El mes d’abril passat, les comissions directives del “Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí” i de la revista EMPORION van acordar proposar a les Assemblees respectives d’aprofundir la col·laboració entre les dues entitats, no solament per a una major eficàcia en la consecució dels objectius d’una i altra publicació, sinó també per reafirmar i treure profit de la seva connexió històrica, ja que totes dues van tenir els mateixos fundadors i van néixer amb el mateix esperit de servei cultural envers Torroella i els torroellencs.
L’acord entre les dues associacions es formalitzaria mitjançant una addenda als Estatuts de cadascuna, que diria:
Per un motiu històric -la fundació per les mateixes persones, amb finalitats culturals similars, de la revista Emporion (1915) i del Llibre de la Festa Major (1928)-, i amb l’objecte d’aprofitar els avantatges de la coordinació d’esforços i mitjans, els socis de l’Associació Emporion i els de l’Associació del Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí, reunits uns i altres en Assemblea General, han acordat:
- La col·laboració de les dues entitats en la realització de tasques en comú, quan ho considerin convenient, i la coordinació de les que realitzin per separat, tot mantenint cadascuna els seus objectius propis i el seu funcionament independent.
- Per instrumentar aquest acord, hi haurà membres comuns -com a mínim un- als òrgans directius de les dues entitats, per informar de les activitats d’una i altra.
És una història que hem contat altres vegades i que, molt probablement, els nostres lectors ja coneixen: el periòdic torroellenc quinzenal EMPORION va néixer el gener de l’any 1915 per fusió de dues publicacions anteriors, “El Montgrí” i “Mont-Gris”, també quinzenals; mossèn Francesc Viver havia estat l’ànima del primer i el mestre Pere Blasi del segon. Amb l’articulació d’esforços, el nou periòdic -de nom tan suggeridor en un moment en què s’imposava el noucentisme- EMPORION va atraure una bona colla de joves torroellencs, que hi col·laboraven amb fervor i assiduïtat, amb Josep Castells, Eduard Viñas i Joaquim de Camps i Arboix com a més destacats.
L’any 1923, amb la Dictadura de Primo de Rivera, l’Ajuntament escollit democràticament va ser destituït, l’”Ateneu Montgrí”, un ens cultural molt rellevant a la vila, va ser tancat, i EMPORION va ser silenciat. Van ser uns anys molt foscos. Tanmateix, la Dictadura aconseguí el silenci, però no la rendició, i l’any 1928, els antics redactors d’EMPORION van ressorgir. Aprofitant que per la Festa Major es publicava el programa d’actes i festejos, els esforçats activistes culturals hi van reaparèixer, tot creant el “Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí”, que recollia els seus articles, escrits en català. A la “Llinda”, mossèn Viver deia: “Ja que, avui per avui, no poden sortir de nostra impremta –o Torroella, ja tens impremta!- sinó programes de Cine i Teatre, targetes de visita i factures, sigui’ns permès, almenys una vegada a l’any, en diades solemnes, conrear les lletres i la història i fer propaganda de nostres coses en un Llibre de Festa Major.”
Després que es proclamés la República l’any 1931, el “Llibre de la Festa Major” es va continuar publicant, mentre EMPORION tornava a sortir el gener del 1932. Per poc temps. Tots dos van haver de callar de nou a causa de la revolta militar de l’any 1936. Acabada la guerra va reaparèixer el “Llibre de la Festa”, es va mantenir gràcies a nous esforçats, com Pere Castells i Joan Radresa, i es va consolidar i va progressar fins a l’esplèndida realitat actual. Molt més tard, l’any 2006, EMPORION va ressorgir en format digital i des d’aleshores ha anat sortint amb regularitat i sense entrebancs. I ja som al 2018.
Les dues publicacions, que es complementen en molts aspectes, avui tenen una bona perspectiva de futur si aconsegueixen mantenir les condicions que han fet possible la seva esplèndida continuïtat. I si, com esperem, les Assemblees aproven l’addenda als Estatuts que hem transcrit més amunt, segur que la col·laboració entre totes dues farà que millorin i que afrontin nous reptes, si s’escau, tant en les activitats que cadascuna realitzi pel seu compte, com en les que eventualment puguin programar en comú. En definitiva, creiem que aquest pot ser un pas ferm cap endavant.
