil·la de Fortià. Fins i tot la noblesa es va dividir en faccions partidàries d’una o altra dama. L’any 1387, en accedir Joan al tron, va desposseir Sibil·la de tots els béns que li havien estat cedits pel seu pare i els va transferir a Violant.
Joan I i Violant, amb els seus seguidors més propers, van iniciar una vida de luxe i refinament a l’estil de la cort francesa, sobretot en els camps de la cultura escrita, la música i l’art. Ella mateixa va manifestar, des del primer moment, voluntat decidida d’incorporar-se a la vida catalana, va aprendre a escriure la llengua amb excel·lència i va fomentar, amb el seu marit, la creació literària en català, estimulant autors com Bernat Metge. Tanmateix, el cost econòmic d’aquest capteniment refinat estava per sobre de les rendes que ingressava el rei, però aquest no escoltà les denúncies que se li van fer a les corts, una actitud que va ocasionar una forta oposició i problemes greus al monarca.
La relació de Joan I i la seva esposa amb Torroella forma part de les nostres tradicions, mig històriques, mig llegendàries: les seves estades aquí per l’afecció del rei a la caça; el foment de l’art, la música i la cultura a la vila; les visites mentre feien restaurar el palau; les cases senyorials que es construïen als carrers principals arran de les llargues permanències dels reis; la prosperitat visible arreu, mentre Torroella esdevenia, fins a cert punt, centre polític. I la llegenda de la mort del rei, segons la qual passà al Mirador el darrer mes de la seva vida, entre el 19 d’abril i 19 de maig de 1396; les comissions i ambaixades, les denúncies de traïció contra els seus consellers; els anuncis d’invasió de tropes franceses, la sortida de palau per anar a Girona i la mort sobtada prop del castell de Foixà. Naixia la llegenda del rei que mor d’una caiguda del cavall mentre caçava o la llegenda del rei que se suïcida ofegat d’angoixes…
En morir el rei sense descendència masculina, la corona passà al seu germà Martí, i com que aquest era a Sicília, la nova reina -Maria de Luna-, sense perdre temps, i amb el suport dels que s’havien oposat a Joan, va obrir un dur procés judicial contra els seus seguidors i també contra la vídua. Un cop lliure de responsabilitats, Violant es va concentrar en l’educació de la seva única filla, Violant d’Aragó, i no va tornar a participar en política fins que va morir el rei Martí, també sense descendència, ja que va veure possibilitats de coronar el seu net, que finalment no es van acomplir. Després, passà la resta de la seva vida retirada a Barcelona, dedicada a administrar els seus béns, més aviat exigus per als requeriments de la seva posició. Morí l’any 1431.
A més de la relació sovintejada amb la vila, mentre regnà el seu marit, Violant de Bar posseïa a Torroella de Montgrí béns i drets que li proporcionaven rendes personals. Al Llibre de la Festa Major de l’any 1974, l’eminent investigador del nostre passat històric Pelai Negre i Pastell, a l’article “Els comtes de Solterra a Torroella de Montgrí”, explica que Violant de Bar tenia hipotecada la vila i baronia de Torroella -o sigui, les seves rendes- a la seguretat del seu dot, esponsalici i altres drets que li corresponguessin, i que la família Pons administrava aquests béns. Ja he dit que Violant de Bar quedà vídua l’any 1396 i morí l’any 1431. Entre aquestes dues dates –pels voltants de 1420, diu Pelai Negre-, la reina va fer concessió als Pons de les aigües del riu Ter, amb autorització per fer-hi la Resclosa, encara existent, i portar les aigües als tres Molins: el de Baix, el del Mig i el de Dalt, a través del Rec de Molí i del Rec de Regadiu Vell. Deia Pelai Negre que, abans de la Guerra Civil, hi havia a l’arxiu de casa seva de Torroella un magnífic pergamí on constava la “concessió feta per la reina Violant de Bar al seu fidel Andreu de Pons, de la vila de Torroella”.
Encara ara podem veure dos grans escuts de la família Pons, un de 1584 al Molí de Dalt, al començament del camí del Molí del Mig, i un altre de 1588 a l’entrada d’aigües de la Resclosa, on són representats dos paons enfrontats pel bec (Paons = Pons). També veiem els dos paons al “bramador” de la Resclosa. Del que no ha quedat rastre, lamentablement, és del magnífic pergamí, testimoni de la concessió reial, el qual -juntament amb un extracte i algunes notes- va desaparèixer l’any 1936, quan la casa de Pelai Negre fou saquejada.
