Les festes de Nadal marquen una època de l’any molt especial. La gent les rep amb diferents graus d’acceptació o rebuig, però poca ho fa amb indiferència. Fa uns quants anys, i especialment en els de disbauxa econòmica, aquestes festes venien associades a un anomenat Esperit Nadalenc bastant complaent. La seva tasca era fer que se’ns estovés el cor, que sentíssim i manifestéssim desitjos de pau, bondats, i felicitat per a tothom. Tot associat a molta festa, alegria, i a un consum desenfrenat. L’esperit pretenia també que, per aquestes diades, les relacions entre els humans fossin més tolerants i fraternals, i una vegada acabades, ja podríem tornar als desgavells de sempre.
La societat i el seu entorn socioeconòmic són canviants. Ara, la disbauxa, les festes, el consum i l’alegria escassegen, i han augmentat moltíssim les mancances i necessitats de les persones. Fa falta alguna cosa més que bones paraules i bons desitjos per atendre aquestes necessitats vitals tan importants i peremptòries. Des de fa uns quants anys, incloent-hi el present, necessitem més que mai nadals solidaris, una solidaritat adaptada a les possibilitats de cadascú i feta de la forma que creiem més convenient. El ventall d’opcions que se’ns obre és enorme, i no tot necessàriament s’acaba donant a ajudes econòmiques. Certament que els diners ajuden, però no és menys cert que hi ha moltes mancances o necessitats que no es poden comprar. Amb solidaritat, i perquè no, amb tot el reguitzell de bons desitjos i de bones intencions, hauríem de fer que el d’aquest any fos un Esperit Nadalenc responsable.
Si hem donat el millor de nosaltres a les persones, per què no podem ser també solidaris amb el país? No costa res, i és tan senzill com mantenir viu l’Esperit Nadalenc que ens uneix a les nostres més genuïnes tradicions d’aquestes festes.
Elements importantíssims són les reunions familiars dels dies de Nadal al voltant de la taula, assaborint els menjars més tradicionals d’aquestes diades, i on es fan elements imprescindibles les neules, els torrons, el tortell de reis, i tot el repertori d’aquestes cançonetes tan tendres i entranyables com són les nadales; no ens oblidem de les que pertanyen a la nostre tradició, que res han d’envejar a les més populars en altres llengües. També per als creients practicants, la Missa del Gall, com un dels actes fonamentals de les festes.
A les llars on hi ha mainada, que no hi falti el tió. Podrem gaudir amb tots els preparatius i el ritual que comporta la seva arribada a casa uns quants dies abans de Nadal, buscar-li un lloc preferent, abrigar-lo ben abrigat, o donar-li menjar cada dia tot esperant impacients que arribi el vespre del dia 24 de desembre, on petits i grans li administrarem una bona dosi de bastonades que faran l’efecte d’un laxant tan poderós que, des de temps immemorials, no es recorda que hagi fallat mai. Ell, alliberat del mal de ventre, correspondrà agraït, amb unes copioses cagarades en forma de joguines, llaminadures, o qualsevol altre detall que sap que necessitem. El tió és màgic!
No oblidem tampoc el pessebre, encara que només sigui el detall de l’estable amb les figures principals. Guardem també un lloc al voltant, per situar-hi l’ancestral figura del caganer, ara popularitzada per uns artistes i una empresa de casa. Fem que comparteixin lloc amb l’arbre i les garlandes.
Si volem rematar bé la feina, aquests dies de lleure ensenyem la mainada a fer-se el fanalet, perquè el dia 5 de gener puguin anar amb ell a esperar Ses Majestats els Tres Reis d’Orient. Contribuirem a fer que la seva arribada sigui, com cada any, un esclat d’alegria i d’il·lusió.
Molt possiblement, aquests dies ens visitarà un simpàtic i entranyable personatge vingut del nord, vestit de vermell, amb una gran barba blanca i uns quants quilos de més. Fem que participi també de les festes, sense que desplaci allò que és més nostre. Amb bona voluntat, hi caben tots.
Per últim, fidels a la tradició, tots els que conformem la revista emporion, desitgem a tothom, i de manera molt especial a tu, estimada lectora, estimat lector,
