Avui passejarem per una de les obres més grandioses que ha fet la natura per al lluïment de la nostra vila.
Més enllà del port de l?Estartit, un camí ens mena al Molinet. Entremig, l?antiga torre fa de magnífic mirador cara a les Medes. De la banda de muntanya, el terreny és argilós i amb les pluges s?esllavissa. Quan plou molt, tothom tremola; pins i roques són arrossegats. La construcció desaforada de segones residències n?és culpable en bona part, ho sabem pla bé. Ha estat depredadora.
El Molinet és un illot que l?aigua entremaliada llepa i refrega tot deixant anar una escuma blanquinosa, talment farina. D?aquí li ve el nom.
A partir d?aquest punt, la costa es fa brava i abrupta, i impressiona per la verticalitat i l?alçada, prop de cent metres. Els penya-segats, barrancs i estimballs rocosos d?origen calcari, de tons vermellosos, solemnes, hi són seguits, deixant entre ells de tant en tant illots, cales i caletes. A sota hi queden racons obscurs entre roques, i esculls, i onades de ressaca traïdora.
Des del cim, al cap de la Barra, una vista impressionant.
La costa gira a gregal. Uns vuit-cents metres ens separen de la punta de les Salines, un promontori endinsat a mar, el punt geogràfic més avançat a llevant de tota aquesta costa.
Segueix el golfet del Falaguer, que acaba al cap d?Ultrera o Punta Grossa. Entremig, l?illa del Dui, de quinze metres d?alçada, i un recer on podem desembarcar en una gran cavorca plena de canelobres penjant.
Després de la Punta Grossa, un rocam massís i gegantí, els peus farcits de patellides, virem a mestral, i arribem a l?illa Pedrosa, la més important d?aquesta costa, de quinze metres d?alçada, tallada a pic cap a mar, de pendent suau cap en terra.
Més enllà, el golf de la Morisca o de la Monedera, llarg, gran, d?alts penyals, és arrecerat de tramuntana per un promontori de fins a setanta metres, com una torre medieval endinsada a mar, que per això se?n diu el Castell, obert a sota per una mena de túnel de deu metres d?ample, cinc d?alt, vint-i-cinc de llarg. És el pas de la Foradada, avui atracció turística de primera. No hi ha cap més accident com ell en tota la costa catalana.
A l?altra banda de la Foradada ens espera la cala Ferriol, protegida pels seus illots. Una cala amable, la més bonica i ben inesperada entre l?Estartit i l?Escala. Un regal. L?excursió obligada des de l?Estartit sempre ha estat: les Medes, la Foradada, la Ferriol.
Més enllà encara: el Salt del Pastor, el penyal més elevat d?aquesta costa, més de cent metres. Des del cim de la muntanya, la vista impressionant cap a mar des de la punta del Milà. Passada aquesta punta, la muntanya de la Rabiosa edifica un clos monumental a migdia de cala Montgó, també de gran bellesa natural.
Cala Montgó havia estat, en un temps, un autèntic racó de paradís. La cala, les aigües, la platja…
Aquí, una vegada més, la construcció de casetes i xalets en minúscules urbanitzacions ha estat devastadora. Diguem-ho altre cop: depredadora
