El rugbi m’ha fet créixer amb els seus valors fonamentals: integritat, passió, solidaritat, disciplina i respecte.
Clara Arroyo
La Clara Arroyo, presidenta del Club de Rugbi Els Senglars, és una apassionada d’aquest esport. És inspirador veure com el rugbi ha format part de la seva vida, des de ben petita. Al parlar amb la Clara, em dona la sensació que, rodejada de persones que també estimen aquest esport, arribarà on es proposi amb Els Senglars.
Com vas començar en el món del rugbi?
El rugbi ha format part de la meva vida des que vaig néixer. Vaig fer les meves primeres passes en un camp de rugbi, el meu pare era jugador a la UE Santboiana, el meu germà va jugar i va ser entrenador de diferents categories durant uns anys i jo a la meva adolescència també ho vaig provar, però durant un temps molt curt. El meu marit també va ser jugador molts anys de la Santboiana i, casualitats de la vida, el 2008 vàrem decidir venir a viure a l’Empordà i el destí va voler que visquéssim al costat de Torroella de Montgrí, on feia molt poc s’havia creat un club de rugbi, el Rugbi Club Senglars. Però no va ser fins uns anys més tard, quan vam portar el nostre fill a entrenar amb els més petitons, que vam començar a tenir més relació amb el club. I ara hi estem tots implicats, jo com a jugadora de l’equip Mater’s i presidenta des de fa 1 any, el meu marit com a entrenador i coordinador de l’escoleta, el meu germà com a entrenador de l’equip sènior femení, els nostres dos fills jugant i, evidentment, el meu pare com a gran aficionat i seguidor del Club.
Què et va atraure d’aquest esport?
És un esport que ha estat a la família sempre i m’ha fet créixer amb els grans valors del rugbi ( integritat, passió, solidaritat, disciplina i respecte). És un esport que m’apassiona i em dona la vida.
Pots compartir una mica el teu recorregut abans d’arribar a ser presidenta del club?
L’any 2016 va començar el nostre fill gran a entrenar amb l’escoleta dels Senglars i a partir d’aquell moment ja va començar la meva implicació amb el Club. Al cap de poc temps de portar el merchandising de tot el Club, entrenava amb les noies. No ens en vàrem adonar i érem un equip de rugbi touch federat (modalitat de rugbi amb poc contacte i mixt), però la pandèmia va fer que ho deixéssim.
Des de fa uns anys tenim un equip de rugbi “Mater”, un equip format per dones, veteranes i mares de jugadors i jugadores de l’escoleta, que no havien jugat mai. Mentre els fills entrenen, nosaltres també ho fem i així podem entendre millor l’esport que practiquen ells i ens divertim i fem esport.
Ara farà un any que em van proposar ser la presidenta del Club i no podia dir que no a un Club que ha sigut i és la meva família.
Quins han estat els principals reptes que has trobat com a dona en un entorn tradicionalment masculí? Hi ha hagut moments particulars en què t’has sentit discriminada o menys valorada pel fet de ser dona? Com vas afrontar aquestes situacions?
He estat molt ben acollida. Crec que quan tens ganes de fer coses per l’esport i el Club que estimes, és igual si ets home o dona.
Com definiries el teu estil de lideratge? Què creus que és clau per ser una bona líder en un entorn esportiu?
Doncs aquesta pregunta em costa contestar-la, ja que no em considero lider ni que pugui seguir un estil, sinó que el que faig és cuidar el Club. Tinc uns objectius amb els meus companys de junta per aquest període de 6 anys: formar un equip femení, que aquesta temporada ha anat creixent i fent-se fort -esperem per la propera tenir un equip sencer per poder jugar com a Sènior Femení Senglars- i fer créixer l’escoleta que és una part fonamental del Club. Com aquests, tinc altres objectius per fer créixer el Club i intentarem assolir-los durant aquests anys.
Quin és el teu objectiu a llarg termini per al club rugbi Els Senglars?
Que la gent sàpiga que a Torroella de Montgrí hi ha un Club de rugbi amb totes les categories des de nens de 4 anys fins a veterans.
Treure l’estereotip que el rugbi és un joc dur on es faran mal. Per això els convidem a venir a entrenar per gaudir de la pràctica d’activitat física en companyia.
El rugbi enganxa, tant per les característiques úniques de l’esport, com per la gran família que es crea dins l’equip.
A més, en el rugbi hi cap tothom! Es necessita un mínim de 15 jugadores amb tot tipus de constitució corporal, habilitats diverses i ganes de gaudir fent esport, ja que cada posició al camp té les seves característiques: ser forta, ser ràpida , llegir el joc…
Un bon primer contacte sempre pot ser un 3r temps.
Com creus que està canviant el món del rugbi pel que fa a la igualtat de gènere?
Un punt a favor del rugbi és que, al ser un esport minoritari, els equips són mixtos fins a sub 16. Això fa que sigui un esport on nois i noies juguin junts, on els nois són placats per noies i viceversa. Jo crec que el rugbi en aquest aspecte està canviant molt i estem lluitant perquè les noies vegin aquest esport com una altra opció per escollir. Des de la Federació i els clubs s’està treballant molt aquest tema.
Quines iniciatives creus que són necessàries per fer del rugbi un esport més inclusiu?
El rugbi ja és un esport inclusiu, que ho podria ser més i tant, per això lluitem, però és un esport on tothom té cabuda des del més fort, al més prim, al més alt, nens, nenes, nois, noies, dones, homes; ara mateix som un club on tenim gèneres, ètnies, religions de tot tipus però tots ens respectem i som una família.
Hi ha algú que t’hagi inspirat o influït en la teva trajectòria?
Crec que m’ha inspirat molta gent que durant els anys he vist com ha lluitat i ha cregut en projectes i els ha tirat endavant, de tota aquesta gent he anat aprenent coses i m’han fet ser la persona que sóc avui en dia. I m’han influït, o millor dit ajudat, la meva família i el meu home, que em recolza en totes les decisions que prenc i té paciència quan a les 12 de la nit encara estem reunits amb la junta. Ell m’ha influït per tirar endavant i lluitar pel meu somni, que és aquest Club.
Quins passos creus que s’han de fer per animar més dones a implicar-se en posicions de lideratge dins dels clubs esportius?
Jo crec que quan sents un esport i un club com a part de la teva família, t’has d’implicar i fer que creixi fort i sa, igual que faries amb els teus fills.
Quin racó de Torroella t’agrada més?
Sens dubte el Castell de Montgrí, des d’allà dalt es veu tot Torroella, les Illes Medes, el Mar Mediterrai, les Gavarres, el Golf de Roses, els Pirineus. És el meu lloc preferit.
