L’any 1912 una colla de torroellencs va fundar l’Ateneu Montgrí, una entitat cultural que va marcar molt positivament els 23 anys que va restar activa. Ara fa cent anys, doncs, amb la coincidència a Torroella de Pere Blasi, Mn. Francesc Viver, Josep Castells, Eduard Viñas i altres que hi van ajudar, es van iniciar uns temps culturalment molt rics. La Mancomunitat de Catalunya i el moviment del Noucentisme van ser els marcs adequats que van acompanyar i ajudar a germinar les inquietuds locals. Sense el suport decidit dels polítics i l’aportació dels intel·lectuals lliures, Catalunya no hauria arribat a experimentar aquesta època culturalment gloriosa, particularment de 1912 a 1923. Els Ateneus van proliferar des de les grans ciutats fins a les viles com Torroella, teixint així una malla que només l’espasa militar, el 1923 i el 1936, va aconseguir malmenar. És inútil pensar què hauria estat del nostre país d’haver-nos deixat créixer lliurement tant en cultura com en educació.
Han passat cent anys d’ençà d’aquella inicial embranzida i, tot i que és bo, just i aconsellable recordar la història i honorar aquells que van saber treballar per deixar-nos un llegat del qual encara ara ens beneficiem, cal no quedar encantats pel fort atractiu del passat. És necessari preparar seriosament el futur i, si ho fem així, serà el millor homenatge a aquells fundadors d’iniciatives culturals. Potser ha arribat l’hora que a Torroella repensem la cultura i posem els fonaments per una nova etapa amb reptes inèdits. Estem sotmesos a la forta influència que exerceixen el mitjans de comunicació i que convida a seguir el més fàcil. Torroella ha de saber mantenir les seves festes, impulsar mercats i fires, però no ens podem enganyar i pensar que amb la gresca, les activitats banals i divertides, suplim les programacions que no cerquen l’èxit fàcil o l’evasió. Saber mantenir un bon caliu cultural ens permet orientar-nos i ens facilita llegir el dia a dia d’allò que passa al món. Per això mateix la cultura és mereixedora de tan poca atenció per part dels poderosos. No interessa.
Hem de ser valents, com ara fa cent anys ho van ser els membres de l’Ateneu, per treure’ns de sobre certs complexos. Qui vol desprestigiar la cultura ho sol fer acusant aquell que la defensa d’elitista. Com si la literatura, la música, les arts plàstiques, el teatre, assistir a conferències, etc. fossin activitats vergonyants. En lloc de fomentar aquestes activitats fins a popularitzar-les, es van arraconant fent-les només atractives a minories disposades a nedar contracorrent. És ben veritat que els pobles que han dedicat atenció a la cultura, a l’educació i a la recerca han aconseguit convertir-se en àrees econòmiques molt dinàmiques. Però això és el resultat, no l’objectiu. Estimar la cultura, com qualsevol amor que ho sigui de veritat, és sempre un acte gratuït, és el goig que provoca qualsevol experiència excepcional que, precisament, són les que mai podem pagar amb diners. Alguns desitgen comercialitzar-ho tot i no saben distingir preu i valor. Com comparar el preu d’una llauna de Coca-Cola amb la meravellosa vivència impagable de la visita a un bon museu?
