Ja fa una colla d’anys, un bon amic meu, molt lligat a la revista Emporion, va tenir la bona pensada de parlar-me’n i enviar-me-la.
He de dir que em va sorprendre i agradar per la qualitat del seu contingut i per l’interès que em va despertar, tot i no ser de Torroella. Confesso que tan bon punt m’arriba, me la començo a llegir, no m’agrada fer-ho de cop, els articles s’han de llegir assaborint-los.
Vull destacar la presentació dels apartats perquè en facilita la lectura i permet seleccionar el que més interessa en aquell moment. Penso, per exemple, en l’Editorial, que tracta una gran varietat de temes polítics, tradicionals, culturals, etc., sempre tan interessants. També,en l’Agenda d’actes, amb la programació de les pel·lícules, les quals, a més, es poden consultar amb més detall a l’apartat Cinema i espectacles.O en els Vídeos del mes, que són d’una gran varietat i que van des de fer conèixer molts indrets de Torroella, fins a comentaris que afecten el trànsit o esdeveniments relatius al temps, a temes literaris, a tradicions, a entrevistes, etc., imprescindibles per a qui vulgui saber tot el que passa a Torroella.
L’Hemeroteca, amb la versió per imprimir. L’apartat Notícies, probablement era imprescindible fins ara perquè cobria un espai que mancava en general; per sort, actualment, les notícies apareixen a Internet sota epígrafs com ara webs, grups d’informació i discussió, sense oblidar la premsa, sobretot la de les comarques gironines. Això fa que deixi de tenir el gran protagonisme que tenia fins ara.
En els apartats més pràctics, La cuina de la Catrina o del que ara porta el títol d’Exercicis de catalàque ha substituït Qui no sap escriure en català. Estic segura que hi ha molta gent aficionada a la cuina i aquestes receptes l’ajuden molt. I si parlem del català, de ben segur que té públics molt fervents, els que probablement no el van poder estudiar o els nouvinguts que agraeixen augmentar els coneixements de la llengua.
I ara tocaria parlar dels col·laboradors, sembla increïble que cada mes hi hagi una mitjana de deu articles, impossible enumerar-ne els temes, tan interessants i tan ben escrits i amb una col·laboració permanent d’unes quatre persones, algunes de les quals fan dos articles en el mateix número. I finalment, Les gotes d’humor que són la nota que trenca amb la seriositat d’alguns articles i provoca un somriure.
Em pregunto com s’ho fa un poble de 12.000 habitants per aconseguir que una revista com Emporion enganxi, fins i tot, gent de fora com ara jo.
Per acabar, cal admirar la manera com Emporion ha aconseguit sempre tornar a renéixer després de les vicissituds que ha patit. Celebrem, doncs, els 100 anys i felicitem la gent de Torroella per la seva tenacitat, la seva dedicació i l’esforç de fer una revista tan interessant i a l’abast de tothom.
