La Unió Europea i els Estats Units han anunciat que negocien crear una àrea de lliure comerç.
És una bona noticia i més en els temps que corren. Una àrea de lliure comerç representa, tal com recorda la teoria del comerç internacional, un mercat més eficient, amb més competència i menys oligopolis i, per tant, amb més beneficis per a la producció i per a les empreses, a partir de les economies d’escala, i també per als ciutadans que es veuran afavorits amb més productes i preus més baixos. Sembla, doncs, que tot són aspectes positius, però com passa en totes les coses de la vida, hi ha avantatges i inconvenients, hi ha guanyadors i perdedors, però sol passar que els avantatges i els guanyadors representen més percentatge que els desavantatges i els perdedors, de manera que el resultat és, en general, positiu per als estats, per a les empreses i per als ciutadans.
Així les coses, en l’acord anunciat per la UE i els EUA no hi ha cap element que pugui fer pensar que el resultat no serà diferent al que sol passar en els acords internacionals; o sigui, que serà, en general, beneficiós. La importància d’aquest acord és que es produeix entre les dues àrees més importants, des del punt de vista econòmic, del món, amb vuit-cents milions de ciutadans i amb prop de la meitat del producte interior brut mundial. Si ens fixem en el moment que surt la notícia, en plena crisi econòmica en el món occidental, encara fa més important, i adequada en el temps, aquesta decisió, que busca, a curt termini, insuflar optimisme i confiança, elements bàsics per trobar la sortida de la crisi i situar-se en el camí del creixement econòmic.
Entre les coses negatives hi podem situar que, com sol passar en les àrees de lliure comerç, hi haurà perdedors, ciutadans, empreses, i potser també estats, que veuran minvada la seva situació econòmica, a causa que, amb la liberalització del comerç, els productes nous seran més competitius que els que produeixen ara. Un altre punt negatiu és que una negociació d’aquesta naturalesa no és fàcil i ja podem comptar, anant tot bé, que no produirà fruits fins d’aquí un parell d’anys. Només cal recordar que fa més de catorze anys de les negociacions de la UE amb el Mercosur. Però, sovint també, les necessitats econòmiques i polítiques, amb la crisi galopant encara instal•lada a casa nostra, poden fer miracles amb la direcció de pressionar els negociadors perquè redueixin el temps i s’apressin a trobar les sinergies i el consens que condueixi a un acord final aviat. En qualsevol cas, una futura àrea de lliure comerç entre la UE i els EUA és una bona notícia avui, i si acaba bé, de ben segur que serà una important injecció per a l’economia europea, americana i mundial, perquè representarà un increment general del comerç entre les zones, amb conseqüències directes per a les empreses i per als ciutadans, amb més producció i ocupació, amb una previsió de creixement anual estimada del 0,5% del PIB de la UE i un 0,4% del PIB dels EUA. Anem per feina, doncs.
