Revista Emporion

Josep Pedrals i la seva obra “Els límits del Quim Porta”

“Un llibre excepcional, un esdeveniment que convé celebrar”
Esteve Plantada (Granollers, 1979)

Llegir Josep Pedrals (Barcelona, El Clot, 1979) demana concentració i energia, però compensa.

El seu nou llibre que dedica al seu pare -Ricard Pedrals (1920-2017), ex capellà i teòleg- és molt poc corrent perquè barreja poesia, assaig, novel·la i diàleg, en un constant joc literari. En el llibre hi ha més de 200 poemes, i és el tercer volum d’una trilogia que va començar a publicar fa tretze anys amb El Furgatori (2006) i va seguir després amb El Romanço d’Anna Tirant (2012).

El poeta i rapsode, que porta una activitat frenètica fent recitals i actes arreu, en escoles i instituts, ens presenta amb aquesta obra, segons el poeta, escriptor i crític literari David Castillo (Barcelona, Poblenou, 1961), el més barroc dels seus llibres.

Tal com remarca l’expert en literatura, el poeta Esteve Plantada, el llibre es divideix en dues parts: la primera, “Misteris de dolor”, presenta l’acció, crea l’estructura i mostra els personatges; la segona, “Misteris de goig”, convertirà el text en una novel·la de ciència-ficció, amb un característic punt claustrofòbic.

Els límits del Quim Porta és també una obra entelada d’ironia i amb molta dosi d’humor i talent on el lector es converteix en l’“Ull de la Providència”, que és interpel·lat constantment en els debats dels personatges i on el narrador –el mateix autor- és en Galimaties, amb la seves amigues Carmina, Ventura, i Quimera, com a protagonistes.

Esteve Plantada afirma que Els límits del Quim Porta és un llibre excepcional, una d’aquelles baules que superen els barems de qualsevol novetat editorial d’ús corrent. Obra magna, segons el crític, definitòria d’un temps i d’una tradició juganera i abrasivament contemporània, i d’unes lectures i d’un bagatge enciclopèdics.

Un llibre on intel·lecte i emoció es toquen. Un llibre, en definitiva, que és una cabriola lingüística, narrativa, dialèctica i vital, segons Plantada.

El llibre, que avança alternant poesia i prosa, fa referència també a autors universals i se n’homenatja de catalans, com ara Josep Carner i Francesc Pujols. Valèria Gaillard, crítica literària, remarca que el llenguatge de Pedrals és el “d’un poeta entusiasmat, dringadís i virolat, entremaliat, que enlluerna de tant de suc com treu de les paraules”.

És tanta la seva riquesa lingüística, formal i de pensament, i és tanta la seva exuberància literària, i tan singular la seva literatura, que desborda, segons la periodista Montserrat Serra. El llibre és una festa verbal en la qual es mostren també les inquietuds i preocupacions literàries, socials i personals de l’autor, amb una barreja d’erudició amb allò que és popular.

El mateix Pedrals comenta del seu llibre: “És un assaig sobre la lectura, qui llegeix, què llegeix i com, presentat en forma de novel·la, que conté dos-cents poemes i també un aplec de contes.”

Pedrals, acostumat a fer recitals de poesia, remarca la diferència que hi ha quan recita o quan escriu, perquè la paraula escoltada és efímera, passa i avança, diu. En la lectura, en canvi, el text pot anar al ritme que desitgi el lector. Endavant i endarrere, repetint-se tant com calgui. Això fa pensar en un món escrit i en un món oral amb dos plantejaments totalment diferents. L’autor té clar que “la poesia és la música de les paraules”, però no defuig “la teatralitat del vers”.

Pedrals acaba de guanyar amb Els límits del Quim Porta un dels premis Ciutat de Barcelona 2018, “pel mestratge en l’ús del llenguatge i la construcció d’un llibre total, de 624 pàgines, summa de gèneres”, en paraules del comissionat de Cultura de l’ Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats.

Deia Descartes (1596-1650) que cal dubtar de tot, un cop a la vida. També caldria llegir Pedrals almenys una vegada. I aquest irreverent i provocador llibre que comentem és una bona porta d’accés a la seva singular, personalíssima i meritòria obra. 

Referències bibliogràfiques

  1. Pedrals, Josep. Els límits del Quim Porta. La Breu Edicions. Barcelona, 2018, 622 pàgines.
  2. Plantada, Esteve. “Josep Pedrals: He trobat la fórmula per fer-ho ben farcit i, alhora, àgil”. El Temps, 30/10/2018, pàg. 80-81.
  3. Castillo, David. “Josep Pedrals, poeta: Al llibre hi ha la fal·lera mariana barrejada amb la japonesa.” El Punt Avui, 27/9/2018, pàg. 44.
  4. Serra, Montserrat, Magre, Elisabeth (fotografies). Josep Pedrals: Vilaweb,1/10/2018 https://www.vilaweb.cat/noticies/josep-pedrals-jo-soc-daquells-nens-que-agafava-galbuls-del-xiprer-per-tirar-los-a-lescocell/
  5. Pedrals i Rosalia. Els premis Ciutat de Barcelona 2018”. El Punt Avui. Divendres, 1/2/2019.
  6. Gaillard, Valèria. “Un poeta sense límits”. La República. Número 37. Del 2-8/2/2019, pàg. 36.

 

També provoca seqüeles
sostenir-se en l’entelèquia
d’esquifides prevencions.

El cos és filtre i s’entela,
com el desguàs d’una sèquia,
amb l’escòria d’aprensions,

contagiat d’erisipela,
amb pàpules i petèquies,
condilomes i bubons…

La covardia així ens pela
i la pell morta és l’obsequi a
futures generacions.

Josep Pedrals (Els límits del Quim Porta, pàg. 302)