Hem explicat molts cops la història i els daltabaixos de la nostra revista Emporion (dictadura, república, guerra, franquisme…).
Als seus començaments (gener de 1915), sense impremta a la vila, són fàcils d’imaginar els inevitables contratemps que devien haver hagut d’anar superant els fundadors mossèn Francesc Viver i el mestre Pere Blasi, amb en Josep Castells, en Joaquim de Camps i Arboix, i d’altres, ja que la revista era quinzenal. Els resolia un altre intrèpid fundador, l’Eduard Viñas, que representava a Torroella la impremta P. Ribas de Palafrugell.
L’any 1923, amb la dictadura, la revista va emmudir, és cert, però no va desaparèixer l’esperit dels seus fundadors, intel·ligents i inquiets, que uns anys després varen veure una escletxa de possibilitats d’expressar-se a través d’un altre mitjà, i així va néixer l’any 1928 el Llibre de la Festa Major. La llinda del llibre, escrita per mossèn Francesc Viver, ho deia clar: “Ja que avui per avui no poden sortir de nostra impremta -o Torroella, ja tens impremta!- sinó programes de cine i de teatre, targetes de visita i factures, sigui’ns permès almenys una vegada a l’any en diades solemnes conrear les lletres i la història i fer propaganda de les nostres coses en un llibre de festa major.”
“O Torroella, ja tens impremta!” diu Viver, amb entusiasme. Perquè heus aquí que l’any 1927 un impressor procedent de Palamós, en Prim Casadevall Suquet, s’establia al carrer de l’Església, cantonada Codina, enfront de l’actual Fonda Mitjà. No sabem gaire res de la vida del matrimoni Casadevall anterior a la seva vinguda, ni per què varen venir; potser hi va influir que l’avia paterna d’en Prim era filla de Torroella i va ser determinant, és clar, que a Torroella no hi hagués impremta. Sí sabem que tots dos eren de Palamós, que en Prim havia après l’ofici a Olot i que era molt bon impressor.
Més endavant, la família es va traslladar a una casa del carrer de Sant Agustí, prop del cinema, on se situà una botiga de material d’escriptori atesa per l’esposa i la impremta d’en Prim a l’interior. Mentre l’amabilíssima Enriqueta proveïa els vailets de llibretes, llapis, carpetes i plomes estilogràfiques i els comerços de llibres de comptabilitat, del taller de l’afable i pulcre Prim, ajudat del seu fill Jordi i l’oficial Paulí Garcia, sortien tots els programes de cinema, targetes de visita, recordatoris de comunió o esqueles mortuòries dels fills de la vila i poblacions veïnes. I d’allà sortia cada quinze dies l’Emporion de la segona època, fins al 1936.
Ara aquella casa és un autèntic museu: es conserva al vestíbul l’antiga botiga, amb el seu taulell i el seu armari de fusta ple de material d’escriptori del segle passat, i el rètol Impremta Casadevall, de lletres de disseny de l’època, que hi havia hagut a la porta d’entrada; i més enllà, el vell taller, amb tot el material tipogràfic i totes les màquines antigues, que en Jordi, nét d’en Prim i l’Enriqueta, encara és capaç d’engegar i fer treballar.
Quan eren al carrer Codina, el matrimoni va fer bona amistat de veïnatge amb la família del recader Bosch, que vivien a prop. Destaquem que en Prim i el pare Bosch eren molt aficionats a la fotografia, amb les seves antigues màquines de plaques. L’amistat va seguir quan es van traslladar, i la Caterina Bosch va ser com una filla a la nova casa. Va acabar anant-hi cada dia, dels 12 als 16 anys, ajudava en Prim, i va aprendre a compondre encaixant als motllos les lletres i les interlínies per als espais, i em diu que ella sola feia el Full Dominical cada setmana…
Conta la Caterina un munt de detalls il·lustradors del tarannà d’en Prim, que no ens venen de nou als que el vam conèixer. Era molt meticulós, extremament meticulós, i ho era en tot, pulcre a la feina, primmirat en els papers, escrupolós en l’administració: quan havia de pagar una lletra, tenia els diners a punt i volia que la Caterina veiés com pagava. Portava vida reposada i metòdica: anava a fer la botifarra al Centro, de la qual tornava sempre a les cinc en punt cap a casa; li agradava molt cultivar l’hort; oïa missa cada diumenge, i un cop l’any anava a Santa Caterina amb l’oncle capellà de la Caterina i ell feia d’escolà. Com a detall xocant, afegim-hi que va ser un gran criador de canaris, que importava de Barcelona…
D’on li venia a Prim Casadevall l’envejable pòsit cultural que va demostrar al llarg dels anys? No tenia pas gaires llibres. Potser de ser impressor? Escrivia el català a la perfecció en un temps que això era infreqüent. Segur que, intel·ligent i aplicat com era, va anar absorbint saviesa dels savis que l’envoltaven. Perquè la casa dels Casadevall es va veure concorreguda sempre per la gent més culta de la vila. Desconec les tertúlies dels anys trenta, però conec les de després de la guerra. Hi passava estones llargues mossèn Viver, hi anaven els veïns i els que no ho eren tant, n’eren assidus en Pere Busquets de l’ajuntament i en Josep Pujol de la sabateria que hi passava moltes hores, i hi anaven l’Eduard Viñas fuster (de mobles i de caixes funeràries) pels recordatoris de difunts, en Josep Capellà (Turró) pels programes del cinema, en Cels Sais del Banc Central, en Joaquim Vidal del Cinema, en Carles Vidal sastre, en Ramiro Marquès mestre, en Ramon Martinoy de la jardineria, el mateix rector mossèn Garrido hi era sovint… A en Prim li agradava la conversa i les tertúlies de la impremta es varen fer cèlebres a la vila.
Can Casadevall es convertí també en el centre de trobada de la colla d’amics del noi de la casa, en Jordi, i eren en Pere Bruguera, en Quimet Mundet, en Francisco Sagrera, en Ramon Martín, en Francisco Prat… on xerraven i xerraven i de vegades les tertúlies continuaven mentre la família sopava.
En Pere Bruguera m’explica moltes anècdotes. Em confirma que en Prim era extremament meticulós, que abans d’anar a dormir comprovava sempre si la finestra del taller, que donava al carrer, era ben tancada; diu que en Prim, l’Enriqueta, mossèn Viver i en Pere Busquets feien la brisca cada diumenge, i els que perdien pagaven 15 cèntims, que anaven al pot per a un berenar; conta que en Prim era un maniàtic de la loteria, que se’n feia portar de Barcelona, i que es veia obligat a quedar-se una participació de totes i cadascuna de les que ell imprimia per als comerços de Torroella. I per acabar, m’explica que un cop que va venir de Barcelona el senyor Blasi (pels anys 50, després de l’exili), li va sentir contar aquesta anècdota per a en Prim i tots els presents: “Un masover anà a Barcelona a explicar als senyors com anava la finca, ells dinaven, el van fer seure mentre menjaven, i ell els digué que la truja havia parit tretze garrins, però només tenia dotze metes; i com s’ho fa l’altre garrí?, preguntà l’amo; doncs ja pot comptar, com jo: mirant.”
En Prim Casadevall va morir l’any 1979, i poc després va morir l’Enriqueta. Feia molts anys que la guerra havia mort Emporion.
