Aquest estiu, a banda de l’exposició de la Fundació Mascort, de la que parlàvem el mes passat, podem passejar per diferents llocs de la costa i veure exposicions de gran interès. Per començar podem anar a Sant Feliu de Guíxols i visitar l’Espai Carmen Thyssen, on se’ns presenta, sota els auspicis de la Fundació Privada Centre d’Art Col·lecció Catalana de Sant Feliu de Guíxols, una bella mostra de la pintura catalana i espanyola, sota el títol de “Un mon ideal, de Van Gogh a Gauguin i Vasarely”. L’exposició, segons criteri de la seva curadora Pilar Giró, es divideix en tres apartats. El primer, “A imatge d’allò real”, es fonamenta en el naturalisme que apareix a finals del segle XIX. El segon, “El món, un immens jardí”, recolza inicialment en la concepció del moment viscut per l’artista, en un esclat de llum que el fa viure el seu particular impressionisme. En el tercer, “Geografies de l’ideal”, ens trobem amb diferents artistes ja totalment inscrits en alguns dels corrents del segle XX.
Dintre del primer apartat destaquen les pintures dels pintor catalans Urgell, Graner, Martí Alsina (fig. 1) i Rusiñol entre d’altres i entre els estrangers hi trobem un Van Gogh de la primera època. En el segon apartat, els més ben representat amb vint-i-un autors diferents, hi trobem entre els autors estrangers, un Henri Martin, un Gauguin (amb una pintura de la seva primera època a Pont-Aven (fig. 2), un Guillaumin i un Sisley (fig. 3), aquests darrers amb quadres molt representatius de la seva pròpia personalitat pictòrica. Entre la resta d’autors hi trobem els de la escola catalana, com Baldomer Galofré, Joan Cardona, Josep Llimona, Iu Pascual i Rafael Benet, entre d’altres, i de la escola espanyola hi ha una molt bona presència de diferents autors, com Darío de Regoyos, Gonzalo Bilbao, Raimundo de Madrazo, José Jiménez Aranda, Cecilio Pla i Enrique Martínez Cubells (amb un magnifica pintura de “dona bretona” (fig. 4), entre d’altres.
Finalment, en el tercer apartat, a “Geografies de l’ideal”, hi trobem molt ben representada la pintura de Joaquim Sunyer, seguida de la d’altres autors com Miquel Villà, Maria Girona, Àngel Planells (fig. 5), Torres Garcia, així com dels estrangers Arthur Segal, que intenta una organització de llum amb la seva pintura prismàtica i, finalment, una obra de Víctor Vasarely de 1973.
En conjunt cal destacar d’aquesta magnífica exposició la idea de relacionar la pintura catalana de finals del segle dinou i del segle vint, amb altres pintors coetanis estrangers, sobradament coneguts i aclamats, la majoria treballant a França. Creiem que aquest enfocament es encertat i necessari, i cal agrair-l’hi a la curadora Pilar Giró. En primer lloc, amb aquesta equidistància, es destaca la vàlua dels pintors catalans i espanyols, que no desmereixen dels seus companys forans, i en segon lloc, així podem copsar com els corrents estètics flueixen i traspassen fronteres sense demanar permís i ho fan gràcies al geni d’uns artistes que miren i s’apassionen, tan pel que veuen al seu voltant, com pel que admiren del col·lega o amic. Posar en la mateixa lleixa tots aquest diferents pintors és un exercici molt valuós, si volem situar la pintura de casa nostra en el context de la pintura i de l’art, que realment mereix ser conegut arreu.
Si ens dirigim ara rumb a Cadaqués podem veure a les sales de la Societat de l’Amistat una exposició excepcional de pintura surrealista, “L’espai dels somnis”, amb els fons de què disposa la Galeria Mayoral. La mostra ha estat organitzada amb el bon criteri i l’expertesa de Vicenç Altaió com a curador, però com que aquesta tardor es podrà tornar a veure a Barcelona, esperem parlar-ne properament.
També a Cadaqués, a la Galeria Patrick J. Domken, podem gaudir de la pintura del japonès S. Koyama, fincat en la població. La seva pintura de tons grisosos, però ara amb la paleta renovada (fig. 6), idealitza, i a la vegada reflecteix en profunditat, la bellesa i la força tel·lúrica d’aquest indret de la península del cap de Creus.
