Ara fa dos anys, en aquest mateix espai, a l’Editorial d’octubre del 2017, dèiem:
Des de primeres hores de la matinada del diumenge 1-O, una munió de torroellencs, homes i dones de totes les edats, van acudir al Convent per protegir, si calia, el dret de votar en aquest referèndum. Amb il·lusió van veure com arribaven les urnes i com s’anaven formant les meses, i amb il·lusió va començar la desfilada, quan en va ser hora, per anar-se identificant i posant a l’urna la papereta. La gentada era cada vegada més gran. Un moment destacat va ser l’arribada de la consellera torroellenca per dipositar el seu vot.
Desgraciadament, van començar a arribar les primeres notícies de l’actuació de les forces armades, policia i guàrdia civil, amb càrregues desproporcionades contra la població pacífica, en una gran diversitat de punts de la geografia catalana. Des d’aquell moment, els torroellencs van preparar-se per intentar de salvar les urnes com fos, si venia el cas, i amb gran tensió anà passant la resta de la jornada. Al vespre vam respirar i ho vam celebrar. Quedarà en l’ànim de tots l’orgull d’haver format part d’una gent esperançada primer, valenta després, sempre disposada a defensar-se de qualsevol escomesa pròpia de temps que crèiem superats.
El detall dels resultats va ser:
4.004 votants / 6.914 electors SÍ: 3.785 (94,5 %) NO: 158 (3,8 %)
És a la memòria de tots com van anar després les coses. A l’Editorial d’ara fa un any, octubre del 2018, vam resumir els esdeveniments que van tenir lloc a Catalunya i a l’Estat fins a aquell moment, i vam fer aquest comentari:
Torroella ha anat seguint amb emoció tot aquest procés, convençuda que els càrrecs que s’imputen als nostres polítics no tenen base real. Ho diuen els llaços grocs, els cartells, les banderes als balcons i als espais públics, les trobades a plaça. Els sopars grocs al Puig de les Basses s’han convertit en tradició, amb assistència multitudinària de persones vingudes de punts molt diversos del país que volen mostrar la seva solidaritat amb la Dolors. També geganters, grallers i castellers. I tractors.
Segurament aquest mes d’octubre es farà pública la sentència del Tribunal Suprem. Tot Catalunya n’ha estat pendent, però els darrers mesos s’ha fet evident la preocupació davant la manca d’unitat estratègica dels partits per fer-hi front. Tot i això, la manifestació de la Diada d’enguany va tornar a omplir els carrers de Barcelona. Els representants de la Associació de Municipis per la Independència, d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional Catalana van ser ben explícits, agraint la perseverança del poble, animant a fer front a la repressió amb dignitat i a mantenir l’objectiu de la sobirania amb actitud ferma, no violenta, i reclamant unitat als polítics.
Com que és molt possible que la sentència del Tribunal Suprem es publiqui poc després de sortir aquest número de la nostra revista, potser el lector ja la coneixerà quan llegeixi aquestes línies. Al Consell de Redacció estarem pendents de l’evolució dels fets, i el nostre cor i el nostre pensament estaran posats com sempre al costat dels nostres polítics i líders tan durament tractats, retinguts dos anys en presó preventiva o exiliats, i sobretot, al costat de la torroellenca Dolors Bassa, sòcia d’EMPORION, exregidora del nostre Ajuntament, exconsellera de Treball, Acció Social i Família.
