[bs-quote quote=”Un lector honrat i corrent d’avui dia no perdrà pas el temps si torna a la Ilíada. ” style=”style-17″ align=”center” color=”” author_name=”Jaume Pòrtulas (1949)” author_job=”” author_avatar=”” author_link=””][/bs-quote]
Tenim la sort que han aparegut recentment dues magnes traduccions al català de la Ilíada d’Homer, obra fundacional de la cultura europea, en edicions bilingües en un sol volum amb el text grec acarat.
Per una banda, la traducció del filòleg Pau Sabaté (1989), que es va acabar d’imprimir l’octubre del 2019, commemorant els cent anys de la publicació de la primera traducció de l’Odissea de Carles Riba (1893-1959). L’obra inaugurà la col·lecció Bernat Metge Universal, emmarcada en el projecte la Casa dels Clàssics. Cal remarcar que és la primera vegada en quaranta anys que es tradueix en vers, sense notes a peu de pàgina, amb una introducció en prosa prèviament a cada un dels cants de l’epopeia. Amb una llengua senzilla, planera i potser per això xocant, l’obra s’acompanya d’un elegant pròleg d’Enric Casasses (1951).
[bs-quote quote=”La Ilíada va ser amb diferència el llibre grec més llegit a l’Antiguitat.” style=”style-7″ align=”left” color=”” author_name=”Irene Vallejo (1979)” author_job=”” author_avatar=”” author_link=””][/bs-quote]
Per altra banda, tenim la versió en prosa de la filòloga i hel·lenista Montserrat Ros i Ribas (1943-2018), deixeble de Miquel Dolç (1912-1994) i de Josep Vergés (1903-1984), que la va deixar enllestida per a l’editorial Adesiara, juntament amb dos indispensables estudis introductoris de Jaume Pòrtulas i Francesc J. Cuartero que constitueixen una fantàstica guia de lectura per a tothom que es vulgui acostar i endinsar al text homèric. La professora es va dedicar intensament els darrers anys de la seva vida a aquesta traducció i aconseguí un text modèlic, remarcable i d’alta erudició.
La Ilíada és un llarg poema èpic de quinze mil versos, el més antic de la literatura grega, que narra un episodi de l’expedició dels grecs sota les ordres d’Agamèmnon, rei de Micenes, contra Troia, una pròspera ciutat del nord-oest de la península d’Anatòlia. L’acció comença en el desè i darrer any de la guerra i conta un episodi, relativament breu i fascinant, de només uns quants dies d’aquell desè any de la guerra.
[bs-quote quote=”L’eternitat està enamorada dels fruits del temps.” style=”style-17″ align=”center” color=”” author_name=”William Blake (1757-1827)” author_job=”” author_avatar=”” author_link=””][/bs-quote]
Composta als voltants del 700 aC, els antics fixaven la guerra de Troia en els darrers decennis del segle XIII aC. La Ilíada està composta amb els procediments verbals de la poesia oral, pròpia d’una cultura que desconeixia l’escriptura.
La tradició antiga atribueix unànimement la Ilíada i l’Odissea, dues magnes epopeies en hexàmetres, a un poeta extraordinari, “divinal”, de nom Homer, personatge de qui no se’n sabia ni se’n sap gairebé res, ni tan sols el seu lloc de naixença o l’època en què va viure. Rodamon cec, natural de Quios segons Tucídides (entre 460 i 455aC – 400aC), que escrivia: “Hi ha un home cec, viu a Quios, l’illa aspriva. Els seus cants seran, ara i per sempre, els millors!”. Heràclit (544aC/535aC- 484aC/475aC) proclamava Homer com el més savi, sense discussió, de tots els grecs.
[bs-quote quote=”Hi ha gent disposada a mantenir que la Ilíada és l’epopeia més alta de la tradició occidental.” style=”style-7″ align=”left” color=”” author_name=” Jaume Pòrtulas (1949)” author_job=”” author_avatar=”” author_link=””][/bs-quote]
Els textos de la Ilíada i de l’Odissea es presenten dividits en vint-i-quatre cants o rapsòdies que es numeren amb les lletres de l’alfabet grec.
