Tot i que, segons les enquestes, semblava que hi havia un empat a les eleccions a la Presidencials dels EUA, la realitat ha donat un còmode triomf a Obama sobre Romney. Be és cert que la peculiaritat de les eleccions a la Presidència dels EUA, en la que tots els vots d’un estat van a para al candidat que hi guanya, encara que sigui per un vot, fa de mal predir, però, fins i tot així Obama ha decantat la balança al seu costat.
Vist des d’Europa, semblava clar que les propostes d’Obama eren més adients pel ciutadà mitjà, fins el punt de que una enquesta feta a Europa, li donava una intenció de vot del 80% si votessin els europeus, però la societat nord-americana no té els mateixos paràmetres socioeconòmics i culturals que l’europea, i per això els resultats han estat més igualats.
La realitat demostra uns Estats Units cada vegada més polaritzats, amb uns ciutadans que voten demòcrata que aposten per més solidaritat i per un estat més protector i uns votants republicans que aposten per uns impostes baixos i un estat que cobreixi el mínim de les necessitats socials. Esperem que aquesta polarització no comporti una pèrdua de qualitat i quantitat de la classe mitjana que, en definitiva, és en qui se sustenta la democràcia.
Pel que fa a Europa, tot i que va ser pràcticament absent del debat electoral, si que hi guanya amb la victòria d’Obama, perquè les propostes del flamant President, salvant les diferències, són més properes a la realitat europea, pel que fa a la crisi econòmica, a l’estat del benestar, a la inversió en defensa i a l’orientació de les relacions internacionals, que no pas les propostes de l’aspirant republicà que ja havia afirmat que, de guanyar, derogaria la llei de la reforma sanitària feta per Obama, rebaixaria els impostos i, naturalment, la despesa pública i, a més, mantindria les posicions en la despesa en defensa.
Europa, però, no ha d’esperar que Obama es posicioni a favor, perquè aquest ja té prous fronts oberts com per pensar que ha de fer per Europa. El que s’ha de fer és apropar-se, reforçar els lligams que tenim amb els EUA, amb la finalitat de fer més potent i influent l’eix atlàntic i amb l’objectiu de no quedar fora de l’àrea d’influència del nou ordre mundial, en el que els EUA hi tenen molt a dir, però que cada vegada hi son més presents estats com al Xina, aquests dies en procés de renovació dels seus governants, l’Índia, el Brasil o Sud-àfrica.
El món no s’atura i Europa ja porta retard, de manera que cal apostar per la integració econòmica i política, amb la finalitat de ser una àrea política forta, que doni suport a la capacitat econòmica que té, i que sigui respectada, primer pel EUA i també pels estats emergents. Una Europa forta i unida en el pla econòmic i polític, és la millor garantia per sortir de la crisi, perquè generaria cohesió i confiança a l’interior i respecte i influència a l’exterior. Encara hi som a temps, però no ens podem encantar.
