Pensem que és prou conegut dels nostres lectors que la publicació d’Emporion (1915) va ser fruit de la presència aquí de dos personatges excepcionals, vinguts de fora, el mestre Pere Blasi i el capellà mossèn Francesc Viver. També és sabut que a Torroella varen trobar-hi persones com Josep Castells, Eduard Viñas, Joaquim de Camps i Arboix, i d’altres, que hi varen ajudar decisivament, però Blasi i Viver en van ser els capdavanters. L’arribada de Pere Blasi (nat a Puigcerdà l’any 1885) va tenir lloc l’any 1911, i fa dos anys en vàrem celebrar el centenari amb diversos actes commemoratius, com s’esqueia. Francesc Viver (nat a Torelló l’any 1876) va venir a Torroella l’any 1913, i doncs, aquest any se’n compleixen els cent anys. També en volem fer memòria com mereix.
Tanmateix, potser s’ha fet un paral·lelisme excessiu entre els dos personatges il·lustres: l’un va ser un mestre progressista i innovador, l’altre un capellà poeta, amarat de l’esperit tradicionalista de la Renaixença. I cal tenir en compte, a més, la diferència d’edat, i per tant, de trajectòria vital: Blasi arribava als 26 anys d’edat i començava aquí la seva tasca com a mestre renovador, dinamitzador de la cultura local, pedagog més enllà del municipi, implicat en l’associacionisme dels mestres, i al final, polític actiu que marxa a Barcelona (1933); Viver, en canvi, ja té 37 anys quan arriba, onze més que Blasi, i ja ha fet molta tasca cultural, complicada sovint pel seu pas per diverses parròquies, però que pot reprendre amb més serenor quan es queda per sempre a Torroella, tret del parèntesi de la guerra. I així, per bé que els dos personatges forasters fossin diferents en formació, edat i creences, la seva coincidència i bona avinença en una orientació bàsicament catalanista i noucentista va significar una empenta cultural extraordinària per a la vila.
En ser destinat a Torroella, mossèn Viver porta un considerable currículum cultural al darrere, iniciat al seminari. S’ha relacionat amb els joves intel·lectuals del moment (a Girona els Masó, Gay de Montellà, Bertrana… a Barcelona, Carner…), ha iniciat amb ells el moviment que Eugeni d’Ors anomenaria més tard noucentisme, ànima de la cultura catalana de començaments del segle XX, i ha creat i és ànima de la revista gironina Vida. D’aquella època és la descripció que en va fer Prudenci Bertrana, recollida al monument que Torroella li va aixecar anys després al passeig de l’Església:
“Un exemplar de capellanet, secardí, vibrant, idealista, bel·licós. L’ardor de cristià i de patriota semblava haver-li liquidat el greix i la carn i convertit en brases el seu cor. (…) Semblava dèbil, però per defensar Déu i Catalunya els seus pulmons rugien, el seu braç zigzaguejava i els seus ulls llampaven”.
El seu ministeri el va dur a diverses poblacions, i mentrestant va escriure, va fer poesia, va publicar en infinitat de revistes… Destinat finalment a la nostra vila com a capellà de l’Hospital, va fer sentir de seguida el seu impuls imparable. L’any 1914 funda la revista quinzenal El Montgrí, que es publica fins que es fusiona amb Mont-Gris, la revista de l’Ateneu i del mestre Blasi, i així neix Emporion el gener de 1915. Viver hi escriu sota el pseudònim de Lucianus fins a l’últim número, de juliol de 1936. Als seus escrits deixa clara la seva ideologia, republicana, independentista i cristiana de pedra picada.
Sembla increïble que aquell home savi i bo hagués de fugir quan es va desfermar la bogeria de matar capellans els primers dies de la guerra civil. Quan va tornar, Torroella ja no era la mateixa, però el va rebre amb els braços oberts. Els grans admiraven el seu tarannà senzill, la seva conversa aguda i el seu humor fi; la mainada el seguia perquè els fes riure, i li feia l’amistat i li demanava caramels. Els que el varen conèixer encara el deuen recordar a doctrina i a l’escuela, rient i jugant amb la quitxalla, explicant contes, regalant versets de primera Comunió. Com si fes honor al seu nom de Francesc, Viver estimava les persones, els nens, els pobres, la natura… i es feia estimar de tothom.
Aquest va ser el nostre mossèn Viver, el fundador d’Emporion, el bon capellà que va arribar per primer cop a la vila ara fa cent anys.
