L’any 1912 un grup de veïns de Torroella de Montgrí va donar forma a una iniciativa que deixaria empremta: la creació de l’Ateneu Montgrí. Constituït formalment el 15 d’octubre de 1912, l’Ateneu va convertir-se en punt de trobada, debat i promoció cultural —i va actuar com a motor d’una notable activitat editorial i d’espectacles durant les primeres dècades del segle XX. Des del primer dia, l’Ateneu Montgrí va néixer amb un objectiu clar: fer del coneixement una eina de llibertat i de progrés. L’Ateneu organitzava sessions de conferències, representacions teatrals i concerts; és documentada la celebració de funcions de sarsuela i d’altres espectacles que portaven a Torroella companyies i repertori d’arreu. Aquests esdeveniments contribuïen a crear un ambient cultural molt actiu que servia també per formar públic i teixir xarxes entre artistes i intel·lectuals de la comarca, contribuint a construir una identitat cultural pròpia per a Torroella.
Una de les aportacions més visibles de l’Ateneu va ser l’edició de la revista Emporion, que neix com a fruit de la fusió i la continuïtat de les publicacions locals «El Montgrí» i «Mont-Gris». Emporion va aparèixer com a periòdic quinzenal el dia 1 de gener de 1915 i va ser vehicle d’articles d’història, costums, cultura i crònica local. Enguany en celebrem el 110è aniversari.
La fundació de l’Ateneu s’emmarca en una Catalunya en transformació (1910–1920), un període de forta efervescència cultural i política. El moviment ateneístic consolidava una nova forma de catalanisme popular, arrelat a la cultura i la llengua. Els ateneus esdevenien escoles de ciutadania, on la lectura, el debat i l’art servien per formar persones lliures i responsables. Enmig de les tensions socials i de la crisi de la Restauració, aquestes entitats actuaven com a espais de resistència cívica i moral.
Els ateneus, a principis del segle XX, eren molt més que simples societats recreatives: eren escoles de ciutadania. Allà s’aprenia a llegir, a parlar, a pensar i a conviure. L’Ateneu Montgrí no en fou una excepció: va obrir finestres al món i va convertir la cultura en un espai de trobada, diàleg i fraternitat. Als ateneus, la bandera era molt més que un objecte decoratiu, era l’emblema de la raó, del coneixement i del progrés cívic.
Emporion, la veu de l’Ateneu
Emporion fou molt més que un periòdic: va ser el mirall de la vida cultural torroellenca i l’altaveu de l’Ateneu. En les seves pàgines s’hi reflectien les veus i els somnis d’una comunitat que volia progressar sense oblidar les arrels. Va ser també Emporion qui deixà constància d’un dels moments més simbòlics de la història de l’entitat: la creació de la seva bandera.
En la tradició dels ateneus, la bandera era molt més que un simple objecte cerimonial. Era un símbol potent que representava la unitat moral i cultural dels socis, així com l’esperit de progrés i civilitat que l’entitat volia projectar sobre tota la vila.
La bandera de l’Ateneu Montgrí: símbol d’identitat i progrés
La bandera representava molt més que un símbol material: Era l’emblema de la unitat moral, cultural i cívica dels seus membres. Expressava l’esperit de progrés i dignitat que l’Ateneu volia transmetre. Aplegava valors universals: El pal simbolitzava la força vertebradora de la societat. El teixit representava la cohesió del poble i el teixit cultural compartit. El vent que la feia onejar evocava el moviment, la vida i el progrés col·lectiu. Simbolitzava la integració de Torroella en la renaixença cultural catalana.
L’acte d’inauguració de la bandera, amb discursos, música i cerimònia pública, tenia una doble dimensió: cívica i espiritual. Era un ritual de comunitat i modernitat, on la cultura esdevenia font de llibertat. En el context del Montgrí, la bandera prenia un significat encara més profund: arrelament i transcendència.
La bandera de l’Ateneu Montgrí no era un simple ornament, era un símbol viu, la representació d’un ideal compartit. En els seus colors hi havia la força de la senyera catalana, i cal suposar un escut amb el Montgrí, i potser també motius florals i daurats inspirats en el gust modernista i noucentista de l’època. Tot plegat expressava l’orgull i la dignitat d’una comunitat que volia fer de la cultura la seva bandera més autèntica.
L’acte d’inauguració de la bandera fou solemne i emotiu. Els discursos exaltaven la cultura, la llengua i la llibertat, i el poble s’unia sota uns mateixos ideals: unitat, progrés i catalanitat. Era una cerimònia cívica, més que religiosa, una manera de celebrar la cultura com a força espiritual capaç d’unir les persones i donar sentit a la comunitat.
Per pagar aquesta bandera es va fer una subscripció popular amb donacions d’una cinquantena de persones. L’import de les donacions anaven des dels 50 cèntims de pesseta a les 2 pessetes. En total es van recollir 65,25 pessetes.
Cobertura de la inauguració de la bandera a Emporion.
Segons els números d’Emporion publicats entre agost de 1915 i gener de 1916, la bandera de l’Ateneu Montgrí fou inaugurada en un acte solemne. Aquesta cobertura, repartida en vuit edicions i dotze articles, evidencia la importància que el fet tingué per a la vila i per a la identitat col·lectiva de l’entitat. Aquest seguiment detallat demostra la importància que tant l’Ateneu com la seva publicació van atorgar a aquest símbol col·lectiu.
