Com ja sabeu, estimats lectors, des de fa uns anys Catalunya en general i Torroella i l’Estartit en particular anem rebent i acollim gent de diferents cultures i religions. A la biblioteca notem molt l’arribada de totes aquestes persones que vénen per buscar un espai d’acolliment: aprenentatge de l’idioma, internet per comunicar-se amb la família, informació i també, és clar, distracció amb la lectura.Nosaltres volem pensar que la biblioteca ha de ser un espai integrador per a tota aquesta gent i per això els volem convidar també a participar amb nosaltres a activitats com “Llegim?”, l’espai que ens dóna l’opció de llegir i compartir un llibre i que ens porta a móns i cultures diferents, però que, a més, ara també les tenim al carrer de casa. 
Sigui pel títol o per l’atractiu d’una cultura envoltada de colors i de flaires exòtiques, ens va cridar l’atenció la història d’una novel.la molt senzilla que es diu Els narradors de la nit, de Rafik Schami. L’obra ens explica la història d’un cotxer de Damasc, aficionat a explicar històries als seus clients, que, de sobte, un dia perd la veu. Per tal de desfer aquest malefici els seus set amics (7 és el número que es repeteix al llarg del llibre i que té una forta presència en tota la literatura oral i popular) han d’explicar una història cada un. La novel·la, doncs, recull diferents històries ambientades en un món oriental on s’expliquen costums, llegendes, personatges i on fins i tot hi apareixen elements polítics. És molt curiós veure les semblances i diferències que hi ha entre la cultura que es reflecteix en el llibre i la nostra, i realment molt sovint arriba a ser divertit. Un exemple clar i que es veu reflectit al llibre és el regateig: un acte molt comú a la cultura àrab, però gens usual, per exemple, en uns grans magatzems que puguem trobar a Girona mateix.
Tot i ser una novel.la senzilla, tirant a juvenil, ens va servir força per treure temes interessants com el paper que té la dona a la novel·la, un paper discret, però cabdal, i vam arribar a la conclusió que, malgrat alguns trets de la cultura àrab, la dona es veu afavorida dins de les històries narrades a la novel·la. Però penso que el tema estrella del llibre i que val la pena que hi reflexionem més són les trobades a la nit per explicar històries. Fa molt que ja no veiem grups de gent que a les nits d’estiu surt al carrer a prendre la fresca. Encara jo recordo com n’era, d’agradable, trobar-se amb els veïns després de sopar i com explicaven històries d’aquell i de l’altre. La nostra societat amb presses, televisió i cotxes no permet aquestes activitats que alguns enyorem, però hi ha altres coses que ens poden compensar, com trobar-nos per comentar un llibre i, per què no, xerrar de les petites coses que vivim cada dia.
