Jornades Gastronòmiques “La Poma a la Cuina”
Durant tot el mes d’octubre d’enguany, sis restaurants de Torroella i l’Estartit han participat en la 7a edició d’aquestes jornades, que han volgut ser, un any més, el reconeixement a la poma, fruita molt arrelada a casa nostra, als nostres camps i a la nostra cuina, al mateix temps que es feien paleses les seves grans possibilitats culinàries i que s’oferia una mostra del potencial gastronòmic dels restauradors de la població. Hi varen participar els restaurants Picasso, Portal del Mar, Catamarán, Molí del Mig, La Gaviota i Medes II. En el restaurant Portal de Mar el cerveser artesà Josep Borrell, va comentar llargament el procés de elaboració d’aquesta cervesa amb poma.
Assemblea anual de l’Associació de Càmpings de Girona, a Torroella de Montgrí
Josep Maria Pla, president de l’Associació de Càmpings de Girona, va informar, a l’Assemblea a Torroella, que els càmpings de les comarques gironines han sofert aquesta temporada una baixa del 3 % al 5 %, han notat una disminució de turistes catalans i de l’Estat i aposten l’any vinent per l’estranger. Es va destacar l’afectació pel gran incendi de l’Empordà. Un dels càmpings de l’associació es va cremar i dos establiments més van haver de ser desallotjats. Va assenyalar també que no assumiran la taxa turística i afegiran l’augment d’un euro per persona i dia en el preu final.
Col·locació de la cúpula del far de les illes Medes i retirada de la runa
Finalitzades les obres, a càrrec del Port de Barcelona, d’actualització dels equipaments d’alimentació solar, de la substitució dels sistemes lluminosos, del manteniment i de la consolidació de l’edifici, de la renovació del sistema de control remot, i de la col·locació de la cúpula, l’helicòpter va traslladar la runa originada a la base Loran, d’on es retiraran posteriorment.
Futur centre per a gent gran, previst a Torroella.
L’Ajuntament de Torroella de Montgrí, al preveure les necessitats futures, té en projecte la construcció d’un centre destinat a gent gran, que podria ubicar-se en uns terrenys de propietat municipal, als jardins de Santa Clara, projecte d’altra banda que es finançaria amb recursos des del mateix ajuntament i per mitjà de subvencions. I va portar al plenari d’octubre l’autorització per subhastar una vintena de parcel·les municipals de sòl urbanitzable, ubicades a la urbanització de Mas Deu, operació que hauria de servir per generar la liquiditat tant pel pressupost com per fer els primers passos del projecte. L’alcalde, Jordi Cordon, s’ha reunit amb els responsables de la fundació de l’hospital per comentar i explicar el primer esbós del projecte.
Curs del trimestre. Història de les matemàtiques a la Mediterrània
Organitzat pel Museu de la Mediterrània, es va presentar un curs pràctic sobre la història de les matemàtiques, format per quatre xerrades sobre els conceptes matemàtics que els habitants de la Mediterrània han anat descobrint al llarg de la nostra història; és a dir, els conceptes bàsics que van arribar a casa nostra. Conceptes sorgits de les necessitats pràctiques de cada temps; en el paleolític i neolític, els coneixements dels fenicis, grecs i romans, i els àrabs, amb el sistema de numeració i les mesures utilitzades.
Llibreria El Cucut ─ Presentació de “Desayuno en família”
M. Teresa Calabús va organitzar per a tots els que estimem els llibres un esmorzar del qual podríem dir esplèndid, com a colofó d’un altre esmorzar, aquest cop títol de llibre. L’obra de l’autor americà Roger Rossenblatt, basada en un fet real, narra com per la mort sobtada, en accident, de la seva filla pediatra i mare de tres fills molt petits, ell mateix, periodista i la seva muller es traslladen a una altra ciutat, a casa del seu gendre, buscant i trobant la millor forma de ser-li útil. I va començar per l’organització dels esmorzars familiars. Hi varen assistir també l’editor de Maeva, Antonio Villalobos, i l’encarregada de premsa , Alba Puig. Realment, un esmorzar molt agradable.
IX Jornada Ernest Lluch. Europa a la cruïlla
Era ja la novena jornada, a l’entorn de la política, econòmica i social, de l’Europa d’avui, organitzada pel Museu de la Mediterrània i la Fundació Ernest Lluch
Desenvolupada amb dues conferències, a càrrec de Cristina Gallach, periodista, portaveu durant 14 anys a la Unió Europea, de la qual el Financial Times va afirmar que era una de les trenta persones més influents en la vida comunitària, i col·laboradora del diari Ara, presentada per Joaquim Maria Puigvert, vicerector de la Universitat de Girona, i Antoni Castells, doctor en Economia per la Universitat de Barcelona i exconseller d’Economia, que fou presentada per Ferriol Sòria, director de la Fundació Ernest Lluch. Cristina Gallach va iniciar la seva conferència amb l’anècdota d’un taxista a Brussel·les que li digué “pobra Europa”, però no és cert! Representa el 20 % del PIB mundial, capdavantera en exportacions, és visible i té impacte. Parlà de la crisi, del procés integrador i de la necessitat de millors estructures i institucions que s’han de refer. Les properes eleccions seran l’any 2014, que sempre han tingut poca participació, però les decisions han de ser de les persones, no dels governs.
Antoni Castells assenyalà que està compromès amb la causa d’Europa i que necessitem avançar en el poder polític. L’agost del 2008, Lehman Brothers va caure i va acolorir de vermell entitats financeres del món sencer. Europa té un PIB més alt, més exportacions, menor deute públic, no obstant això els Estats Units, amb estímuls fiscals creixen un 2 % i Europa està en recessió. El 2010 esclata el deute grec, pèssima gestió de la crisi. Obsessió alemanya pel dèficit zero, que creix a Espanya. No hi ha moneda sense estat, i l’euro no en té. Ha d’aixecar la bandera del federalisme europeu.
I sobre Espanya, que no reconeix que Catalunya és una nació, ens estem jugant quelcom molt important i veu difícil entendre-s’hi. Necessitem tenir majoria en el Parlament per tenir fermesa amb la negociació cap a la independència. La negociació serà difícil. Va mostrar-se partidari d’uns estats units d’Europa, on “Catalunya podria ser políticament més forta”, i “si Espanya ens continua tractant malament, no hi ha possibilitats d’una sortida federal”.