Emporion núm. 15, de 01-08-1915. «Dintre de poc onejarà en el local del «Ateneu Montgrí» la gloriosa bandera catalana. Serà motiu de joia per tots els cors aimants de les coses de la terra, aquesta bella manifestació de pàtria, el veure com en amples plecs saluda al vianant, que li dirigeix els millors somriures de l’ànima. Tots el torroellencs, com pertanyents a la gran família catalana, la volen veure ben forta i triomfant, cobricelant els cors patriotes.»
«Desitjant que la bandera barrada onegi a Torroella, s’ha obert una subscripció popular per regalar-la al Ateneu, realitzant amb tal motiu una festa patriòtica».
Als Emporion números 16, 17,18 i 22 es publiquen unes llistes de les persones que han contribuït a la subscripció per la bandera. Al final hi ha la suma de 65,25 pessetes recollides
A l’Emporion núm. 22 de 21-11-1915, es diu «Fem avinent als nostres lectors que hem rebut la bandera catalana del Ateneu. Es de grans dimensions, de llaneta i ha sigut confeccionada per l’important fàbrica de banderes de Barcelona Fills de B. Castells.»
I a l’Emporion núm. 24 de 25-12-1915, es publica el programa d’actes a celebrar per la inauguració de la bandera pel dia 26 de desembre de 1915. «Diumenge 26 de desembre de 1915, XVIII vetllada íntima amb motiu de la inauguració de la Bandera de l’Ateneu, amb la cooperació de les notables actrius Germanes Boix».
El programa d’actes és el següent:
- «Consideracions al entorn de l’obra del Ateneu», parlament pel sr. Pere Blasi, «el qual analitzà les raons geogràfiques i històriques que imposen als Torroellencs un deure de cultura. Explicà com l’Ateneu havia atès aquest deure i feu història del procés de la nostra entitat.»
- «Comentaris a unes normes de civilitat», pel Sr. Josep Barceló, president del Ateneu Palafrugellenc, «el qual glossà unes interessantíssimes normes de civilitat».
- Representació de la comèdia en dos actes, original del mestre en gay saber, Manel Folch i Torres, «L’oncle rector», a càrrec de la secció dramàtica del mateix Ateneu. On s’hi distingiren les senyoretes germanes R. Boix i M. Boix, acompanyades dels senyors Lloret, Castells, Viñas, Plaja, Capellà, Vert i Rigau.
- Acaba la vetllada amb la representació del sainet de l’escriptor Santiago Rusiñol «El pintor de miracles» que obtingué un gran èxit pels seus acudis i humorades.
Aquestes obres de teatre eren representades per actors i actrius de Torroella membres de l’Ateneu. Podeu veure el programa adjunt. La vetllada va tenir lloc al Teatre Jou.
A l’Emporion núm. 25, de 09-01-1916, s’explica com va anar l’acte, els parlament i les representacions teatrals. «Fou una vetllada interessant que deixarà un bell record als bons aimants de la cultura». En motiu de la la celebració de «La Diada de la llengua catalana» que es celebrà a tot Catalunya a principis del mes de gener de 1916, a Torroella també es va celebrar amb gran entusiasme la Diada de la nostra llengua «Al matí fou izada en l’hostatge de l’Ateneu la Bandera barrada i endomassats als balcons.»
I per últim, a l’Emporion núm. 26 de 23-01-1916, s’escriu «Mercès al nostre esforç ha onejat per primera vegada a Torroella una bandera nova. La bandera del veritable i puríssim torroellonisme, que ha aparegut en mig d’una aubada esplendent d’amor. Aquesta bandera és l’emblema del pervindre lluminós i ple de celísties, que han esbait per sempre les foscors sinistres i les impures realitats del temps passat. Aquesta bandera és l’encarnació del esperit novíssim torroellenc, que ha d’actuar en la nostra vida col·lectiva i que ha de redimir-la.»
En resum, podríem dir que la bandera de l’Ateneu Montgrí representava unes idees clau que no hauríem d’oblidar:
– “La cultura és el camí de la llibertat i la dignitat dels pobles.”
– “Som un poble culte, organitzat i lliure, fidel al Montgrí i a Catalunya.”
PD: Els personatges de la fotografia són: fila de dalt i d’esquerra a dreta, Mercè Viñas, Santiago Bou, Rosalia Negra, Paco Mas, Siseta Cristòfol, Josep Garriga. Pepita Iglesias, Pere Negra, Joana Iglesias, Josep Vert, Paquita Janoher, Miquel Cristòfol, Teodor Carreras. Fila de baix : Pepito Rubau, Joan Vilella,, Josep Castells, Pere Busquets i fonquern «Pei». Font: llibre «Imatges històriques de Torroella i L’Estartit», Museu del Montgrí i Baix Ter.
Per saber-ne més :
- «Memòria de l’Ateneu Montgrí I» de Jaume Bassa Pasqual. Emporion Revista Digital, de 22-09-2012.
- «Memòria de l’Ateneu Montgrí II» de Jaume Bassa Pasqual. Emporion Revista Digital, de 25-10-2012
- «La trista fi de l’Ateneu Montgrí.» de Jaume Bassa Pasqual. Emporion Revista Digital, de 25-12-2013.
- «Centenari de l’Ateneu Montgrí», de Consell de Redacció. Revista Digital Emporion, de 25-11-2012,
En aquest enllaç podeu trobar els retalls de premsa corresponents https://premsahistoricadetorroellademontgri.blogspot.com/p/la-bandera-de-lateneu-montgri.html
