L’any 2006, Jaume Bassa Pasqual va trobar una col·lecció completa de la revista Emporion a l’arxiu de Can Quintana. Aquesta revista noucentista creada l’any 1915 i que havia estat suspesa en dues ocasions -durant la dictadura de Primo de Rivera l’any 1923 i per l’esclat de la Guerra Civil l’any 1936- el va deixar tan impressionat que va decidir recuperar-ne la capçalera i reprendre’n la publicació. Així doncs, després d’engrescar un grup de torroellencs, el desembre del mateix any sortia, ara en format virtual, el número 0 de la tercera època d’Emporion. Jaume Bassa Pasqual va ser el primer president de la revista, i ara després de 14 anys, cedeix el seu lloc a Joan Vinyes.
En reprendre les publicacions de la tercera època d’Emporion, vostè va esdevenir president de la revista. Com va anar?
Per fer la revista Emporion, calia que hi hagués una entitat jurídica i vam decidir crear una associació perquè, ja que érem uns quants, vam pensar que seria la forma més indicada de fer-ho. I el grup promotor inicial el vam anomenar consell de redacció de la revista, i quan vam repartir els càrrecs a mi em va tocar ser president perquè havia estat el promotor del projecte, el qui havia portat la idea. I ho vaig acceptar.
I ara, què l’ha portat a deixar la presidència?
Cap allà l’any 2016 o així, jo ja començava a tenir una edat i vaig començar a fer propostes per ser substituït, però no tenien resposta. Sí que havíem nomenat un vicepresident que pogués substituir el president en cas que aquest faltés, però ningú volia agafar la responsabilitat de ser president mentre jo hi fos. I vaig acceptar-ho fins aquesta última assemblea. Ja tinc 88 anys i ni l’associació ni jo estem disposats a batre cap rècord, així que els vaig dir que creia que havia arribat el moment de ser substituït.
Com és que va decidir proposar Joan Vinyes pel càrrec?
Fa uns tres anys, com que també soc membre de l’associació del Llibre de la Festa Major, vaig proposar un acostament entre les dues associacions: que als estatuts constés que hi havia afinitat entre una publicació i l’altra i que procuréssim que hi hagués sempre algun membre del Llibre a Emporion, i algun membre d’Emporion al Llibre. Qui sap si algun dia tendirem a agrupar-nos més. I en el moment en què vaig decidir plegar, per reforçar aquest acostament, vaig pensar que seria bo que el meu successor pogués ser el que ara és president del Llibre de la Festa Major. El conec bé, he treballat amb ell i sé que tenim estils diferents i maneres de fer diferents, però en la qüestió bàsica que mou el Llibre i que també mou Emporion estem totalment d’acord.
Què tenen en comú Emporion i el Llibre de la Festa Major?
Les dues publicacions tenen un origen comú. L’any 1915, Pere Blasi i Mossèn Viver, entre d’altres, van crear la revista Emporion, però van haver de plegar amb la dictadura de Primo de Rivera. I com que no podien publicar la revista, van decidir tan sols una vegada l’any, publicar alguna cosa que els agradés i així va sortir el Llibre de la Festa Major. Els objectius i l’esperit de les dues publicacions són molt similars. Mira, et llegiré el que vam escriure l’any 2006, això és l’esperit que ens mou: “Som una colla de gent de pensament cohesionat (…) units en el patriotisme torroellenc, respectuosos amb la tradició, però oberts a la modernitat, conscients de la dignitat de totes les persones i pobles, defensors de la pau, enemics de la violència de qualsevol signe, amb les arrels que sigui al passat, però pensant en futur, informats i coneixedors del present, tolerants en tot menys amb la intolerància, compromesos amb l’objectiu de la revista, complidors del compromís, perseverants per mantenir un ritme dinàmic (…) crítics amb el que va malament, però disposats a millorar-ho (…) retrobant els valors de la fidelitat, la lleialtat, el sentit del deure i el compromís”. I aquestes idees també les comparteix el Llibre de la Festa Major.
