Visitem els nostres arbres a la tardor, és ara quan s’amaguen, quan inicien el seu repòs per arrelar-se bé. Ens regalen una paleta d’increïbles colors, amb totes les gammes, que van des del verd fosc, al verd clar, al groc palla, al morat intens, passant pel beix, el castany, el marró, el vermell, el grana.
S’amaguen, com els seus tresors, tot esperant la primavera i oferint-los en forma de flors o de fruita primerenca.
A punt de celebrar Nadal els arbres es fan molt presents en les nostres cultures i anticipen els regals en un imaginari col·lectiu que ha esdevingut tradició, sigui en forma d’Arbre de Nadal dels països nòrdics; de pastís, la Bûche dels francòfons i la nostra rabassa, o del Tió; el més nostrat. En tot cas sempre és generós, tant si és un arbret, un ginebró o un senzill tronc. Per cert, el Tió abans no tenia cara, ens l’han infantilitzat.
Hem decidit doncs homenatjar els Nostres Arbres o conjunts Arbustius, ja que ells ens han acompanyat silenciosament amb la seva presència, ens han inspirat, oxigenat, alimentat, curat… tot fent ombra, fent memòria, refugiant animals… també el seu cos, que ens ha escalfat i proporcionat tot el que amb la seva fusta podem construir.
La nostra relació amb els arbres de Torroella ja ve de lluny, n’explicarem alguna història:
1- L’As de Bastos.
És el plàtan majestuós que presideix la plaça Pere Rigau, segons la Joana Darné se’l coneixia per aquest nom. Fa ombra a tota la plaça, n’és l’ànima i guarda un secret a les seves arrels.
Arran de la remodelació de la plaça, quan se’l va coronar amb un banc tot voltant, es va haver d’arrencar i en fer-ho van poder gaudir de la visió del pou que hi ha a sota, on hi van trobar ceràmica.
Segons Vicenç Gumà, avi, el pou ja hi era abans del plàtan, és clar; ell ja el coneixia. O sigui que la plaça tenia un punt d’aigua important pels mercats que s’hi feien, ja que era la “Plaça de les Mesures”.
2- L’avinguda de Plàtans del carrer del Riu.
Hem vist com anaven desapareixent els arbres dels vorals de les carreteres, d’alguns carrers i d’algunes places i ens agrada badar o “flâner” per les carreteres de la Catalunya Nord que encara en conserven. En alguns indrets com la rambla de Port-Bou o el passeig de Manresa esdevenen ufanoses reserves d’ombra pels estius sufocants que sovintegen.
Torroella tenia, té el carrer del Riu. Era el carrer més bonic de la vila que conduïa directament a l’arbreda i al Ter, però els temps han canviat i l’estimat carrer també.
Fa uns quants anys, quan encara es feia la festa de Fora Portal, quan encara hi havia les arcades de pedra que marcaven les entrades dels horts, immortalitzades en la pintura d’en Lluís Muntañà, quan encara passava aigua pel rec que alimentava el Safareig de la Vila, tot regant els plàtans; el carrer del Riu era un esclat de verdor i ombra, a l’estiu feia goig de passejar-hi o d’asseure’s en un dels bancs que hi havia.
Des de Gent del Ter vam fer molts actes per reivindicar-ne la protecció, però llastimosament n’hem vist la decadència, com s’empolsegava, com es quedava sense bancs, com s’omplien de deixalles els recs, com es podaven sense l’art de fer una bona ombra, com patien per manca d’aigua; s’anaven cavorcant i algunes heures se’ls començaven a menjar.
3- La Magnòlia del carrer del Riu
Com pot ser que quedi tan amagada i gairebé no la conegui ningú? Serà una magnòlia tímida? Penso que no, perquè malgrat estar gairebé empresonada és imponent, floreix i té fruits. Està situada a la cruïlla del carrer del Riu amb el carrer de les Hortes. Hi devia haver un safareig en aquell entorn frescal quan passava aigua pel rec. Ara viu mig ofegada pels pittosporum i les heures que s’hi enfilen a cor què vols. Temps ha, una tramuntanada s’endugué la magnòlia de l’Horta d’en Quintana. Fem que aquest formós arbre pugui acompanyar-nos molts anys!
4- Les tanques de Xifrers.
Defineixen el paisatge empordanès. Tan característics per la seva foscor, emmarcaven els camps i els resguardaven de la tramuntana, eren niu d’ocells i barrera acústica. Paulatinament han anat desapareixent de la plana. Ara les pobres pomeres depenen d’un pal de formigó o d’una estaca. Els hem trobat, en més d’una ocasió, ferotgement mutilats per una màquina, fins a ensenyar les seves entranyes. Visitar-los ens transporta a temps pretèrits, de quan el malaguanyat Joan Torró i Cabratosa immortalitzava el baix Ter amb la seva càmera.
Darrere el carrer del Riu, el que ens mena a l’Horta d’en Gener i les Moreres, tenim un fabulós túnel de tranquil·litat, túnel de xifrers que també és túnel del temps.
5- Les tanques de Tamarius.
Tan estimades a les closes de l’Estartit, per frenar la intrusió salina (si en masteguem una fulleta ja notarem que s’hi sent la sal), o per marcar camins. Han patit també una reculada o un maltracte per la poda mecànica.
A l’entrada de Torroella, després del pont a mà esquerra, n’hi ha una tanca gairebé monumental.
6- Les tanques de Magraners.
Sovint han patit la mateixa sort. El magraner bord és el que se sol fer a les tanques, prové de l’Orient, però fa molt de temps que està ben adaptat a casa nostra, i s’ha fet tan popular que fins i tot tenim endevinalles:
A l’horta es cria
a l’horta es fa
i porta gorra
de capellà (referint-se al magraner dolç)
A la literatura també apareix i en latituds més al Nord, és molt resistent als canvis tèrmics. Vegeu a Shakespeare:
Julieta – Te’n vols anar? Si encara no clareja, si ha estat el rossinyol i no l’alosa el que et punxava la poruga orella. Canta de nit a dalt del magraner. Creu-me amor meu, ha estat el rossinyol. (trad. de Segarra)
7 – Els arbres Trapelles.
Hi ha arbres atrevits, fins i tot s’atreveixen a ser més alts que les torres de la muralla de Torroella i per creguts i trapelles a vegades són castigats. Fa poc li va tocar el rebre a l’olivera de la Torre de les Bruixes, ara torna a rebrotar. Per no ser menys, una figuera s’està arrelant amb delit al Portal de Sta. Caterina, ves per on no farà la mateixa fi!
8 – Les Saules.
Són aquests arbres magnífics que poden arribar a ser gegants, més de 30 m, niu de molts ocells i aguanten els talussos dels rius i recs. Sense ells, la terra s’escaga i es va tapant el curs de l’aigua.
Al Baix Ter n’hem perduts molts arran de la canalització dels recs ( del marge dret, a partir de Canet i del marge esquerre, a partir de Colomers), una lluita que Gent del Ter i les Saules vam perdre.
És així com des de Gent del Ter iniciem una sèrie de sortides per homenatjar els arbres i conjunts arbustius de la Vila. Començarem el diumenge 18 de desembre i seguirem l’any vinent, conjuntament amb altres entitats del poble com Flora Catalana.
La finalitat és donar a conèixer, catalogar, estimar, gaudir i protegir els nostres arbres, perquè ens segueixin acompanyant.
Maria Lloveras – Gent del Ter –
