i la seva novel·la Viatges de Gulliver
Viatges de Gulliver és un dels grans monuments de la literatura satírica universal.
Jordi Raventós (1970)
Un bon llibre és sempre una provocació.
Joan Fuster (1922-1992)
Li he dit que els llibres no es podien llençar, que llençant llibres es llençava la vida i la intel·ligència i la història d’allò que som.
Francesc Parcerisas (1944)
S’ha de llegir com a mínim una hora al dia, per anar bé tota la vida, en paper, en silenci i sense fer res més. Aquesta és l’autèntica formació contínua.
Vicenç Pagès (1963 -2022)
Enguany s’ha commemorat l’efemèride del 355è any del naixement de l’escriptor irlandès Jonathan Swift (Dublín. 1667-1745) un dels grans noms de la literatura en llengua anglesa i un dels prosistes més coneguts de tots els temps. També era poeta, assagista, i sacerdot anglicà.
Tenim la sort, com a lectors, de disposar d’una recent i acurada traducció completa en català de Victòria Gual i Godó, a Adesiara, de la seva obra mestra Viatges de Gulliver, publicada originalment el 1726.
Cal remarcar que aquesta obra que comentem no és una novel·la d’aventures adreçada al jovent. Gulliver no és un personatge innocu de literatura infantil. No és una aventura fictícia innocent, malgrat que moltes vegades ha estat impunement resumida i ensucrada en adaptacions i resums per a nens i joves. Ras i curt, seria un clar exemple de llibre infantil mai no escrit per a infants.
Richard Sympson, el cosí i editor de l’autor, escriu una nota prèvia a l’inici de la novel·la oni remarca que seria, a parer seu, “un entreteniment més útil per al nostres joves nobles que els vulgars pamflets de la política i els partits”.
El protagonista del relat visita terres remotes i fabuloses durant els setze anys i més de set mesos que duren els seus viatges. En la narració hi trobem citats, autors clàssics greco-llatins com Demòstenes, Ciceró, Cèsar, Sòcrates, Epaminondas, o Cató el Jove.
L’escriptor, amb imaginació desbordant i ploma malèvola, construeix una sàtira demolidora de la civilitzada societat europea i de la naturalesa humana en general, on malauradament la modernitat no ha fet més que perpetuar les corrupcions, les injustícies i les males pràctiques d’altres èpoques. És una crítica crua i descarnada dels vicis i les corrupcions dels homes.
Segons l’escriptor i humanista Joan F. Mira, el llibre no és una fantasia innocent, sinó el primer gran llibre del relativisme modern. Swift va ser amb certesa un precursor molt més radical que Voltaire i els enciclopedistes. Perquè no volia divertir ni entretenir el lector sinó que els europeus del seu temps es miressin a l’espill d’aquells viatges i es reconeguessin potser en els habitants del país de Lil·liput, poblat de gent vanitosa i petita, sorollosa, ridícula, guerrera i disputadora. Amb qualsevol excusa anaven a la guerra, fet que usa Swift per denunciar l’absurd de qualsevol conflicte armat.
També descriu el regne dels gegants de Brobdingnag que eren grossers i pràctics, no entenien d’idees abstractes i vivien massa pendents de la riquesa, fent una crítica mordaç a la noblesa del seu temps.
Les visites a altres països del llibre no solen figurar en les versions edulcorades per a infants, com ara l’illa volant o flotant de Laputa poblada per especialistes pedants, especuladors erudits, però ignorants de tot allò que no sigui la seva petita parcel·la, de forma similar a la grotesca ciutat o regne dels ocells d’Aristòfanes.
És remarcable la visita terrible a aquella altra terra on els homes eren immortals amb tots els desavantatges, flaqueses i xacres usuals que comporta la vellesa extrema i per tant personatges descrits com a éssers desgraciats, miserables i desesperats.
A l’últim dels seus inoblidables viatges, realitzat a un país de cavalls intel·ligents i virtuosos (els houyhnhnms), no coneixen la mentida, i l’amistat i la benevolència són les seves principals virtuts. En poesia excel·leixen sobre tots els altres mortals, i són servits per criatures bestials brutes, repugnants i degenerades, d’aspecte perfectament humà i que tenen per nom yahoo, terme que ha inspirat una coneguda empresa informàtica. Aquesta abominable espècie d’animals humans es caracteritzen per ser totalment incapaços d’esmena, ja sigui per mitjà d’ordres o per mitjà d’exemples.
El crític literari i poeta Francesc Parcerisas ens recorda que disposem d’una traducció prèvia en català de Josep Farran i Mayoral, publicada a la Biblioteca Literària de 1923, però en la seva traducció se suprimeixen paràgrafs enters i la traducció juga amb la liberalitat i la censura.
La narració actual que comentem, en canvi, és completa i sense restriccions literàries. Hi trobem paròdia, ironia i elegant mordacitat, i l’autor hi esventa, amb perícia, totes les misèries i febleses d’un temps que sembla el nostre. En definitiva, una novel·la suprema que cal reivindicar, llegir i gaudir. Un clàssic incontestable. Una punyent obra mestra.
Referències bibliogràfiques
- SWIFT Jonathan. Viatges de Gulliver. Traducció de Victòria Gual I Godó. Adesiara. Martorell, 2015.
- MIRA, Joan F. El professor d’història. Proa (3a edició), Barcelona, 2009.
- PARCERISAS, Francesc. La tardor em sobta. Quaderns Crema. Barcelona, 2022.
- MILIAN, Àlex. “Antaviana” i altres paraules inventades per la literatura. El Temps. Núm.2030, 9 de maig de 2023, pàg., 42-46.
