Considero una molt bona notícia que el barri de Fora Portal recuperi, segurament abans d’acabar l’any, la Fonda Comerç. És una fonda històrica que, després d’unes dècades tancada, ha estat feliçment restaurada pels descendents dels qui la regentaven en la meva infantesa. S’ha conservat la façana, alguns mobles, el nom i el seu interior s’ha modernitzat, sempre utilitzant materials d’època.
Aquesta fonda, a la primera meitat del segle passat, estava a càrrec de Joaquim Trill i després del seu fill Pepito, casat amb la Victòria, una mestra que havia fet estada a la fonda, igual que el mestre Salvador Dabau. L’immoble està situat en un lloc estratègic: cantonada del carrer d’Ullà amb Fora Portal, centre del mercat setmanal del dilluns. A més, els autobusos de l’època paraven en aquest passeig i els nombrosos viatjants, principals clients de la fonda, quan arribaven ho tenien molt fàcil per instal·lar-se en un no res a la seva habitació. En Serrano, un home sense recursos que vivia de les propines, els ajudava a traginar maletes voluminoses plenes de mostraris de vestits, calçats i productes diversos que els botiguers triaven en les seves comandes.
Davant de la fonda es van fixar uns suports metàl·lics que sostenien una ombrera, de canyís o de lona, deliciosa en temps estival. Allà es prenien begudes fresques i cafè, tal com es feia al cafè situat una mica més amunt, cantonada amb el carrer Gimeno, el Royal, i el que hi havia més avall, a l’altra cantonada amb el carrer d’Ullà i Fora Portal, el cafè de can Nito. Era un Fora Portal molt més animat que no pas ara, però la reobertura de can Trill, la Fonda Comerç, és un bon auguri per equilibrar el pes perdut en benefici de l’actual eix vilatà a les antigues Cases Noves, avui passeig de Catalunya.
La qualitat urbanística d’una població no la determinen exclusivament els edificis de construcció més solemne. El castell, l’església, els palaus, els diferents casals, etc., conformen un conjunt del qual ens enorgullim. Ara bé, hi ha construccions que, sense tenir una vàlua arquitectònica per elles mateixes, configuren el nostre paisatge urbà des de fa massa temps com per no poder-ne prescindir sense sentir el dolor de qualsevol amputació. Val la pena vetllar per la conservació d’edificis com el de la Fonda Comerç i no conec cap millor manera de fer-ho que la d’encoratjar els seus propietaris a actuar en la bona direcció. Un adequat assessorament tècnic, les facilitats administratives i el reconeixement públic per part de l’ajuntament ajudaria en gran manera a un reviscolament comercial de Torroella, tal com es va aconseguir amb la creació de l’Àrea de Patrimoni Cultural l’any 1999, organisme que posteriorment es va dissoldre i que a molts ens agradaria veure novament en acció.
