La recent inauguració del Mirador Josep Capellà Hereu, situat a l’Espai Medes de l’Estartit, no és només un acte de memòria a un professional estimat, sinó el reconeixement a una visió que va canviar el destí de Torroella de Montgrí i l’Estartit, i va servir com a inspiració a molts altres destins de la Costa Brava i de la resta del món. Tal com la seva família recordàvem en l’acte d’inauguració del mirador, en Josep Capellà segurament diria que ell «només va fer la seva feina», però el cert és que la seva tasca incansable, visionària i innovadora ha estat el pal de paller del model turístic que avui ens defineix.

De la quantitat a la qualitat: El canvi de model

A principis dels anys vuitanta, Torroella i l’Estartit ja eren destins consolidats amb unes 3.000 places hoteleres i milers d’apartaments i parcel·les de càmping. El reclam, tal com es mencionava en algunes de les ofertes dels operadors estrangers, era el de “una excel·lent platja de sorra fina ideal per a famílies”. Però el model de “sol i platja” que ha dominat el turisme a la costa mediterrània de l’estat espanyol des dels anys 60, començava a mostrar signes de fatiga davant la competència internacional, la pèrdua de competitivitat en els costos, i també les exigències de protecció mediambiental d’una part de la població.

En Josep Capellà, que va renunciar a una prometedora carrera en una consultoria turística de Barcelona per tornar a la seva terra, va ser, segons alguns articles apareguts arran de la seva defunció, una persona que ben aviat va entendre que el futur passava pel valor del paisatge i de l’entorn, i no tant pel nombre de places d’allotjament i el creixent nombre de visitants estrangers que s’anuncien als mitjans de comunicació.  Algú diu que era visionari, potser sí, però a partir de llegir molt (cal recordar la tesi doctoral de l’any 1966 de la Ivette Barbaza, que es va publicar amb el títol El paisatge humà de la Costa Brava), observar encara més, sobretot el que s’havia fet en destins “madurs”, i escoltar i parlar amb grans mestres com el professor i amic Joan Cals de La Bisbal, l’Arseni Gibert de Lloret de Mar, l’Anne Vourc’h (de Réseau Grand Sites de France), en Peter Lane (director d’una destinació litoral d’Anglaterra) i també l’Eugeni Llos Pagès. Més tard, a la gent més jove que anaven obrint noves vies en camps molt diversos, a destacar en Xavier Font Aulet, ara a la Universitat de Surrey, el biòleg Enric Sala i Gamito… Disculpeu si ens deixem un munt de noms que també han estat referents.

La seva premissa es basava en els models de turisme responsable, que són alhora senzills però altament transformadors: «Crear millors llocs per viure, que seran millors llocs per ser visitats». Amb aquesta filosofia es busca deixar de pensar només en el que necessita el turista per centrar-se sobretot en el que necessiten les persones que hi viuen i en la protecció del seu entorn.

El paisatge com a actiu estratègic

Sota aquesta influència, els primers ajuntaments democràtics del municipi van apostar per una estratègia clara: la conservació i valoració dels recursos naturals i culturals com a elements de qualitat. Aquesta aposta es va traduir en fites històriques que han evitat l’urbanisme intensiu d’altres zones del litoral. En són alguns exemples:

• La protecció de les Illes Medes: Les primeres normes de protecció daten del 1983 i van ser el fruit d’un consens inèdit fins llavors entre el sector turístic, la Confraria de Pescadors i la comunitat científica.
• La planificació urbanística: Els Plans Generals del 1983 i 2002 van reduir el sòl urbanitzable i van protegir el sòl agrari i els espais naturals, recuperant l’autoestima de la població envers el seu territori.
• Diversificació de l’oferta: Es va ajudar a potenciar activitats alternatives/complementàries al “sol i platja” com el senderisme, el cicloturisme i les activitats nàutiques, claus per desestacionalitzar el turisme i establir un element diferenciador.
  

Gestionar l’èxit: El repte de la sostenibilitat

En Josep Capellà no només va impulsar aquest model, sinó que va adonar-se que calia corregir-lo quan, ja als anys noranta, l’Estartit va patir la cara fosca de l’èxit: les Medes es van convertir en «la fàbrica del busseig», amb un volum de gent que posava en risc la biodiversitat. S’estava perdent la singularitat i qualitat que havia portat a la seva protecció. Així mateix, l’impacte ecològic sobre la biodiversitat va començar a ser preocupant, tal com indicaven els informes científics de la Reserva (Zabala, 1999, entre d’altres). Alguns submarinistes fins i tot afirmaven que a “la Meda” com es coneixen localment les Illes Medes es veien més submarinistes que no pas peixos.

Davant d’això, l’Àrea de Turisme va iniciar un procés per fer compatible l’activitat amb la protecció, millorant el nivell de qualitat dels serveis, promovent l’educació ambiental com el seawatching (itineraris d‘snorkel guiats) i també activitats en zones com la costa entre l’Estartit i l’Escala, que es consideraven de menys interès per als submarinistes. Aquesta capacitat d’escoltar els informes científics i proposar accions per corregir els efectes de la sobrefreqüentació va ser clau per assegurar la continuïtat de l’ecosistema.

Un treball en xarxa

El llegat d’en Josep també resideix en la seva capacitat de buscar sinèrgies en tots els àmbits que permetessin millorar la qualitat de vida i el prestigi del municipi.  Com  la col·laboració amb en Josep Pascual, ja als primers anys d’existència de l’Àrea de Turisme, mitjançant la publicació diària de les dades que recull regularment des de fa més de 60 anys. 

No oblidem el suport a la recerca científica, intentant que a l’Estartit els investigadors d’Universitats, CSIC i d’altres centres internacionals poguessin tenir un mínim d’ infraestructura permanent (que malauradament es va acabar quan es va vendre l’edifici de l’hotel Català i que en Josep no va deixar de reivindicar que calia un espai alternatiu).

També treballà en l’àmbit de  la recuperació de patrimoni cultural com Can Quintana, per dinamitzar el centre comercial de Torroella de Montgrí, i en l’aposta per cercar recursos externs per impulsar projectes extraordinaris com els projectes LIFE de la Pletera, amb la col·laboració estreta d’un altre “visionari” i treballador incansable, com en Xavier Quintana.

Avui, Torroella i l’Estartit són reconeguts internacionalment com a una destinació respectuosa i oberta a les noves tendències. El repte per a les noves generacions és mantenir aquesta mirada: entendre que el turisme responsable no és només una etiqueta, sinó l’única manera d’entendre la gestió del nostre territori de cara al futur.

En aquest sentit, seria molt interessant recuperar materials recollits per l’Helena Roig en una exposició feta en dues fases al Museu de la Mediterrània l’estiu del 2025 amb el títol “La Costa Xava”. Entres els materials, hi ha material fotogràfic antic, vídeos i posts que es publiquen en xarxes socials sobre la Costa Brava, l’extracte d’una entrevista a en Josep el gener del 2025 quan l’Helena preparava l’exposició i, molt interessant, la imatge distòpica del que podria haver estat avui Torroella i l’Estartit si molta gent del municipi no hagués posat el “seny” i la visió de futur davant l’especulació i les mirades a curt termini.