El diari El País informava fa uns dies que un grup de nois recent sortits de l’institut ha evitat que fos enderrocat un cinema al barri romà de Trastévere. Són coneguts com “I Ragazzi del cinema America”. Aquesta aventura va començar fa cinc anys, quan aquesta sala , el “Cinema America”, d’unes 700 butaques, que es va obrir a mitjans dels cinquanta quan el cinema en general estava en el seu màxim esplendor, en el temps que Cinecitta enlluernava amb èxits internacionals i Roma era font de cinema i estrelles, portava quasi 20 anys tancat i durant els 10 darrers anys els seus propietaris intentaren enderrocar-lo per construir-hi pisos i un supermercat. Proposta que no era aliena a les moltes que es produïen en altres ciutats que acabaren així amb molts cinemes.
Aquest grup de joves que cercaven un lloc per a fer-hi les seves assemblees, es va assabentar que un grup de veïns s’oposaven a aquest projecte i es van afegir a aquesta reivindicació. Nasqué així la lluita per salvar “l’Amèrica”.
“I Ragazzi del Cinema America” hi feren les seves assemblees, però aviat la seva lluita es va centrar en la salvaguarda d’aquest cinema. A aquesta lluita s’hi afegiren directors del setè art com Paolo Sorrentino, Bernardo Bertolucci, Roberto Begnini i fins i tot Pedro Almodóvar.
Remenant per arxius i les oficines públiques, han descobert que una llei prohibia canviar l’ús del “Cinema America” de cultural a comercial i que els mosaics de la façana i de l’entrada són obra d’un destacat escultor italià, Pietro Cascella. Amb aquests arguments s’ha pogut parar l’intent de demolició. Ara el Ministeri de Cultura està a punt de protegir-lo pel seu valor artístic.
Aquests joves han aconseguit superar totes les traves que han anat sorgint per salvar aquest cinema, però no s’han limitat només a això, sinó que la seva acció s’ha dirigit a potenciar el cinema en totes les seves essències. A l’estiu, en una plaça propera, a l’aire lliure s’hi organitzen projeccions gratuïtes de cinema, es projecten clàssics, comèdies italianes i fins i tot s’hi passen partits de la Roma. Mantenen un diàleg continu de col·laboració amb els veïns que ja els consideren fills del veïnatge. Són un “orgull nacional”, han dit d’ells Bertolucci, Begnini i Sorrentino i el realitzador iranès Agshar Farhadi, el que aquest febrer passat es va negar a recollir l’Oscar que havia guanyat per la millor pel·lícula de parla no anglesa (El viajante). Per protestar contra el veto migratori de Donald Trump, aquest estiu, al fer la presentació d’aquesta pel·lícula a la plaça, a l’aire lliure, va dir: “L’acció d’aquests nois pot servir com exemple per salvar els cinemes de molts països. La seva resistència té un valor mundial”.
El Cinema Montgrí fa trenta-un anys que, mitjançant una acció semblant a aquesta, va ser salvat de convertir-se en un bloc de pisos i un supermercat i els membres del Cine Club Torroellenc que durant aquest temps l’han mantingut viu, ens sentim orgullosos d’aquesta aventura i ens solidaritzem amb aquest grup de joves italians. Ens agradaria que el joves torroellencs s‘afegissin a aquesta solidaritat, no per salvar el cinema, cosa que ja es va fer l’any 1985 sinó per assegurar la seva perseverança. Per assegurar la qualitat de vida que aporta el cinema a la nostra comunitat. Potser les pel·lícules, en un futur, es mostrin directament a la tele o a internet, però aquests joves
italians -ens agradaria que els torroellencs s’hi afegissin-, continuaran donant fe que el seu entusiasme per l’experiència en defensa del cinema en el seu format original a la sala fosca i la gran pantalla, segueix viu.
Que aquest entusiasme inicial, d’ara fa 31 anys, continuï en un futur encomanant als aficionats a veure el cinema a la gran pantalla. “Es una aventura commovedora” va dir Paolo Virzì director de El capital humano, dirigint-se a les autoritats que es mostraven favorables a la continuïtat del “Novo Cinema America”. És una aventura commovedora que haurien de continuar les noves generacions.
