Els joves escriuen
La felicitat és un sentiment molt agradable.
Un dels meus sentiments és quan toco la guitarra, el piano i quan escolto música, em fa sentir molt feliç dins meu.
També em fa ser molt feliç quan tinc aquella voluntat pròpia de baixar al poble perquè ningú de casa no pot o li fa mandra… i vaig a buscar alguna cosa per menjar i fer encàrrecs. Em fa sentir bé, poder ajudar.
Sobretot quan faig esport, agafo la Pruna (la gossa que tenim a casa) per anar a passejar-la, caminar o córrer, anar amb bicicleta…
Anar per la muntanya i veig aquelles plantes tan maques que li fan un toc elegant al Montgrí.
Treure bones notes! No només em faig feliç, també faig feliç a la meva germana, la meva mare, la meva àvia, els meus cosinets, tiets… Estic satisfeta i contenta del bon resultat, del treball fet.
També s’està feliç amb la persona que m’agrada i estàs a gust i veus que encaixeu.
Per a mi la felicitat és com un virus que s’encomana amb un gest, una mirada i tan sols amb un petit somriure, fas que l’altra persona quan està baixa, estigui una miqueta millor.
Us desitjo que sigueu molt feliços i que compartiu amb els que us envolten
els vostres millors moments de la vida.
S’ha d’aprofitar cada moment.
Comentant l’escrit de la Maria – Josep Fuster
Benvolguda Maria:
Algunes de les reflexions o comentaris que faré sobre el fons del teu escrit, els podrien també fer seves qualsevol noi o noia d’una edat aproximada a la teva, que estiguin interessats per la literatura o qualsevol de les altres arts.
Fet aquest preàmbul, em centraré en el teu escrit sobre la felicitat.
El mateix dia que va arribar a les meves mans, a través del Consell de Redacció de la revista EMPORION, el vaig llegir; i em va fer reflexionar una estona. Només de pensar que hi ha jovent que té aquests conceptes de la felicitat, em va alegrar el dia. El teu escrit deixa també traslluir unes quantes coses prou interessants.
En primer lloc, com quasi no podria ser d’altra manera a la teva edat, les teves paraules destil•len una puresa d’esperit sobre el que tu entens per felicitat, envejable.
També donen a entendre que no ets persona egoista, al contrari, ets altruista i generosa; vols compartir la teva felicitat i fer feliços els altres, amb coses tan senzilles però efectives com poden ser oferir la teva ajuda, unes bones notes, passejar la gossa o simplement encaixant, com dius tu, amb la persona que t’agrada.
Es nota que estimes la natura i el teu entorn, pel que expliques, has sabut copsar amb ulls d’artista com n’és de bonic el Montgrí ple de ginesta al mes de maig.
De la música, dius que et fa sentir molt feliç dintre teu; això vol dir que hi va posant arrels.
Tant de bo que d’aquesta espècie de virus que identifiques amb la felicitat, i que dius que s’encomana amb un gest amable, una mirada afectuosa o un petit somriure, tothom se n’estigués contagiat. Quant diferents serien el món i les persones…
L’última frase amb la qual acabes l’escrit, “s’ha d’aprofitar cada moment”, abasta una filosofia de veure i viure la vida que malauradament molta gent no descobreix fins que per a ells ja és massa tard. Feliç tu, que ho has vist tan d’hora.
Al conjunt del teu escrit, hi endevino una cosa que potser ni tu mateixa n’estàs assabentada. Portes dintre teu una petita arrel poètica que cal que cultivis i facis créixer.
Deixa’m, si us plau, que et doni unes senzilles recomanacions, no consells. De consells només en poden donar la gent sàvia, i jo no ho sóc, ni tampoc m’hi considero.
Si t’agrada escriure, fes-ho. Fes-ho sense por, escriu sobre tots els temes, idees o pensaments que estiguin al teu abast. Demana consell als pares i professors, i no et desanimis si alguna cosa no surt tan bé com tu voldries. Al món, no hi ha arribat mai ningú savi o ensenyat. Quan més gran et faràs, més podràs veure quantes coses et falten per aprendre, saber o conèixer. Si t’agrada, segueix escotant música, tocant la guitarra o el piano, i llegeix, llegeix molt; al mateix temps que gaudiràs de molt bones estones, adquiriràs molts coneixements.
És un plaer i una satisfacció veure com puja nova saba i surten nous brots verds, que daran continuïtat i vida a l’arbre, quan inevitablement vagin caient les velles branques.
Salutacions Maria, i endavant.
