A l’INS Montgrí rebem alumnes de diferents centres per compartir el Projecte ARCE.

Pere Vicens i Núria de la Cruz. 3r ESO

La tercera trobada de Poesia Oral i Cant Improvisat del Projecte ARCE es va celebrar els passats dies 8, 9 i 10 de febrer. Aquesta vegada els amfitrions érem l’INS Montgrí.

El Projecte ARCE és un nom que ha sonat al llarg d’aquest curs i també l’any passat. L’alumnat de 3r hi vam començar a treballar des del mes de setembre. Es tractava d’anar agafant pràctica en la construcció d’estrofes de quatre versos amb unes rimes determinades i amb unes melodies que havíem de cantar segons el “pal” que les profes proposaven. Vam aprendre a cantar nyacres, corrandes, garrotins, l’aigua gelida…

En aquesta trobada han vingut alumnes dels instituts de l’Om de Picassent (València), de l’Institut de Sineu (Mallorca) i l’Institut de Maella (Aragó) que per diverses raons aquests últims no van poder venir.

Es tractava d’aprendre a cantar en diferents melodies, però sobretot de cantar improvisant i de manera que els versos seguissin unes rimes. Per exemple a les nyacres han de rimar el segon vers amb el quart.

En les diferents trobades s’ha pretès que cada institut ensenyi la manera de cantar pròpia del lloc on vivim, així els valencians ens han ensenyat les albaes i el famós “trilla”, i els mallorquins les precioses gloses.

A l’INS Montgrí els esperàvem amb una gran batucada i una pancarta amb el lema “Tots anem en el mateix vaixell”, que fa referència al projecte i a la llengua comuna. Tots formem part del projecte que treballem el cant improvisat i tots som de territoris de parla catalana, una llengua que és la pròpia dels nostres pobles i que volem que sigui la que ens serveix per comunicar-nos.

Durant els dies de la Trobada es varen organitzar molt actes i activitats. Unes de les més destacades van ser les sobretaules que es van fer després de dinar. Van ser una fantàstica mostra del que s’havia après i de l’esperit de participació, de cantar i de passar-ho bé, amb el cant i l’enginy de la improvisació.

Alguns alumnes varen començar molt valents i van anar cantant, fins i tot, establint petits diàlegs entre els alumnes dels altres instituts. D’altres varen sorprendre perquè també s’hi varen apuntar i alguns més varen optar per escoltar bocabadats. Per tant, varen ser unes vetllades entusiastes amb molta participació tant d’alumnes com de profes.

Al vespre del primer dia es va fer un concert en què hi van participar la Coral i l’Orquestrina de l’institut i alguns grups de música d’alumnes del centre.

En aquest concert vam poder quedar meravellats amb l’actuació d’en Josemi, un alumne de Mallorca que a ritme de rap va glosar sense parar, deixant-nos a tots sense respiració.

A la tarda es va fer una gimcana, organitzada totalment per l’alumnat, i dirigida per alguns alumnes de 4t. Amb aquest joc de poble es pretenia mostrar als convidats, valencians i mallorquins, alguns dels llocs més importants de Torroella. A cada un d’aquest punts hi havia alumnes que donaven informació del lloc o d’algun personatge famós, com Sant Genís, a ritme de nyacra.

Però el plat fort de la Trobada va ser la conferència que es va fer a la sala d’actes de Can Quintana. Una lliçó magistral del mestre Albert Casals sobre el cant improvisat i una mostra dels mestres de la improvisació Titot i les fantàstiques cantants del grup De Calaix. Uns i altres van saber trobar el punt just que va permetre que fos un espectacle de la seva habilitat i a la vegada van permetre que molts dels alumnes i profes del públic s’atrevissin a sortir a cantar.

També es van fer uns Tallers de cant on es van explicar diferents maneres d’exercitar aquest art i un altre de ball en què es van aprendre diferents balls tradicionals, entre ells la sardana, que no hi podia faltar perquè tant mallorquins com valencians no volien marxar sense haver-ne ballat unes quantes tirades.

La traca final va venir amb el ball a La Sala amb el grup “Stocats del Bolet” que a ritme de valsos i altres músiques balladores varen aconseguir que tots ens animéssim molt i no trobéssim l’hora d’anar a dormir. El que va costar més va ser haver de fer el comiat, perquè els convidats es volien quedar i nosaltres no volíem que marxessin.

Es pot ben dir que amb només dos dies es varen fer moltes amistats i vàrem adonar-nos que encara que siguem de llocs tan distants i tinguem maneres de parlar diferents amb noms diferents, català, valencià o mallorquí, ens entenem amb la mateixa llengua.

Cal dir que vam sortir al telenotícies comarques i molta gent ens va dir que ens havien vist per la tele!!