Joan de la Creu i els seus Poemes Essencials en versió de Pere Lluís Font

Per

a

© placid.cat. Retrat interpretatiu elaborat amb suport d’eines d’IA generativa a partir de documentació gràfica pública.

Aquest frare menut i neulit (Joan de la Creu) resulta ser un dels grans homenots (en el sentit planià del terme) que ha produït l’espècie humana, un dels més grans místics cristians i un dels millors poetes lírics en qualsevol llengua.
Pere Lluís Font (1934-2026)

Els poemes místics de sant Joan de la Creu son textos excepcionals susceptibles també d’una lectura laica.
Pere Lluís Font (1934-2026)

Joan de la Creu és un dels més grans místics i dels més grans poetes lírics de tots els temps.
Pere Lluís Font (1934-2026)

Molt sovint se’m fa present el record de joventut del meu elegant i savi professor de batxillerat de Vic, el Sr. Serra (erudit, humanista i advocat), quan ens repetia a les seves magistrals classes de literatura, amb un peculiar entusiasme contingut, que recordéssim el seu cànon personal de poesia universal, malgrat que no sortís en el temari docent que li havien imposat i que obligatòriament ens havia d’explicar i amb recança examinar. “Siusplau, recordin: Pindar, Dante, Sant Joan de la Creu i Shakespeare”. “I tampoc oblidin, March, Jordi de Sant Jordi, Verdaguer, etc.”, ens deia. “Potser ara encara no; però en un moment o altre del seu itinerari vital serà adient que vostès, joves, s’hi encarin, hi dialoguin i en gaudeixin…Recordin-ho!”.

I precisament ho acabo de recordar ara, perquè tenim la sort de disposar d’un recull de “poemes essencials” de Joan de la Creu que acaba de sortir publicat en versió bilingüe, castellana i catalana, a Fragmenta editorial, editat i traduït pel recent Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el doctor Pere Lluís Font (traspassat recentment), filòsof, teòleg, professor d’Història de la Filosofia Moderna i de Filosofia de la Religió a la Universitat Autònoma de Barcelona, i referent del pensament català contemporani, que és tot un luxe, doncs ens permet gaudir i ens acosta a la figura i a les obres líriques essencials d’aquest poeta universal.

El nucli d’aquest llibre és la traducció catalana dels tres poemes místics santjoanistes: “Càntic espiritual”, “Nit obscura” i “Flama d’amor viva”. Son textos excepcionals susceptibles també d’una lectura laica, malgrat que era mística la volguda per l’autor, però la seva obra pertany a tota la comunitat humana i no solament a persones d’una interioritat fervent. Pere Lluís Font ha proposat una versió literàriament molt acurada respectant escrupolosament la rima i la musicalitat dels poemes santjoanistes i en la qual es pugui fer una lectura mística o laica a gust del lector.

Res no impedeix doncs fer-ne una lectura com si fos un simple poema eròtic, ja que en cap dels tres poemes no hi surt ni Déu ni Crist, i no inclou descripcions corporals. Però ja sigui amb lectura mística o laica, els tres poemes tenen la virtut quasi sacramental d’elevar-nos cap a la seva altura, ens diu l’editor.

D’origen humil, Joan de la Creu es deia Juan de Yepes i havia nascut a Fontiveros, prop d’Àvila, l’any 1542. És popularment considerar com “el més sant dels poetes i el més poeta dels sants”. Era menut, humil, introvertit, auster, sofert, assenyat, intel·ligent, mesurat però tenaç, tranquil, afable, sensible, agraït, coratjós. Amb una vida modelada per la pobresa, la pregària, la contemplació, l’estudi, el sofriment i l’atenció als altres, remarca Pere Lluís Font.

Joan de la Creu

Es va fer carmelita i a Salamanca va estudiar filosofia i teologia. Ordenat prevere i animat per Teresa de Jesús, impulsà la renovació de la branca masculina de l’orde carmelità i esdevingué el primer carmelita descalç.

Va viure molts episodis vitals conflictius, a vegades dolorosos i incomprensibles, doncs va ser detingut dues vegades pels carmelites calçats d’Àvila a causa de la seva opció per la reforma. Acusat de desobediència i rebel·lia per haver-se adherit a la reforma teresiana va patir tota classe d’humiliacions i maltractaments perquè desistís de la reforma que impulsava, restant empresonat durant nou mesos en condicions inhumanes amb tota classe d’humiliacions i maltractaments.

Es va poder escapar, duent un quadernet amb poesies escrites en aquell cambró sinistre on estava empresonat, entre elles la meravella de les trenta-una primeres estrofes del “Càntic Espiritual” el més extens i representatiu dels seus poemes místics.

