A l’àudio, primer es llegeix el text, i tot seguit comença el dictat. Un cop acabat, us el podeu corregir mirant el text
Escoltar el dictat
CUL D’AMPOLLA, del conjunt Teoria dels colors, dins del Llibre de l’alquimista,
de Josep Palau i Fabre
El fons del mar és verd: verd és el fons de tots els ulls, si ho mireu
bé. El verd és el color de les profunditats. Els crims són
verds, les conspiracions són verdes, l’enveja és verda. En els culs
d’ampolla hi ha amagat el verí de totes les perversitats. No interrogueu
mai un cul d’ampolla. No vulgueu saber els seus secrets.
Hi ha un punyal que se us clavarà per l’esquena, que també
és verd. Hi ha els grans ulls verds de Lady Macbeth, sempre
oberts. Els petits ulls verds de totes les bruixes del món. Les
serps verdes. A vegades el verd es vesteix de festa i es presenta
amb vestit engrescador. Però qui sap mirar, mai no deixa de
veure, sota aquell vestit de primavera, d’arbre mogut per les fulles,
la mala intenció amagada. ¿Verd tendre, dieu? El més tendre
dels verds sap mil vegades més lletra menuda que el més ofensiu
dels vermells. El verd procedeix sempre a passos alambinats.
Quan us n’adoneu ja us ha pres l’amiga, l’amant, la muller…
Els ulls del gat són verds, els de l’Esfinx també eren verds, i
tots, quan odiem, tenim els ulls verdíssims.
