Ullà, poble del baix Ter, està ubicat als peus de la muntanya d’Ullà, del massís del Montgrí. Gaudeix d’una situació immillorable, ja que està orientat totalment a migdia, rodejat de pinedes, olivars i vinyes a la part de la muntanya, i d’una extensa, rica, i fèrtil plana ajaguda al seu davant. Voreja gairebé tot el seu terme el nostre polèmic riu Ter, que és en gran part el motiu de la seva riquesa.
La vella parròquia de Sant Andreu era un petit temple romànic d’una sola nau i que, sortosament, s’ha conservat fins avui. A l’any 1981 s’hi feren unes obres de neteja i restauració, i l’edifici s’ha pogut destinar a activitats culturals.
L’actual temple parroquial, d’estil neoclàssic, fou acabat a principi del segle XIX. A l’interior, darrere l’altar major, hi ha el cambril de la Mare de Déu de la Fossa, restaurada recentment. Se la coneix amb aquest nom perquè consta que va ser trobada en una fossa. Es tracta d’una talla romànica de fusta de pi, policromada, dels segle XII, d’una bellesa prodigiosa dins el seu estil i un dels exemplars més notables del país.
Ullà era un poble eminentment agrícola. Totes les cases vivien dels productes del camp, de propietat o d’arrendament, del bestiar que criaven i de l’hort que cultivaven i que podien regar gràcies als diversos recs que travessaven les seves terres. Hi havia fuster, barber, ferrer, flequer, carnisser, paletes, botigues de comestibles, una bona escola amb el seu mestre i un capellà, Mn. Vicenç Fiol, el qual fa uns 30 anys que va arribar al poble, on es va integrar plenament fins a esdevenir el motor principal de tots els actes lúdics o culturals que s’hi han organitzat. És una persona estimada per tothom.
A final del segle XIX, Ullà tenia aproximadament 500 habitants, i actualment en té 1.000. Per tant, la situació ha canviat força. Poques famílies han continuat vivint de la pagesia. Molts joves van optar per aprendre un ofici o estudiar una carrera. Els que van continuar fent de pagès, van convertir alguns dels seus conreus en extensos camps de fruiters, per la qual cosa es va constituir la Cooperativa Costa Brava. El barri industrial i el de la Roqueta, així com la urbanització del paratge de Les Eres, han contribuït al creixement del poble.
El nucli antic d’Ullà s’ha quedat amb pocs habitants que hi visquin tot l’any, perquè moltes cases han estat restaurades per a segona residència, i en això, la proximitat amb Torroella segurament ha estat molt important.
