A Torroella hem parlat molt del mossèn Viver de després de la guerra, com si sempre hagués tingut seixanta anys pel cap baix. En aquest article he volgut recular una mica i referir-me al jove Francesc Viver de començaments del segle XX. Qui era, com era, quina activitat cultural feia i quin nivell se li reconeixia.
Francesc Viver i Puig neix l’any 1877 a Torelló, diòcesi de Vic, al si d’una família humil. De ben jove sent una forta seducció per la literatura, llegeix, escriu, comença de fer versos. La seva família passa a viure a Sant Esteve d’en Bas, i ell se sent cridat al sacerdoci i se’n va al seminari de Girona. L’any 1901 és ordenat sacerdot i és adscrit a la parròquia del Carme. El distingeix una gran intel·ligència, un esperit inquiet i un patriotisme abrandat.
Encara a redós del seminari, quan tot just té vint-i-cinc anys, el jove capellà funda i edita la revista Vida, de periodicitat quinzenal, que atreu un grup de persones selectes, compromeses amb la cultura. El primer número apareix el 26 de gener de 1902. Se’n publicaran trenta-quatre números, fins al 15 de juny de 1903. Els principals redactors són, a més de Francesc Viver i el seu germà Antoní, també sacerdot, alguns joves estudiants, literats i intel·lectuals que més endavant seran famosos, com l’arquitecte Rafael Masó, el seu germà advocat Santiago Masó, el jurista i erudit Rafael Gay de Montellà, i en un primer moment l’escriptor Prudenci Bertrana. Com cal suposar pel seu fundador i lloc d’origen, la revista enllaça amb el catalanisme de tradició cristiana de Torras i Bages i amb l’esperit poètic de la Renaixença.
Girona és en aquells moments, després de Barcelona, el segon nucli cultural més important de Catalunya, i en bona part cal atribuir-ne el mèrit a Francesc Viver i a la revista Vida. A aquesta es deu la primera convocatòria d’uns Jocs Florals a la ciutat l’any 1903, i entre els premiats encara ens ressonen els noms de Jaume Bofill i Matas, Josep M. Folch i Torras i un joveníssim Josep Carner de dinou anys. Uns Jocs que seran la clau de volta simbòlica del desvetllament de la ciutat. A través dels Jocs Florals es passarà d’una Girona ensopida, mig morta, a una ciutat culturalment animada.
Aquests primers anys del segle passat es va teixint, des de Barcelona, sota el lideratge de Josep Carner, una xarxa literària, intel·lectual i cultural que acabarà esdevenint el Noucentisme, amb diversos nuclis per tot Catalunya i Mallorca. Carner crea també la seva revista, Catalunya, uns mesos després que Viver hagi llançat Vida. Prudenci Bertrana s’acosta a Carner a través de Vida i la narració autobiogràfica L’hereu serà un retrat fidel de mossèn Viver, el seu amic i company de causa. En aquest sentit podem ben dir que Francesc Viver serà als orígens del Noucentisme gironí abans que aquest moviment sigui batejat, ja que l’any 1906 és quan Eugeni d’Ors li donarà nom.
Aquells anys Francesc Viver, a més d’impulsar Vida, publica en infinitat de revistes, des de Catalunya fins a En Patufet, La Hormiga de Oro, L’Atlàntida, La Creu del Montseny, El Poble Català, i escriu el drama rural El cacic de sant Martí. El 1902 l’envien de vicari a Sant Jordi, i escriu el relat de fons autobiogràfic Records d’un vicari de poble. Fa poesia: El cant de la terra, La mare del vicari, etc. Una antologia de poemes catalans de 1906 destinada a les escoles, Aplech, recull L’avi, de Francesc Viver, i diu de l’autor: “Jove i de talent veritable és aquest poeta… no dubtem que a no tardar sabrà trobar la deu de vera poesia…” Joaquima Ferrer, filla de Melcior Ferrer, del mas Solei, conserva un exemplar d’aquest llibre.
Mentrestant, mossèn Viver coneix nous destins: Sant Fèlix de Girona (1904-1907), ecònom de Vilafreser (1907), capellà de les Vetlladores de Sant Feliu de Guíxols (1908-1913), fins que l’any 1913 arriba a Torroella, destinat a capellà de l’Hospital. El seu germà Antoní, ordenat l’any 1903, passa també per diverses parròquies fins que, malalt de tuberculosi, ve a morir a Torroella, al costat de Francesc (1914).
L’impuls imparable de Francesc Viver de seguida es fa sentir a la vila. L’any 1914 funda amb Joaquim de Camps i Arboix la revista quinzenal El Montgrí, que es publica fins que es fusiona amb Mont-Gris, la revista de l’Ateneu i del mestre Blasi, i així neix Emporion el gener de 1915. Viver hi escriu sota el pseudònim de Lucianus.
De la vida i obra de mossèn Viver d’ençà que arriba a la nostra vila, i dels seus sentiments (republicà, catalanista independentista, cristià per sobre de dretes o d’esquerres), espero dir-ne quelcom en una pròxima ocasió.