Prosseguí la jornada amb una taula rodona, moderada per Xavier Ferrer, economista i politòleg, en la qual varen participar els dos conferenciants, i Andreu Missé, periodista, corresponsal d’El País a Brussel·les, que es va definir com a deixeble d’ambdós conferenciants. Asenyalà que inicialment la crisi era cosa dels Estats Units d’Amèrica, però s’estengué, recessió econòmica, deute excessiu, i a Grècia, el panorama és negre però s’ha fet molta feina. Europa no es trencarà.
La seva exposició anà seguida d’un torn de preguntes que, tot i l’hora, va ser bastant animat.
La cloenda anà a càrrec de Lluís Maria de Puig, president de la Fundació Ernest Lluch, i Núria Bosch, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí.
Visita cultural al Museu d’Art de Girona
Organitzada per la confraria del Roser, Josep Riera, i guiada per Joan Badia i Homs, tingué lloc la 12a realitzada al món del romànic català. La motivació era que en el transcurs d’aquestes 12 visites a esglésies i monestirs, entre d’altres com els de Santa Maria de Cervià, Sant Pere de Rodes, Santa Maria de Lladó, Sant Miquel de Fluvià, Sant Miquel de Cruïlles… i en moltes ocasions es comentava que tal o qual peça es conservava al Museu d’Art de Girona, i que d’altres havien desaparegut per actes de vandalisme, robatoris o de forma inexplicable. I valia la pena fer-ne una en aquest museu.
Com a resum, la visita va ser realment molt interessant, tant pels objectes com per les explicacions i comentaris amb què les lligava, amb visites ja fetes in situ i com la vestia amb detalls i explicacions en Joan Badia. Espero la propera!
Tretze entitats d’onze municipis catalans s’integren en un conveni impulsat pel Departament de Cultura i formen la Xarxa de Recerca Etnològica
Ferran Mascarell, conseller de Cultura, ha signat un conveni amb 13 entitats d’11 municipis que col·laboren en la recerca etnològica impulsada pel Departament de Cultura per al trienni 2012-2014. Aquestes entitats i museus esdevindran punts de referència i donaran un nou impuls a l’Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya, un programa que té com a objectiu la preservació de la memòria etnològica de Catalunya. Entre aquestes hi destaquen el Museu Etnològic del Montseny (Arbúcies), el Museu de la Pesca (Palamós), el Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí), l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Esterri d’Àneu), el Museu Industrial del Ter (Manlleu), el Museu Comarcal de Cervera, el Museu Marítim de Barcelona i l’Institut Català d’Antropologia (Barcelona).
Exposen projectes de preservació del Baix Ter i el Montgrí
L’Estartit. Cinc universitats europees hi organitzen el primer màster EMILIA. Una seixantena d’estudiants de paisatgisme de quatre continents hi han treballat i varen exposar projectes sobre la preservació del Baix Ter i el massís del Montgrí, com a cloenda d’un taller de quatre dies de paisatgisme, batejat amb el nom de “La segona costa: turisme i paisatge”, i que serveix de pròleg a un màster europeu en què participa la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
En la darrera jornada hi van ser el director general del Grup Mascort, Jordi Sargatal; l’alcalde de Torroella, Jordi Cordon; el director del Museu de la Mediterrània, Antoni Roviras, i representants del Club Nàutic l’Estartit i de la Càtedra d’Ecosistemes Locals Mediterranis de la UdG.
Nou circuit BTT (bicicleta tot terreny), il·luminat, el primer circuit de la demarcació a Torroella
Per a l’entrenament dels ciclistes, que és realment complicat i perillós fer-ho per les carreteres, s’ha ubicat la BTT en terreny municipal, fa 1100 metres i el comparteixen els tres clubs ciclistes: l’Impuls Medes, el CC Montgrí i el CC Baix Ter.
S’aprofiten les torres de llum del camp vell de futbol. Ha facilitat els terrenys el consistori torroellenc, que es fa càrrec del cost de la il·luminació artificial. El regidor d’Esports, Joan Ramon Alalid, va remarcar la importància de la instal·lació, que fora de les hores programades pels clubs citats estarà obert a tothom.
Ple de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí
El Ple municipal, celebrat l’11 d’octubre, va aprovar diverses mocions, dues amb un contingut marcadament sobiranista.
─ Es va votar a favor de la moció presentada per la Coordinadora per l’Autodeterminació a Torroella de Montgrí, on es proposava, entre d’altres coses, declarar el municipi territori català lliure i sobirà; i els veïns, moralment alliberats de la lleialtat a la corona borbònica i als seus símbols. Es creïn els corresponents registres civils, mercantils i de la propietat; una hisenda pròpia, posar fi a l’espoli fiscal; la creació d’un banc, una administració fiscal i de justícia nacionals; les banderes, la local, la senyera i fins al dia de la nostra independència, l’estelada; que quedin sense aplicació les lleis, reglaments, sentències i resolucions que limitin l’ús de la llengua catalana […];posar en coneixement de tots els municipis aquesta declaració […]. (1) Al final de les notícies trobareu el text d’aquest document.
Setze dels disset regidors del Ple de Torroella de Montgrí van votar a favor de la moció, que declarava el municipi territori català lliure i sobirà i els veïns, moralment alliberats de la lleialtat a la corona borbònica i als seus símbols.
─ Es va aprovar una moció presentada pels grups municipals de CiU, ERC, UPM, L’EST i COET per tal de donar suport a la resolució del Parlament de Catalunya per a l’exercici del dret a l’autodeterminació. (2) Al final de les notícies trobareu el text d’aquest document.
─ Torroella vendrà vint parcel·les del sòl públic urbanitzable del Pla parcial urbanístic Asu-1 de Mas Deu per un valor de 2,9 milions d’euros. El govern justifica la subhasta per la necessitat de liquiditat i per activar el projecte sociosanitari per a la gent gran. Aprovada pels 9 regidors que formen el govern municipal . L’oposició hi va votar en contra. Es congelen la majoria de taxes i tributs per a l’any 2013. Les taxes de la recollida d’escombraries es rebaixen, el 12 % per als càmpings. Per als particulars un 2 %, i per als industrials un 5 %. El preu de l’aigua pujarà 77 cèntims per trimestre. UPM, CiU, PP i L’EST van votar a favor de les noves ordenances, la COET es va abstenir i ERC hi va votar en contra.