També va ser perseguit posteriorment pels seus propis germans descalços prepotents amb un procés disciplinari amb l’acusació d’haver tingut relacions indegudes amb les monges. Va morir l’any 1591 a quaranta-nou anys.

Joan de la Creu, aquest grandíssim poeta, autor d’uns sublims poemes místics, que són una autèntica meravella, no es considerava un poeta ni un escriptor, sinó un religiós que ocasionalment escrivia poesies.

La seva producció lírica és molt breu (cap en una trentena de pàgines) i va ser publicada pòstumament. Sobresurt la qualitat literària dels seus tres extraordinaris poemes. El retard en la seva publicació es deu sobretot al model eròtic dels seus poemes místics, amb la seva potencialitat escandalitzadora per temor a la repressió de la Inquisició.

La beatificació i la canonització del poeta varen ser el 1675 i el 1726, respectivament (vuitanta-quatre anys i cent trenta-cinc anys després de la seva mort). Finalment, al segle XX, sant Joan de la Creu serà proclamat doctor de l’Església per Pius XI (1926) i patró dels poetes de llengua castellana per Joan Pau II (1993).

Les fonts de la mística santjoanista són naturalment la Bíblia, i en particular el “Càntic dels Càntics”, però també la mística sufí (la seva vida es va desenvolupar en un medi molt islamitzat) i la mística jueva. Certs autors remarquen la possible influència rebuda per part de Garcilaso de la Vega i Fray Luís de León. I és inevitable també el record de Ramon Llull i el seu poemari “el llibre d’Amic i Amat”.

Cal remarcar que el Dr. Pere Lluís Font, un dels grans savis humanistes del país, ha volgut traduir al català sant Joan de la Creu tot i ser conscient que tot català ja hi té accés en la llengua original. I ho ha fet textualment pel gust “d’anostrar una obra de valor universal que estimem, d’integrar-la en el nostre univers lingüístic, es a dir, de poder-la llegir, citar, memoritzar, recitar, en la nostra llengua, i d’incrementar així el patrimoni catalanitzat de grans escriptors i pensadors. Enriquir d’aquesta manera la nostra cultura és, en aquest cas, per a la traducció una mena de valor afegit”.

Agraïment: Article en homenatge al Dr. Pere Lluís Font, mestre de filòsofs, teòleg i traductor, referent del pensament català contemporani, intel·lectual activament implicat en la vida cultural del país, i un gran defensor del català, que va morir el 9 d’abril d’enguany.

Referències bibliogràfiques

Sentències espirituals

Més agrada a Déu una obra, per petita que sigui, feta d’amagat sense que es vulgui que se sàpiga, que no pas mil obres fetes amb ganes que les sàpiguen els homes. (…)
Joan de la Creu (1542-1591)

Per mortificar les quatre passions naturals, que són goig, tristesa, temor i esperança, fa profit el que segueix: procurar sempre inclinar-se no al més fàcil, sinó al més dificultós; no al més saborós, sinó al més insípid; no al més gustós, sinó al que no té gust; no inclinar-se al que és descansat, sinó al que és més treballós; no al que és consol, sinó al que no és consol, no al més, sinó al menys; no al més alt i preciós, sinó al més baix i menyspreat; no a voler alguna cosa, sinó a no voler res; no anar buscant el millor de les coses, sinó el pitjor, i tenir per Jesucrist nuditat, buit i pobresa de tot el que hi ha al món.
Joan de la Creu (1542-1591)

No sospitis contra el teu germà, que perdràs la puresa de cor.
Joan de la Creu (1542-1591)

Val més un pensament de l’home que el món sencer.
Joan de la Creu (1542-1591)

Al vespre t’examinaran d’amor.
Joan de la Creu (1542-1591)

Oh! Quin Déu més bo que tenim!
Joan de la Creu (1542-1591)

FLAMA D’AMOR VIVA

Oh! flama d’amor viva,
que tendrament fereixes
de mon ànima el centre més latent!;
puix que ja no ets esquiva,
conclou si t’hi abelleixes:
esquinça el vel d’aquest dolç trobament.

Oh! cauteri benigne!,
oh regalada llaga!,
oh mà amorosa! oh tacte delicat,
de vida eterna signe
i que tot deute paga!:
matant, la mort en vida has transmutat.

Oh! llànties de foc!,
a les vostres clarors
les profundes cavernes del sentit,
que ans hi veia ben poc,
amb estranyes finors
calor i llum fan alhora al Preferit.

Que mans i que amorós
despertes en mon sí,
on tot sol en secret tu resideixes!;
i amb ton hàlit gustós,
ple de bé i goig diví,
que delicadament em sedueixes!

Joan de la Creu (1542-1591) (versió de Pere Lluís Font)

Adrià Arboix

Adrià Arboix