Resposta del nostre col·laborador Albert Llausàs als comentaris del senyor Pere Carles a l’article “Els recs del Baix Ter: el futur” (núm. 56, agost 2011).
Benvolgut Sr. Pere Carles,
li agraeixo les amables paraules i la fidelitat als meus escrits.
Malgrat que, efectivament, no em vaig referir a la qüestió de les aigües residuals en cap dels tres escrits que vaig dedicar a analitzar la qüestió de l’artificialització dels canals de regadiu, penso que ha tocat un tema important i que mereix atenció.
Com bé intueix, tradicionalment, molts pobles, nuclis i habitatges de la conca dels recs han utilitzat el seu cabal per abocar-hi i diluir les seves aigües residuals. L’impacte d’aquesta activitat no ha estat mai mesurat, però tenint en compte el discret volum de població que utilitzava aquest servei i l’elevat cabal dels recs, no sembla que pogués tenir unes conseqüències massa negatives, malgrat distar d’una gestió correcta.
Quan, ja fa uns anys, aquests projectes van ser presentats i van començar a agafar forma, vaig alertar d’aquest aspecte no resolt alguns dels responsables dels projectes. Els enginyers, com és lògic, van declinar qualsevol responsabilitat sobre aquest aspecte, més aviat pertanyent a l’esfera política, de gestió de govern. Els polítics, però, també van eludir responsabilitats. Inquirit sobre el futur d’aquesta dimensió dels recs, el Subdirector General d’Infraestructures Rurals em va respondre que la missió del seu departament (Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, en aquell moment) era la d’impulsar infraestructures rurals, no la de preocupar-se per la resta d’aspectes. Les competències en la qüestió que plantejava eren responsabilitat de l’Agència Catalana de l’Aigua, dependent del Departament de Medi Ambient i Habitatge, i que era a aquest òrgan a qui havia de preguntar l’esdevenidor de les aigües. Considerava que en tot cas la seva intervenció seria un estímul per tal que la resta de departaments solucionessin els seus problemes.
Davant l’acció unilateral d’agricultura, a l’Agència Catalana de l’Aigua i als diferents ens locals afectats no els quedà més remei que reaccionar, malgrat fos a contrapeu i a corre-cuita. No he seguit amb detall el desenvolupament de cada cas, necessitaria posar-me al dia, però em consta que en la majoria de casos ja s’ha reaccionat. Al marge esquerre del Ter es va impulsar la connexió de diferents municipis com ara Verges o Bellcaire, que abocaven aigües grises al Rec de Sentmenat, fins l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de l’Escala. Recordo que van començar les obres, però desconec si els col·lectors i estacions de bombament previstos ja estan en funcionament, però en tot cas la resolució del seu problema de sanejament té una resolució garantida. Pel que fa al marge dret, recentment s’ha construït una EDAR a Serra de Daró, que encara ha d’entrar en servei, però que hauria d’alleujar el problema de les rodalies. A Gualta es va dissenyar un projecte de reordenació, no només del sanejament de les seves aigües grises, sinó de tot el sector travessat pel Rec del Molí davant el temor que amb les obres restarà en estat d’abandonament o semi-abandonament. El conjunt del projecte no es desenvolupà mai, però em consta que almenys es dugueren a terme millores, tant en el servei de subministrament d’aigua com en el de sanejament. Del cas de Pals, que ressalta al seu escrit, no en tinc informació.
En tot cas, comparteixo amb vostè que la realització de les obres als recs suposa una oportunitat per afrontar simultàniament altres problemàtiques no resoltes, com la de les aigües residuals. També em sembla, però, que aquests canvis s’haurien d’haver planificat de manera conjunta, coordinant els calendaris i optimitzant els recursos esmerçats. Resulta inacceptable que des d’un departament del govern s’impulsessin obres sense ni tan sols consultar altres àrees, que no només no van poder millorar el projecte, sinó que es van veure obligades a adoptar mesures d’urgència, mai òptimes. Una lliçó més que podem extreure de tots aquests projectes i canvis, que esperem ens sigui d’utilitat per a una planificació i gestió del territori més racionals en el futur.