Estelem el Montgrí
Les seccions locals de l’Assemblea Nacional Catalana de diversos pobles empordanesos varen efectuar una trobada al massís del Montgrí sota el nom d’Estelem el Montgrí. El castell va quedar engalanat amb nombroses estelades. Després baixaren fins a Santa Caterina per llegir el manifest de l’acte, es portaren a terme diverses actuacions musicals i es va dinar. Participaren en l’esdeveniment les seccions de l’ANC de Torroella de Montgrí, l’Escala, Sant Pere Pescador, Ventalló, Viladamat, l’Armentera, la Bisbal i Verges.
L’Associació de Teatre Teló Esquinçat fa una donació de 800 € a la Creu Roja de Torroella de Montgrí-l’Estartit
Aquesta donació, que va tenir lloc a mitjan octubre, és fruit de les dues últimes representacions que varen fer i serà destinada a projectes d’ajuda a la infància en situació de vulnerabilitat, concretament, per a la compra de lots per a nadons, des de farinetes i potets fins a bolquers i sabons. Gràcies a aquesta donació, la Creu Roja podrà comprar paquets per a infants durant els propers dos mesos.
El president de la Creu Roja a Torroella va agrair a l’associació el seu gest i va comentar que una aportació com aquesta, feta per una associació del poble, pot ajudar a conscienciar la gent de la falta de recursos que tenen actualment moltes famílies al municipi.
Set detinguts per 17 robatoris en domicilis del Baix Empordà
Els Mossos d’Esquadra van detenir, entre el 18 de setembre i l’1 d’octubre, set homes per diversos robatoris amb força en domicilis del Baix Empordà. Per tres a Pals varen detenir un jove de nacionalitat marroquina de 20 anys, veí de Torroella de Montgrí; un altre veí de Torroella de 33 anys i nacionalitat portuguesa per un robatori a la urbanització Mas Tomasí, també a Pals; un tercer, romanès de 35 anys, també domiciliat a Torroella de Montgrí, per l’assalt en una caseta. Els altres quatre, veïns de Palafrugell i de nacionalitat romanesa.
Hora del conte. Contes dibuixats
A la Biblioteca Municipal Pere Blasi, i amb l’ajuda de la seva mascota en Peric, cada dijous a la tarda s’ha desenvolupat una activitat per la mainada, la lectura d’un conte. Un d’ells anà a càrrec d’un dibuixant i il·lustrador ben conegut pels nostres lectors d’Emporion, Jordi Fenosa, Tatay, fou possible aquesta lectura de contes il·lustrats. Doble objectiu aconseguit, Ja que en l’intrínsec element de la lectura s’hi va afegia un altre, molt més atractiu per a tots ells, el dibuix. I aquesta unió, realment, no en té cap altra que la superi.
Acte polític de CiU a l’auditori i palau de congressos Espai Ter
La presentació va anar a càrrec de Jordi Cordon, alcalde de Torroella de Montgrí, en un acte resumit en aquestes línies.
El primer orador va ser Josep Rull, secretari d’organització de CDC, que va parlar de la manifestació de l’Onze de Setembre, de la comparació entre l’import de la solidaritat de Catalunya envers la resta d’Espanya, que representa entre el vuit i el nou per cent del PIB, i el de la comunitat bavaresa a Alemanya, molt més inferior, i va relatar l’anècdota d’un andalús, amb fills i néts catalans, que deia que “en Catalunya pago mucho y recibo poco”; “libros y ordenadores aquí gratuitos, en Catalunya no”. En els 25 anys dins la UE, l’ajuda europea a Espanya ha estat de 90.000 milions d’euros, la de Catalunya, en el mateix temps, de 300.000 milions. S’ha intentat negociar un pacte i la resposta ha estat: “No, no, no!”
No ens resignarem, hem de ser capaços d’explicar-ho. Tenim la força de la democràcia enfront d’exabruptes i amenaces constants. El Canadà va seguir una altra política molt diferent davant del Quebec. Aquí, però, Tribunal Constitucional, no a la immersió en català, espanyolitzar l’educació, disminució dels pressupostos…
Seguidament Santi Vila, cap de llista de CiU a les comarques gironines, va iniciar el seu parlament amb tres conceptes: sobirania, progrés i justícia social. Va recordar Companys i la carta a la seva família, ja empresonat a Barcelona, i pocs dies abans de la seva execució. Va afirmar que hem de ser com un far que representa seguretat. Presentem la nostra candidatura als nascuts a Catalunya i fora d’ella, amb projectes de vida comuns. “Vostès són la meva pàtria, vaig anar a la manifestació per tots vostès. Som una nació i necessitem un estat!” Sobre la dependència, la llei establia que el seu cost es repartís en tres participacions d’un terç cada una; avui, el 70 % és a càrrec de la Generalitat. En la crisi econòmica del any 1929, el president dels Estat Units va indicar que “només hem de tenir por de la nostra por”. Els pressupostos d’Espanya són, el 2013, molt restrictius, però són més importants el grau de compliment, el de la comunitat de Madrid ha estat el 112 %, la de Catalunya el 35 %. Volem el propi control i mantenir una solidaritat amb la resta, diferent del concert del País Basc. El president Mas. Som en un moment duríssim, hem posar-nos al seu costat. La ciutadania ha de ser-hi. L’anterior conferenciant, Josep Rull, ens deia que el president ha de tirar endavant i de pressa. No fallarem aquí a Girona. Una història que es va tancar el 1714 i s’obre ara. I va acabar la seva intervenció amb un visca Catalunya! Al finalitzar, varen pujar a l’escenari tots els components de l’acte i tots els presents vàrem cantar Els segadors.
Exposició de pintura i escultura d’artistes de Torreilles de la Salanca
Organitzada per l’Àrea de Cultura, Joventut i Festes, tingué lloc, a la Capella de Sant Antoni, una exposició de les obres pictòriques d’artistes de Torreilles de la Salanca, municipi del Rosselló a la Catalunya Nord, amb la qual Torroella de Montgrí està agermanada. Mencionada com a Turrillas el 956, al segle XII prengué el seu nom, que deriva de petits espais defensius. I es tractava d’una exposició dels seus artistes que ompliren la nostra Capella de Sant Antoni, realment molt interessant.