El protagonista de la Ilíada és Aquil·les, el guerrer més poderós i temut de la mitologia grega. El poeta Enric Casasses diu que la Ilíada és “un adolorit cant a la vida”. Laura Borràs (1970) diu que és “el poema més antic de la literatura europea i narra la còlera d’Aquil·les en els fets de la guerra de Troia (Ílion, en grec). Amor i guerra”. Francesc J Cuartero apunta que podem desglossar l’obra en una primera part, corresponent als cants I-IX, que comprèn la disputa d’Aquil·les i Agamèmnon, i la primera batalla. La segona, correspon als cants X-XVII que inclou els triomfs dels troians en absència d’Aquil·les i culmina amb la mort de Pàtrocle; la tercera, corresponent als cants XVII-XXIV, conta el retorn d’Aquil·les al combat, l’avinença amb Agamèmnon, la mort d’Hèctor i la reconciliació amb Príam.
[bs-quote quote=”Ningú no queda indiferent davant les epopeies d’Aquil·les i Ulisses.” style=”style-17″ align=”center” color=”” author_name=”Irene Vallejo (1979)” author_job=”” author_avatar=”” author_link=””][/bs-quote]
Sembla ser que una edició de la Ilíada revisada i preparada per Aristòtil (384aC-322aC) la portava sempre Alexandre el Gran (356aC-323aC) en les seves campanyes. S’explica també que Alexandre dormia sempre amb el seu exemplar de la Ilíada i una daga sota el coixí.
[bs-quote quote=”La Ilíada és pregonament tràgica, mentre que l’Odissea és romànticament novel·lesca. ” style=”style-7″ align=”left” color=”” author_name=”Jaume Pòrtulas (1949)” author_job=”” author_avatar=”” author_link=””][/bs-quote]
Aquests dos magnes poemes (la Ilíada que postula Aquil·les i l’Odissea que postula Ulisses) tenien finalitats pedagògiques i enciclopèdiques. Pretenien encarnar tot el sistema de valors –remarca Pòrtulas- d’acord amb els quals una societat determinada aspirava a viure i allò que semblava important de transmetre a les generacions noves. Els poemes homèrics incorporaven els sistemes de valors morals, cívics i de creences. Això conformava un paper privilegiat d’Homer en el sistema didàctic i pedagògico-comunicatiu dels grecs antics. Passatges escollits dels poemes eren apresos a les escoles, en cerimònies civils i religioses i fins i tot en plets jurídics. D’aquí la importància històrica, filològica, literària, religiosa i filosòfica dels poemes homèrics segons Cuartero. Hi podem copsar visions del món i de la societat, de les relacions dels homes amb els déus i amb ells mateixos, imperatius morals i religiosos, és a dir, la forma més pròpiament grega d’organitzar la convivència en societat.
La imparcialitat d’Homer entre els aqueus (predecessors dels grecs clàssics) i els troians és admirable. No hi ha bons ni dolents en el sentit convencional del terme i la ruïna de Troia és presagiada amb compassió, tot i les seves victòries, sempre parcials i transitòries. Malgrat el protagonisme d’Aquil·les, potser Hèctor, l’heroi troià, seria un heroi més modern -i més simpàtic per a nosaltres- que no pas l’inabordable Aquil·les, recorda Pòrtulas. Al capdavall, els troians lluiten en defensa de la seva pàtria i els aqueus són els invasors.
[bs-quote quote=”El risc gros no pren en l’home covard.” style=”style-17″ align=”center” color=”” author_name=”Píndar (522 o 518aC-450aC)” author_job=”” author_avatar=”” author_link=””][/bs-quote]
La súplica del vell Príam, demanant pietat al victoriós Aquil·les per poder enterrar el seu fill Hèctor, agafant els genolls en senyal de suplica i besant les mans que han mort els seu fill, i la seva resposta (Aquil·les, plora també la mort del seu estimat Patrocle abraçat al rei Príam, que plora els seus fills morts, precisament a mans d’Aquil·les) constitueixen un dels episodis més impressionants i inoblidables de la Ilíada, una de les escenes més commovedores, una de les imatges més impactants de tota la literatura i un dels passatges suprems de la literatura universal.
