La Unió Esportiva Torroella jugarà, per primera vegada en la seva centenària història, a Primera Catalana, després d’aconseguir una gesta èpica al Municipal de Santa Coloma de Farners, que va comptar amb tots els ingredients. Absolutament tots!
La marea vermella (ja la podem anomenar així) va acompanyar als nostres durant un llarg cap de setmana de Sant Joan que, segur, mai oblidarem. I és que després del 2-0 del partit d’anada a casa, els nostres es desplaçaven a la capital de La Selva per defensar un resultat que, a priori, era molt avantatjós, però les coses es van complicar des de l’inici. Concretament durant els fatídics minuts 17 i 19, de la primera part, quan després de que els locals s’avancessin al marcador (1-0), dos minuts més tard, els nostres es quedaven amb 10 jugadors, per expulsió amb vermella directa del davanter, Armando.
A partir d’aquí tocava remar més que mai, contenir els atacs del Farners i confiar en tenir alguna ocasió per fer algun gol. El marcador es va mantenir igual fins a la mitja part però, just començar la segona, al 53’, els locals feien el segon i igualaven l’eliminatòria (2-2). Si el partit acabava així, hi hauria pròrroga, i així va ser. I no només pròrroga sinó que també hi van haver penals.
Els nervis eren extrems tant a la grada com a la gespa. Tota una temporada es decidiria des dels 11 metres. L’encert dels xutadors d’ambdós equips va ser pràcticament perfecte excepte en el vuitè penal xutat pels de Santa Coloma, que malgrat la bona estirada de l’Isac, el nostre porter, la trajectòria de la pilota va tocar el pal i va anar fora. A partir d’aquí, eufòria extrema, bogeria torroellenca, invasió de camp de la marea vermella i celebració d’una gesta històrica.
La nit va ser llarga pels nostres i és que era dissabte i vigília de la revetlla de Sant Joan.
La celebració protocol·lària va continuar el dilluns de Sant Joan a la tarda, primer amb una rua pels carrers del poble fins a la plaça de la Vila, on l’alcalde i l’equip de govern van rebre als jugadors, cos tècnic i junta a la sala de plens, i després amb uns parlaments des del balcó de l’ajuntament per part de l’actual president, en Marc Bodro, l’entrenador, en David Bonmatí i els capitans de l’equip encapçalats per l’Adrià Corredor.
De tot plegat, crec que hi ha un concepte que cal no passar per alt i és el de la memòria i el record a totes aquelles persones que han fet possible aquesta efemèride. De fet, ho van repetir tant el president, com l’entrenador, com el capità des de dalt del balcó. I és que la Unió Esportiva Torroella ara mateix brilla amb un equip jove i il·lusionant, amb 14 jugadors formats a la base de l’Escola de Futbol Baix Ter i amb d’altres que venen dels pobles del voltant. Una colla de joves que s’identifiquen amb aquesta samarreta, amb aquests colors i l’escut. I això crea un fort sentit de pertinença a l’afició. Però darrera de tot això hi ha molts mesos, dies i hores de feina completament altruistes amb un projecte que neix ara fa 8 anys.
Era la temporada 2016/2017 i la UE Torroella es trobava en una situació molt complicada tant econòmica com esportivament. Després del descens de Segons Catalana del 2014/2015, jugava a Tercera Catalana i portava un parell de temporades salvant-se del descens de manera perillosa. L’escollit per a la banqueta d’aquell any va ser en Joan Ginestera, que juntament amb en Pere Gironès com a delegat van aconseguir salvar, un any més, l’equip de baixar a Quarta Catalana. Acabada aquesta difícil temporada, es va prendre una decisió que ho canviaria tot. Tant en Joan com en Pere van decidir fer un pas al costat respecte a la banqueta i passar a formar part de la Junta Directiva, en Pere com a President i en Joan com a Director Esportiu (tot i que crec que aquesta figura mai ha existit al club, però creieu-me que en Joan en va assumir les funcions de manera brillant). Amb l’Ahmed Azzaroui a la banqueta i amb una revolució a la plantilla, la situació de la 2017/2018 es va estabilitzar i aquell any ja no es va patir per la permanència.
La segona gran decisió de la junta va ser nomenar a en David Bonmatí com a entrenador per la temporada 2018/19, que juntament amb l’Ahmed de segon i en Joan Ginestera com a director esportiu van començar a confeccionar una plantilla que feia goig. De diners no n’hi havia però sí que es podia oferir bon ambient, sopars els divendres i, el més important, formar part de l’equip del nostre poble. Així que, de mica en mica, es van anar recuperant aquells jugadors formats a la base, que havien fet cap en d’altres equips de la comarca o de la província. Així va ser com a la temporada 2019/2020 (la del còvid) la Unió arribava líder a l’aturada per la pandèmia i assolia l’ascens a Segona Catalana. Un ascens que no es va poder celebrar.
En Pere Gironès, després de la feina feta i de crear una Junta Directiva sòlida i amb gent compromesa, deixava pas a en Sergi Bonmatí (2021-2023) i aquest a en Marc Bodro (2023-…).
El projecte s’estabilitzava a la nova categoria a mans d’en David Bonmatí i el seu segon entrenador, Costa Berzosa. Al camp cada vegada hi anava més gent i, després d’una brillant primera part de la lliga, els nostres es classificaven per la fase d’ascens a Primera Catalana de la temporada passada, la 2022/2023. Però finalment no va poder ser.
Després d’una pretemporada convulsa, amb baixes importants i una temporada encara més complicada amb fins a 14 lesionats, alguns de gravetat, la Unió quedava classificada en la 3a posició del grup 1 de Segona Catalana, lloc que novament li donava accés a la promoció d’ascens a Primera Catalana, a doble partit contra el CE Farners. I a partir d’aquí ja sabeu com acaba.
La temporada vinent la Unió jugarà a Primera i, per sort de tota l’afició torroellenca, els nostres seguiran cantant al vestuari, abans de cada partit, aquella cançó que diu “(…) ja som aquí per fer feliç a tot el món, ja sigui viu o sigui mort, el Torroella sempre estarà dins del meu cor”.
Doncs que així sigui.
Som-hi Lladreburros!