Inauguració de l’exposició “Arboreum”, d’Albert Cuevas
Dins del cicle Ancoratges, en el tancament de la seva primera etapa –en seguirà una segona l’any vinent–, Eugeni Prieto ha comissionat exposicions al Museu de la Mediterrània; la darrera, la del fotògraf i interiorista Albert Cuevas. Les imatges d’“Arboreum”, una selecció d’obres elaborades a partir de la teoria que tota la biosfera respon a una planificació matemàtica i que el color com la música gaudeix d’una ampla gamma de freqüències. L’exposició aprofundeix en la relació entre la natura i el número pi, també conegut com a divina proporció o progressió de Fibonacci, en què cada número és la suma dels dos anteriors que el precedeixen per crear composicions suggeridores i de gran bellesa.
Presentació del llibre “Germans gairebé bessons”
A la Llibreria Cucut va tindre lloc un acte que encara que es qualifica com a presentació, va ser en realitat quelcom més. Va començar amb unes paraules de presentació de la M.Teresa i que va derivar cap a una conversació en la que es parlava del llibre, “Germans gairebé bessons”, amb la seva autora Maria Mercè Cuartiella, que ha rebut el Premi Llibreter. I son els llibreters els que realment poden qualificar un llibre i premiar el seu autor, perquè son ells els que han de jutjar bé el llibre que recomanen. El bon llibreter arriba a conèixer bé la tipologia de cada un dels seus clients i es imprescindible que conegui molt bé el llibre que recomana. Un llibre que arribi a tots els lectors, no és rebuscat, ni complexa ni elitista. I així es el llibre de Maria Mercè Cuartiella.
El treball de camp en memòria oral i musical
V Tallers i Jornades de Memòria Oral
Al Museu de la Mediterrània, i organitzat pel Museu i l’Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya, es va desenvolupar un taller coordinat i realitzat pels professors Jaume Ayats i Gianni Ginesi, que des de la seva experiència varen parlar dels treballs de camp en memòria oral i musical, i de les bases per aconseguir una bona recerca, per a la qual és condició imprescindible un bon treball de camp, les entrevistes, els instruments a utilitzar i recollir curosament la informació.
Sortida a Santa Maria de Palau i camí d’Empúries
Gent del Ter reivindica la protecció del patrimoni
El diumenge 21 d’octubre, una trentena de persones van participar a la sortida de reivindicació organitzada per Gent del Ter per a la preservació del patrimoni cultural del paratge de Santa Maria de Palau i el camí d’Empúries, situat dins del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. El conjunt patrimonial el formen, a més de l’església de Santa Maria del Palau (s. XIII), les restes de la vil·la romana del Palau i de les construccions del poblat medieval. El tram del “Camí d’Empúries” és el més ben conservat d’aquesta via d’origen romà (si bé caldria mantenir-lo amb cura). Va des de l’entorn del Palau fins al Camí dels Termes (límit amb el municipi de l’Escala). Tot el conjunt es troba dins del terme municipal de Torroella i la caminada reivindicativa s’ha fet amb l’anhel d’aconseguir la declaració de bé cultural protegit i la salvaguarda de la totalitat dels elements del patrimoni montgrinenc esmentats, als quals es poden afegir altres notables construccions de pedra seca i d’arquitectura popular del paratge. Tothom va poder constatar l’estat ruïnós de l’església medieval, tant de la coberta com dels murs, tot i que el manteniment del Camí d’Empúries fins el Camí del Termes és acceptable, encara que com dèiem caldria fer-hi algun treball de conservació.
Trobada de plaques de cava
La trobada de plaques de cava, organitzada per l’Associació Filatèlica i Numismàtica i del Col·leccionisme de Torroella de Montgrí, tingué lloc davant de l’Espai Ter, on es podien trobar i canviar xapes de cava. Si podien trobar plaques commemoratives i una botella da cava.
II Jornades de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana
El Museu de la Mediterrània va intervenir en aquestes jornades que tingueren lloc al Museu del Port de Tarragona i que portaren per títol “Patrimoni, turisme i territori”. El seu objectiu era el de reflexionar sobre els punts de contacte i les estratègies conjuntes que es poden establir entre patrimoni, turisme i territori. El director del Museu, Antoni Roviras, va intervenir-hi amb la xerrada titulada “El Museu. Museus i parcs naturals. Una nova perspectiva de treball. L’experiència del Museu de la Mediterrània”. En el temps canviants que vivim, cal trobar sinergies conjuntes, sumar esforços i, si pot ser, que aportin també valor afegit als habitants del seu territori. El turisme intern i extern cada cop valora molt més l’oferta cultural a l’hora d’escollir una destinació. Els museus poden esdevenir útils com a targeta de presentació. d‘octubre
Llegim? “Alícia en un món real” ”. Contra el Càncer una guia de lectura
A la Biblioteca Pere Blasi, el Club de lectura, el ginecòleg Joan Sebastià Fuster Mercader, va fer una complerta exposició sobre el càncer, prenent com a punt de partida el relat del llibre Alícia en un món real. Llibre que els assistents per poder seguir millor el comentaris i les respostes del ginecòleg van poder demanar a la biblioteca. Narra una divertida i valenta història d’una dona que ha superat el càncer de mama. Ha passat per una experiència que, lamentablement, és real i comuna per a moltes dones. Tanmateix, ha sabut donar la volta a la situació. Ni la malaltia ni els tractaments, ni l’extirpació d´un pit li han robat el sentit de l´humor. En la segona part l’assistència, formada quasi en la seva totalitat per persones del sexe femení, va efectuar moltes preguntes, que responia el ginecòleg en una vetllada realment interessant.
Exposició fotogràfica al claustre de l`Hospital
Pia Codina Pi va presentar la seva exposició “Quan sigui gran” . Hi reuneix una sèrie de fotografies en què relata èxits i fracassos, frustracions i somnis i potser també esperança i por de cara al futur, d’una generació a mig camí entre la joventut i la maduresa: Ni-ni, mileurista, indignats, generació perduda… Aquest projecte va ser guardonat amb la Beca de Fotoperiodisme Jove Clic 2010 atorgada per l’Associació Diomira i la Generalitat de Catalunya.