Casasses defensa que el text de la Ilíada és totalment contemporani. El poeta Jordi Llavina (1968) aconsella llegir aquest prodigi de bellesa i precisió en veu alta, per fer honors al to august de l’èpica i a la bondat del trasllat català. I queda embadalit en la comparança d’episodis bèl·lics amb les tasques del camp. Perquè Homer és el gran poeta de les comparacions (el mar “que no dona collites”, la terra “que molts alimenta”, la bella Aurora “amb dits de rosa”, “la negra mort violenta”, “paraules alades”, “el son, el qui doma tothom”, etc.)
En aquesta època de pressa i d’estrès, quan la generositat amb el temps d’un mateix resulta tan difícil de trobar, la possibilitat de poder gaudir de la lectura de la Ilíada, aquesta meravella, aquesta obra monumental que és un dels pals de paller de la cultura occidental, amb versions supremes com les de Pau Sabaté o Montserrat Ros, són un luxe, un autèntic esdeveniment de primer ordre filològic i editorial i un privilegi que honora la cultura catalana i que cal amb orgull i satisfacció ressaltar, recomanar, gaudir i reivindicar.
Referències bibliogràfiques.
- HOMER. Ilíada. Traducció de Pau Sabaté. Pròleg d’Enric Casasses. Bernat Metge Universal, 2019.
- HOMER. Ilíada. Traducció de Montserrat Ros. Estudis introductoris de Jaume Pòrtulas i Francesc J Cuartero. Adesiara, 2019.
- PÒRTULAS, Jaume. Introducció a la Ilíada. Editorial Alpha. Fundació Bernat Metge, Barcelona, 2009.
- CASTILLO, David. “La ira d’Aquileu”. El Punt Avui, 25 de juny del 2019, pàg.22-23.
- LLAVINA, Jordi. “Sobre els seus ulls s’espargí la tenebra”. Ara.15 de juny de 2019,pàg. 45.
- IBORRA, Enric. “Dos poemes de Kavafis sobre la Ilíada i l’Odissea” A: Un son profund. Dietari d’un curs de literatura universal. Viena Edicions. Barcelona, 2013.
- BENNASAR, Sebastià. “La Ilíada reneix en vers per inaugurar la col·lecció Bernat Metge Universal”. VilaWeb 14 de novembre del 2019. https://www.vilaweb.cat/noticies/iliada-bernat-metge-universal/
- BENNASAR, Sebastià.”Aquil·leu torna a les murades de Troia (si és que mai n’havia marxat)”. VilaWeb 27 de setembre de 2019. https://www.vilaweb.cat/noticies/iliada-homer-adesiara/
Termòpiles
Fa dos mil cinc-cents anys. Defensant un congost
van morir per la llibertat.
Cap altre mite és tan commovedor.
Va consolar-nos en la joventut.
Busques un lloc on fer-te fort, i oblides
que el traïdor ets tu.
Però el triomf del mite som tu i jo:
l’home i la dona joves van morir
perquè els dos vells esdevinguèssim lliures.
Joan Margarit (1938-2021) (Un hivern fascinant, 2017)
TROIANS
Són els nostres, esforços de desventurats,
són els nostres esforços com els dels troians.
Així que una mica d’èxit ens arriba,
així que ens redrecem una mica,
ja comencem a tenir coratge i belles esperances.
Però sempre surt alguna cosa que ens detura.
Aquil·les al fossat es dreça davant nostre
i a grans crits ens intimida.
Són els nostres esforços com els dels troians.
Creiem ardits que amb decisió i audàcia
canviarem l’animositat de la fortuna
i restem a fora per tal de combatre.
Més quan arriba el moment crític,
la decisió i l’audàcia ens abandonen;
la nostra ànima es torba, es paralitza;
i correm tot el llarg de les muralles
cercant la nostra salvació en la fuga.
No obstant és certa la nostra caiguda.
A dalt, als murs, ja s’inicia el plany.
Els records i els sentiments dels nostres dies ploren.
Amargament Príam i Hècuba ploren per nosaltres.
KP Kavafis (1863-1933) (traducció d’Alexis E Solà)