I actualment, què representa la revista Emporion per Torroella?
Ens llegeixen una mitjana de 1.200 lectors, un 10% de la població de Torroella. I a part dels qui ens llegeixen en digital, també hi ha molts torroellencs que llegeixen la revista impresa a la biblioteca Pere Blasi. Això representa que estem transmetent a Torroella una manera de veure les coses del poble i de la zona -la revista abasta tot el Baix Ter- des d’un punt de vista torroellenc, ja que normalment els col·laboradors parlen de temes relacionats amb el municipi: d’obres públiques, d’història i personatges de Torroella, de patrimoni cultural, etc. Per exemple, el qui parla de pintura, procura parlar de les exposicions que es fan aquí, o trobar sempre una vinculació del tema que està tractant amb Torroella; el qui parla de medi ambient, comenta les mancances o els avenços, etc.
Vau decidir reprendre-la a base de col·laboracions, quines dificultats implica això?
Cap. Potser el problema principal és trobar joves que vulguin col·laborar sense cobrar. Però és lògic, s’han de guanyar la vida. Nosaltres ja som grans i l’entreteniment de fer una publicació cada mes ens va la mar de bé i ens agrada, i no hi pensem en cobrar. El qui podria demanar per cobrar -i no ho fa- és en Plàcid Busquets. Ell és el realitzador, el puntal de la revista. S’encarrega de recollir els articles, programar-los i publicar-los al web. Sense ell seria molt difícil fer funcionar la revista.
I ara que ja no n’és el president, continuarà la seva vinculació amb la revista?
Soc soci i antic president amb tots els honors, però s’ha acabat. He marxat del consell de redacció: ja tenen un nou president i fan la seva via. Només m’he atrevit a fer-los algun últim suggeriment: a l’Emporion de la primera època hi havia publicitat pagada, anuncis de la gent. Els devien anar bé per pagar la revista. Però quan va sortir el 2006 no hi havia publicitat, ni vam parlar de què n’hi hagués. En alguna ocasió ens ho vam replantejar i ara els ho he tornat a suggerir perquè el Llibre de la Festa Major té publicitat i el nou president prové d’allà.
Però hi continuarà escrivint?
Evidentment. A més a més, m’ho han demanat perquè escric sobre personatges i històries antigues de Torroella, bé antigues no, del segle XX. Són pàgines viscudes meves que molta gent ignora i per això les vaig explicant.
Quins records s’endú d’aquests 14 anys de presidència?
M’enduc records molt bons. Hem tingut la sort de ser un grup compenetrat. Potser en algun moment hem tingut algun disgust, però discussions pràcticament no n’hem tingut. Ningú mai ha marxat enfadat d’Emporion. I tampoc no hem hagut de dir gairebé mai a ningú que no li acceptàvem el seu escrit. Ara em queda una mica el neguit de saber si d’aquí uns anys hi haurà gent que continuarà la revista. Però segur que sí, fa cent anys també s’ho preguntaven i mira’ns ara. Jo he llegit sempre “on són els joves? No hi ha joves!”. Perquè en un primer moment els joves no venen, però arriba un moment que si el projecte és engrescador, s’acosten. El que cal és això: que sigui engrescador i que parlem de present, que ens deixem de nostàlgies.
Li preocupa que pugui desaparèixer Emporion?
No, no em preocupa, però tot té una vida. És clar que desapareixerà Emporion, perquè tot desapareix un dia. No sabem el que pot passar, però no hem de ser pessimistes. I si els joves no venen, doncs és perquè no ho fem prou bé perquè vinguin.
I ja per acabar, quin consell donaria al nou president d’Emporion?
Ja li vaig donar! Li vaig dir que fos ell mateix, que el que jo he fet a Emporion és passat, i ell ha de posar-hi el seu estil. Que no renunciï al passat, però que pensi en futur, que faci de president i presideixi per poder encarar els nous reptes amb solucions noves, juntament amb tots els membres del consell de redacció