Càritas Baix Ter. Ofrena de la Medalla del Montgrí a la Mare de Deu del Mont
El darrer dissabte del mes d’octubre passat, un grup d’una trentena de persones va acudir al Santuari de la Mare de Déu del Mont per fer-li ofrena de la Medalla del Montgrí. Medalla que l’Ajuntament de Torroella de Montgrí va concedir-li com a reconeixement a la tasca realitzada en el transcurs de més de 30 anys de Càritas de Torroella de Montgrí. I varen decidir que la millor custòdia d’ aital medalla no podria ser cap altra millor que la Mare de Déu del Mont, que en l’estrofa dels seus goigs, escrits per Mossèn Jacint Verdaguer, diu: Del Mont Verge Maria Reina de l’Empordà Jo al cel pujar voldria, Verge María, Deu-me la mà. I com diu també una de les pregàries llegides en la missa “ [,,,]Segur que ens la mereixíem, doncs prou gastem energies, hores i il·lusions que no sempre es compleixen […] la Medalla és per Tu, i en ella hi ha el resum de lo millor nostre[…]”.
L’Estartit
Inici de l’Espai de Lleure. Activitats de reforç escolar, lleure i multiesports
A la Casa del Metge, sala polivalent al pati de l’escola Portitxol, i organitzat pel Consell Municipal de l‘Estartit, varen començar les activitats de reforç escolar, acompanyades pel lleure i, com no, amb activitats esportives.
Hora del conte: “Els tresors d’en Roc”
Com a novetat es va posar en marxa, a la Biblioteca Municipal de l’Estartit, la lectura setmanal dels contes triats per Roc, la mascota, per a fascinació dels més petits de la colla, i fins i tot dels que els acompanyaven, introduint els més petits en el joc de la lectura de contes.
Festival de la fruita a l’Escola Portitxol
El Festival de la fruita a l’escola Portitxol i va anar a càrrec de voluntaris d’Oncolliga Girona i es va fer coincidir amb les jornades de la poma a la cuina. El seu motiu fonamental: ensenyar als nens un dels hàbits més saludables dins de la seva nutrició: menjar fruita cada dia. No podia ser d’altra manera, i més si coincideix amb la Jornada de la Poma a la Cuina.
Alimentació saludable
l’Estació Nàutica de l’Estartit, conjuntament amb la Federació Catalana d’Entitats Contra el Càncer i Oncolliga Girona, amb el suport de l’Ajuntament de Torroella i el Consell municipal de l’Estartit, va organitzar un Taller de confecció de menús saludables a l’Auditori de Casa Pastors de Torroella, incidint en la poma com element a incloure. Sara Cruz, dietista nutricionista, va explicar què és una alimentació saludable, va donar recomanacions i va senyalar els errors que es cometen quotidianament, en un aspecte tan important com la nutrició.
7a Trobada concurs de pesca solidària per a malalts de càncer
Organitzada per la Fundació Oncolliga Girona i Lliga Catalana d’Ajuda al Malalt de Càncer, i amb la col·laboració de Pesca d‘Or i Esports l’Ham, la trobada tingué lloc a la platja gran de l’Estartit. Era la setena edició del concurs de pesca solidària que s’hi celebrava, una iniciativa que serveix per recollir fons per ajudar malalts de càncer. La competició estava oberta a tothom, amb l’únic requisit que tingués la llicència obligatòria i l’assegurança de pesca. Realment es tractava més de participar que de competir, ja que només es lliurava un premi simbòlic a qui fa la captura més gran.
X Recorregut de Motos Històriques de l’Estartit
Organitzada per l’AMHG (Associació de Motos Històriques Gironines) i el Consell Municipal de l’Estartit, tingué lloc la trobada i el recorregut de les nombroses motos participants. La concentració va ser al restaurant Les Illes.
Context Catalunya
PSC. Pere Navarro elegit Candidat, El PSC es presenta com tercera via entra CiU i PP, i demana el federalisme en la constitució. Membres destacats demanen un gir sobiranista.
El President Mas, firma el final de la legislatura i convoca eleccions per al 25 de Novembre. Entrevistat pel New York Times va afirmar: “El nostre ideal és formar part dels Estats Units d’Europa”
El TAV, connectarà l’any vinent Barcelona – Girona – Figueres, amb França, Vint-i-un anys després del Madrid-Sevilla.
El 12 d’octubre, “dia de la hispanidad”, més laborable a Catalunya. La manifestació per la unitat d’Espanya, a Barcelona i a la plaça de Catalunya, segons la Guardia Urbana va reunir 6.000 persones, segons el Govern Central 65.000.
Enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió: Un 74% volen la convocatòria d’un referèndum sobre l’estat propi.
Mas crida el mon econòmic a fer pinya amb el procés sobiranista.
Les farmàcies fan vaga, el dia 25. Els diners varen arribar de Madrid el mateix dia.
Context Espanya
Dolores de Cospedal dona lliçons d’història per a espanyolitzar aquesta regió “Catalunya mai va ser un regne per si mateixa”, “Espanya és la nació més antiga d’Europa, amb més de 500 anys”, “Aquesta és la Història d’Espanya per a qui no la vulgui recordar”.
José Ignacio Wert, ministre d’Educació, Cultura i Esports, vincula l’auge independentista al model educatiu català. I s’oblida de l’article 3.3 de la Constitució, que diu: “la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”. Insta a “espanyolitzar els alumnes catalans”
Atur. La economia en recessió: s’incrementa l’atur –a 31/09, 4,71 milions- i baixa el nombre d’afiliats a la Seguritat Social.
V Conferència de Presidents de Comunitats autònomes: cap al·lusió sobre la independència de Catalunya. Rajoy nega una petició imminent de rescat.
Conferència Episcopal: La comissió permanent va afirmar que davant de la crisis “determinades propostes polítiques afegeixen elements de preocupació”. En la votació es van produir quatre abstencions, tantes com bisbes catalans.
La CNN aborda a la seva web sobre el conflicte entre Espanya i Catalunya: “La pròxima amenaça, Espanya perdria el 20% de la seva economia”
Alberto Ruiz Gallardón: Catalunya si assolís la independència quedaria fora de la UE, i hi va afegir “Sense Catalunya, Espanya no es podria mantenir en l’euro”
Vaga General. CC.OO. i UGT. Vaga general el dia 14 de novembre.
Majoria absoluta del PP a Galicia amb 41 escons. Alberto Nuñez Feijóo manté la majoria i guanya tres escons més. Mariano Rajoy, feliç amb el resultat que avala la seva política . El PSG/PSOE en perd 7, Alternativa Gallega, amb 9 escons es converteix en la tercera força política, el BNG queda quart amb 7 escons..
