L’any 1915 els fundadors van decidir batejar la nostra revista amb el nom d’Emporion. Per què? Només feia set anys que la Junta de Museus de Barcelona, que dirigia Josep Puig i Cadafalch, i amb el suport polític d’Enric Prat de la Riba, havia apostat per excavar de manera planificada el jaciment grecoromà d’Empúries, Emporion en grec.
Aviat van anar aflorant joies artístiques, entre elles la imponent estàtua d’Asclepi. A Catalunya es vivia un estat d’eufòria gràcies a l’espurna de 1906, quan intel·lectuals i polítics van unir voluntats i esforços per renovar el país. Aquella guspira va causar un veritable foc purificador, el noucentisme, que durant la dècada dels anys 10 del segle passat va experimentar el moment més dolç. La fundació de la nostra revista, l’any 1915, es troba al bell mig d’una de les dècades més reeixides de tota la nostra història.
La raó, la precisió, la mesura i l’harmonia van esdevenir els nous valors que van penetrar a totes les manifestacions artístiques i literàries. És evident que els noucentistes s’emmirallaven en la cultura clàssica grega i les excavacions d’Empúries són una viva expressió de les inquietuds d’aquella generació àvida de modernitzar el país, de millorar la higiene i la cultura. Gràcies a Empúries, primera ciutat on es van encunyar monedes de la península Ibèrica i primer punt on es va utilitzar un ús comercial de l’escriptura, els noucentistes van quedar bocabadats contemplant l’escenari de totes les manifestacions culturals: teatre, música, poesia, filosofia, dansa…
No té res d’estrany, doncs, que Emporion esdevingués el nom per batejar una publicació que, amb talls significatius, ha arribat fins als nostres dies. Suggereixo que, davant l’extrema incompetència de l’actual ministre d’Educació, que pretén dificultar l’estudi de la cultura clàssica, des de Torroella fem un esforç per mantenir la flama d’aquest foc que tant molesta la ignorància. El foc de l’esperit clàssic recollit pels nostres fundadors encara ara ens il·lumina.
No crec que certs coneixements culturals millorin per si sols a la persona humana. Els nazis escoltaven bona música i ¿quin país superava Alemanya en preparació cultural? En canvi, tinc la convicció que qui ha contemplat amb passió el Partenó, qui sent que els seus ulls s’humitegen davant les Cariàtides, qui troba insuperable la lectura dels poemes èpics d’Homer, les tragèdies de Sòfocles, els cants de Safo o el pensament d’Epicur, per dir uns pocs exemples, tot i que no quedarà lliure d’errors, estarà vacunat contra la barbàrie. Faig vots perquè Emporion ens recordi de manera perenne els nostres orígens i estarem salvats pels segles dels segles!