El PNB torna al govern basc: amb 27 escons, en perd 3. Sense majoria absoluta necessita pactes puntuals tan amb Bildu amb 21 o PSOE amb 16, que en perd 9, i PP amb 10 escons, en perd 3.
PSOE. Rep una forta davallada en les eleccions gallegues i basques. Rubalcaba promet seguir fins al final.
El PSC accentuarà la via federalista, per evitar les davallades basques i gallegues.
L’expresident José María Aznar; “Nadie va a romper España”
Mariano Rajoy: Retreu falta de voluntat de diàleg a Mas, i assenyala que només les Corts poden autoritzar un referèndum.
Context Europa
Cameron i Salmond firmen l’acord per al referèndum sobre la independència d’Escòcia, dins de l’any 2014.
La negociació entre els governs britànic i escocès perquè Escòcia pugui fer, l’any 2014, un referèndum sobre la independència i que hi puguin votar els majors de 16 anys, va arribar a bon terme. David Cameron i Alex Salmond van firmar a Edimburg l’acord que permetrà que la consulta sigui vinculant i tindrà una sola pregunta, que es respondrà amb un sí o un no: “Està d’acord que Escòcia sigui un estat independent?”.
Beques Erasmus: La Unió Europea demana diners als estats per salvar-les.
El premi Nobel de la Pau: Concedit a la Unió Europea, pels cinquanta anys de convivència i contribució a la pau.
Grècia: la consellera Merkel: “volem que Grècia es mantingui a Europa”, però no accedeix a donar més temps per pagar.
La Comissió Europea no prendrà posició sobre els efectes legals sobre l’eventual procés d’independència de Catalunya, a no ser que l’Estat Espanyol li demani.
Context món
Veneçuela: Hugo Chavez amb el 55% de vots guanya les eleccions presidencials.
« Declaració d’independència del Principat de Catalunya
Nosaltres, el poble de Torroella de Montgrí i l’Estartit, per la present, ens adrecem al Parlament del Principat de Catalunya, en general, i a tots els seus grups parlamentaris, en particular, per tal que la Cambra Catalana assumeixi a tots els efectes la completa sobirania nacional del territori del Principat de Catalunya i iniciï el procés per declarar i constituir l’Estat català lliure i sobirà, democràtic i social.
El 13 de desembre de 2009, Torroella de Montgrí i l’Estartit va ser un dels 553 municipis que van celebrar una consulta popular democràtica. En aquesta consulta els torroellencs van expressar el seu sentiment majoritari a favor de la independència de Catalunya, amb el 94,61 % dels vots a favor, amb una participació del 22,51 %, i amb la capacitat d’enginy i d’organització suficient per dur a terme quelcom que no s’havia fet abans.
Aquesta és la força que ens empeny a subscriure la present, així com a declarar el municipi de Torroella de Montgrí i l’Estartit com a territori català lliure i sobirà, i a l’espera que el Parlament de Catalunya dicti la legislació legalment aplicable, la normativa i la jurisprudència d’ús actual s’estableixin com a provisionalment vigents i siguin d’aplicació en tant que no s’oposin a la sobirania del poble de Catalunya.
Aquests acords estan determinats per la gravíssima situació social i econòmica que pateixen els veïns i les veïnes de Torroella de Montgrí i l’Estartit i, per extensió, de tot el poble català com a conseqüència de la seva pertinença al Regne d’Espanya. Avui, a Catalunya, l’atur afecta 622.882 persones, 765 a Torroella de Montgrí i l’Estartit, el 20 % de la població es troba al llindar de la pobresa, el 40 % d’activitats econòmiques estan en perill de desaparèixer i l’espoli fiscal suposa 16.000 milions d’euros anuals per a Catalunya i, localment, a Torroella de Montgrí i l’Estartit, la part proporcional de 16.500.000 euros anuals (caldria descomptar-ne la part destinada al conjunt del país pels serveis supramunicipals).
És, doncs, davant d’aquest context crític que viu el país, que cal actuar amb fermesa i en defensa dels interessos col·lectius, i generar un clima de confiança i esperança per al poble català.
El Regne d’Espanya ha demostrat la seva incapacitat per a administrar els recursos públics de forma eficient i per a garantir un funcionament ordenat de les seves institucions financeres supervisores, amb el Banco de España en primer lloc. És un estat que es troba en fallida econòmica i que ens hi pot arrossegar.
Al mateix temps, ha incomplert de forma reiterada les seves obligacions econòmiques amb el Govern de la Generalitat de Catalunya, causant així uns greus perjudicis als seus ciutadans i posant en descrèdit internacional les seves institucions. Aquesta conducta de deslleialtat institucional ha agreujat els desequilibris creats per l’espoli, insostenible, que pateix el poble català i que desvia cap a Espanya uns recursos imprescindibles per al bon funcionament dels serveis públics de la Generalitat i dels ajuntaments.
A més, ara, des del Govern espanyol, s’estan promovent grans canvis legals que atempten contra l’autonomia local i, fins i tot, contra la pròpia existència del món municipal català i dels serveis que aquest presta al conjunt de la seva població. Sense oblidar l’intent d’arraconament cultural, social i econòmic que el Regne d’Espanya, acollint-se al dret de conquesta, ha sotmès el poble català durant gairebé 300 anys.
Catalunya ha de preservar com a poble els seus trets nacionals, la seva llengua, la seva cultura, el llegat de la seva història com a tema d’acollida i de diàleg. És per tots aquests motius, però principalment per a preservar el benestar dels veïns de Torroella de Montgrí i l’Estartit, i per tal d’impedir que l’agreujament d’aquesta situació de crisi derivi en greus problemes de cohesió social, de degradació de les activitats empresarials i en més increments de l’atur i la pobresa, que aquest Ajuntament vol fer sentir la seva veu en aquests moments històrics que ens està tocant viure.
Avui, quan el poble de Catalunya ha parlat i s’ha expressat amb total claredat, és l’hora de la independència nacional i així ho ha declarat en la massiva manifestació d’aquest Onze de Setembre.
És per tots aquests motius, quan es compleixen 3 anys del primer referèndum per la independència celebrat a Catalunya que, avui, 11 d’octubre de 2012, el Ple de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Estartit
ACORDA SOLEMNEMENT:
1. Declarar Torroella de Montgrí i l’Estartit territori català lliure i sobirà.
2. Declarar els veïns de Torroella de Montgrí i l’Estartit moralment lliures de lleialtat a la Corona borbònica i als seus símbols.
3. Instar el Parlament de Catalunya a declarar que el Principat de Catalunya és, i ha de ser per dret, estat lliure i independent en igualtat de drets i obligacions que els altres estats independents del món.
4. Instar el Parlament de Catalunya que, conjuntament amb els ajuntaments catalans, assumeixi la completa sobirania nacional del territori del Principat de Catalunya, valorant consultar la ciutadania, per la via de referèndum, i iniciï el procés per declarar i constituir l’Estat català, abans de l’Onze de Setembre del 2014. Així mateix, instar el Parlament de Catalunya per tal que la normativa legalment aplicable i la jurisprudència d’ús actual siguin vigents mentre no realitzin les actuacions demanades en aquesta Declaració i en tant que no s’oposin a la sobirania del poble de Catalunya.
5. Instar a constituir immediatament, aquest mateix any 2012, un govern d’unitat nacional, de transició a la independència, que prepari totes les estructures institucionals necessàries de l’Estat català, Seguretat Social, Energia, Seguretat Interior, Afers Exteriors i les altres que resultin essencials per a l’establiment ferm de l’Estat català.
6. Instar que aquest govern d’unitat nacional estigui integrat per les forces polítiques parlamentàries que estiguin disposades a obrir el procés d’independència, les forces polítiques extraparlamentàries amb rellevant representació municipal i persones independents rellevants del moviment per la independència.
7. Instar que aquest govern d’unitat nacional creï els corresponents registres civils, mercantils i de la propietat; la creació d’una hisenda pròpia que assumeixi la recaptació íntegra de tots els tributs i cotitzacions socials, posant fi a l’espoli fiscal espanyol, i destinant els nostres recursos a la reversió de les retallades i a polítiques actives de foment de l’economia productiva, de polítiques socials avançades, i a la recuperació de la dignitat i el benestar de tot el poble català; d’un banc nacional des del qual es gestionin el règim fiscal i el finançament dels serveis i institucions públics; la constitució immediata d’una administració fiscal i de justícia de Catalunya sense ingerències estrangeres i que iniciï immediatament les negociacions amb la comunitat internacional per al reconeixement de l’Estat català, amb especial orientació vers l’ONU i la Unió Europea de la qual som ciutadans avui.
8. Instar que aquest govern d’unitat nacional acordi, amb caràcter immediat, les mesures que cregui convenient que ordenin la transició fins a la constitució formal de l’Estat català i, en especial, les següents:
• Que les banderes oficials seran la local, la senyera i, fins al dia de la independència, l’estelada.
• Que quedin sense aplicació totes les lleis i reglaments, sentències judicials i resolucions que limitin l’ús de la llengua catalana en qualsevol àmbit de la vida pública o acadèmica catalana.
• Que els cossos policials i militars espanyols hagin de realitzar comunicació prèvia per a realitzar llurs funcions dins del territori de Catalunya.
• Que declari, a afectes administratius, el dia 12 d’octubre com a dia laborable.
• Que demani l’empara i la mediació de les institucions internacionals de la Unió Europea, si ho creu convenient, per a garantir un procés democràtic.
9. Instar la creació de l’Assemblea de Càrrecs Electes dels Països Catalans per a estendre i difondre aquesta Declaració a la resta de comunitats integrants de la Nació Catalana a fi de preservar-ne la unitat i identitat com a poble.
10. Instar les institucions internacionals a l’inici de converses amb una representació dels municipis declarats lliures i sobirans, pel reconeixement de la voluntat del poble català d’esdevenir, per dret, un estat lliure i independent en igualtat de drets i obligacions que els altres estats independents del món, mentre que el Parlament de Catalunya no hagi assumit la sobirania nacional. Una vegada assumida la sobirania per part del Parlament, si es considera convenient, els representants dels municipis podran formar part de la representació catalana en les negociacions internacionals.
11. Demanar l’empara al Govern de Generalitat, al Parlament del Principat de Catalunya, així com a les institucions internacionals, davant dels possibles i previsibles obstacles i impediments que pugui provocar l’Estat espanyol, per poder mantenir i preservar la ‘Declaració de Sobirania del territori municipal’ i l’activitat dels seus càrrecs electes.
12. Des de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Estartit, apel·lem l’esperit cívic de tot Europa, inclòs l’Estat espanyol, per tal que s’imposi una resolució democràtica dels conflictes i s’avanci en els ideals de la pau, el treball i la llibertat, l’amistat i la germanor entre els pobles del món.
13. Fer arribar la present Declaració d’Independència al poble català i a totes les associacions civils, especialment a l’Assemblea Nacional de Catalunya i Òmnium Cultural, perquè difonguin i expandeixin aquesta Declaració d’Independència, i que estiguin al nostre costat en la defensa d’aquesta decisió presa per la majoria dels representants del Ple, elegits democràticament pel poble d’Arenys de Munt.
14. Notificar la Declaració d’Independència a l’Associació de Municipis per la Independència, a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i a la Federació de Municipis de Catalunya, per tal que ho comuniquin als seus municipis adherits.
15. L’Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Estartit s’adhereix a l’Assemblea Nacional Catalana en les diferents accions estratègiques que realitzi per a la llibertat de Catalunya.
16. Posar aquesta Declaració d’Independència en coneixement de:
─ El president de la Generalitat de Catalunya, Molt Honorable Senyor Artur Mas i Gavarró.
─ La presidenta del Parlament de Catalunya, Molt Honorable Senyora Núria de Gispert i Català.
─ Els diferents grups parlamentaris del Parlament de Catalunya.
─ Els diferents grups parlamentaris del Congrés de Diputats.
─ El president de la Comissió Europea, senyor José Manuel Durão Barroso.
─ El president del Parlament Europeu, senyor Martin Schulz.
─ El secretari general de les Nacions Unides, senyor Ban Ki-moon.
─ La resta d’institucions internacionals afectades, per a l’inici dels tràmits detallats anteriorment i sol·licitant-los empara.
17. Posar en coneixement de tots els municipis aquesta Declaració d’Independència per tal que valorin la possibilitat de donar-li suport, fent-nos costat en aquest camí que ara iniciem i demanant a tots aquells que es declarin ‘territori català lliure i sobirà’ que ens ho facin saber per poder-nos organitzar i fer aquest camí conjuntament.»
(2) MOCIÓ DE SUPORT A LA RESOLUCIÓ DEL PARLAMENT DE CATALUNYA, PRESENTADA PELS GRUPS MUNICIPALS DE CIU, ESQUERRA-AM, UPMPM, L’EST I COET PER A L’EXERCICI DEL DRET A L’AUTODETERMINACIÓ
«El Ple del Parlament, en la sessió del dia 27 de setembre de 2012, aprovà una Resolució amb el contingut següent:
“Des de la seva represa al segle XIX, el catalanisme ha formulat diferents propostes polítiques amb l’objectiu de garantir la pervivència de la llengua i la nació catalanes, afavorir el progrés econòmic i el benestar dels seus ciutadans. Bona part d’aquest catalanisme ha volgut trobar durant molts anys un encaix de la nostra realitat nacional al si de l’Estat espanyol mitjançant l’aportació d’estabilitat econòmica i regeneració en les formes de Govern, a canvi del reconeixement de la nostra llengua, la nostra cultura i un cert nivell d’autogovern, diferent en funció del període històric. Hi ha hagut, també des del catalanisme, una proposta que ha plantejat una redefinició complerta de l’Estat espanyol per a basar la seva font de legitimitat en la unió voluntària de diferents nacions que s’haurien de reconèixer entre elles en un pla d’igualtat. Igualment, ja des dels seus inicis, el catalanisme polític ha comptat amb partidaris de
l’Estat propi, entenent que era en el concert de les nacions on Catalunya trobaria un marc de relació estable i de bon veïnatge amb la resta de pobles de la península Ibèrica i d’Europa.
En els darrers trenta anys, una part majoritària del catalanisme ha intentat vehicular el seu progrés nacional, desenvolupament econòmic, cohesió social i aprofundiment democràtic a través de la participació a l’Estat espanyol. Malgrat els avenços assolits respecte a la situació viscuda sota el franquisme, el balanç d’aquest període és clarament insuficient de cara als reptes de futur que tenim com a societat. Les propostes d’acord que han significat els estatuts d’autonomia de 1979 i 2006, la col·laboració amb l’entrada a la Unió Europea i a l’euro, la contribució a la modernització econòmica i al progrés democràtic, han topat amb una clara voluntat de recentralització i de laminació de l’autogovern –expressada amb les continuades invasions competencials i, de forma molt significativa, amb la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de 2006–, l’incompliment dels compromisos continguts en els diferents acords entre Catalunya i l’Estat espanyol, una inversió en infraestructures molt menor al pes econòmic sobre el conjunt de l’Estat, el menyspreu i l’assetjament contra la llengua i la cultura catalanes i un dèficit fiscal continuat durant aquest període equivalent anualment al 8 % de la creació de riquesa que avui posa en perill la cohesió social i el progrés econòmic.
El camí recorregut en aquests darrers anys, ple de dificultats i obstacles, ha portat a una part important de la ciutadania i a diferents actors socials, econòmics i polítics a proposar nous escenaris de futur. Disposar d’un Estat propi, tant dependent o independent com la resta d’estats europeus, que tingui per objectiu servir el benestar, el progrés econòmic i cultural dels ciutadans de Catalunya, sigui quin sigui el seu origen o condició, és vist avui com una necessitat inajornable per una part creixent de la ciutadania de Catalunya. El passat Onze de Setembre, més d’un milió i mig de catalans i catalanes va protagonitzar una jornada històrica, donant un exemple de civisme i de compromís amb el present i el futur de la nostra nació. De forma molt massiva els manifestants van expressar, de manera clara i inequívoca, el desig que Catalunya esdevingui «un nou Estat d’Europa» i van recollir un anhel que, en aquests moments, és compartit per una part molt important de la societat catalana, que reclama que el nostre país assoleixi de l’instrument d’un Estat; eina imprescindible per fer front als reptes de la nostra societat.
La voluntat que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir amb plena llibertat el seu futur ha estat assumida per una majoria de les forces polítiques parlamentàries i pel President de la Generalitat. En aquest sentit, el 12 de desembre de 1989, el Parlament de Catalunya va remarcar que el poble català no renunciava al dret a l’autodeterminació; i, igualment, va expressar la possibilitat ‘d’incrementar les cotes d’autogovern fins allà on cregui convenient i, en general, adequar la regulació dels drets nacionals a les circumstàncies de cada moment històric’.
Després d’aquest Onze de Setembre, escoltant l’anhel expressat d’una forma tan significativa, s’esdevé el moment històric en el qual resulta necessari consultar la ciutadania sobre la possibilitat que Catalunya esdevingui un nou Estat d’Europa.
Per aquestes raons, els grups parlamentaris sotasignats presenten la següent resolució:
1. El Parlament de Catalunya expressa el seu reconeixement i es felicita per l’enorme èxit aconseguit a la massiva manifestació del passat Onze de Setembre pels carrers de Barcelona, sota el lema ‘Catalunya nou Estat d’Europa’.
2. El Parlament de Catalunya constata que al llarg d’aquests darrers trenta anys, una part molt important del catalanisme s’ha compromès a fons amb la transformació de l’Estat espanyol per poder-hi encaixar sense haver de renunciar a les nostres aspiracions nacionals, a la nostra voluntat d’autogovern, ni a la nostra continuïtat com a nació. Però els intents d’encaix de Catalunya a l’Estat espanyol i les seves reiterades respostes són avui una via sense recorregut, Catalunya ha d’iniciar una nova etapa basada en el dret a decidir.
3. És per tot això que el Parlament expressa la necessitat que Catalunya faci el seu propi camí, constatant la necessitat que el poble català pugui decidir lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu, per tal de garantir el progrés social, el desenvolupament econòmic, l’enfortiment democràtic i el foment de la cultura i la llengua pròpies.
4. El Parlament insta el Govern de la Generalitat i les forces polítiques i els agents socials i econòmics a impulsar el màxim consens possible per tal de portar a terme aquest procés democràtic i el full de ruta consegüent, amb diàleg amb la comunitat internacional, la Unió Europea i el Govern espanyol, per tal que la ciutadania de Catalunya pugui determinar en un marc de plena llibertat, respecte al pluralisme, foment del debat i la convivència democràtica i sense coaccions de cap mena.
5. El Parlament de Catalunya constata la necessitat que el poble de Catalunya pugui determinar lliurement i democràtica el seu futur col·lectiu i insta el govern a fer una consulta prioritàriament dins la propera legislatura.”
Missa en català a l’Alguer
