La inèrcia i liamnèsia

Resum de la conferència feta per Francesc Marc Álvaro al auditori de Can Quintana 14 d’abril de 2007, sota el títol:  La inèrcia i l’amnèsia

Inèrcia externa

Els centres de poder espanyols, siguin de dreta o d’esquerra, autoritaris o democràtics, civils, eclesiàstics, etc, senten Catalunya com una anomalia en el conjunt d’Espanya. I actuen sempre en el mateix sentit, com una inèrcia. La inèrcia intenta acabar amb l’anomalia.

El catalanisme polític, des de 1906, durant cent anys, ha treballat basat en dues creences errònies:

1. Modernitzem Espanya, i ens entendrà.
2. Si ens acostem a Europa, Espanya ens acceptarà tal com som.

Passats els cent anys, el catalanisme ha fracassat per culpa d’aquests dos plantejaments erronis. Ara s’adona que

1. L’Espanya actual, moderna i admirada, continua amb la seva inèrcia contra l’anomalia.
2. Europa encara ha enfortit l?Estat espanyol i no ha canviat la seva inèrcia.

La inèrcia és “modular”: té moments més durs (franquisme) o menys (democràcia), però sempre actua. Només afluixa quan el poder espanyol no és decisiu (tant amb socialistes com amb populars).
I per resistir no hi ha aliats: on són Almodóvar, Sabina o Ana Belén quan se’ns ataca?

Anestèsia interna

Actualment, políticament desorientats i dividits, ens estem autoanestesiant. L’anestèsia serveix per no sentir dolor: et poden amputar i no sentir-te’n. Ens diem que no hi ha la inèrcia, fem veure que no existeix. Nou paradigma: col·laborar. Però col·laborar amb qui, si la inèrcia no para?
Estem desorientats i dividits.
Totes les esperances posades en l’Estatut, per blindar competències i recursos, més o menys acceptat aquí, han comportat una reacció contrària molt forta. I pot ser més retallat.
El catalanisme, dividit, primer perquè Pujol no acceptà la coalició amb ERC, després perquè ERC preferí el PSC. I altre cop.
Què pot aconseguir ERC amb PSC? Què haurien aconseguit CiU amb ERC? I CiU amb PSC?

Per no quedar-nos deprimits davant la situació:

algun aspecte positiu:

1. la societat civil reacciona amb la reunió a l?IESE per l’Aeroport del Prat. No és catalanisme, però és una reacció enfront de la inèrcia;
2. l’associació FemCat, generació d?empresaris de 40 anys, amb motivació de país;
3. grups editorials;
4. etc.

perills:

1. populisme de Ciutadans;
2. desafecció de catalans pel fet català (per què Estopa no vol parlar en català a TV3?);
3. dificultat afegida de la massa d?immigrants;
4. “realitat ingènua”: creure que tot és com el que veig (Llach a Verges, per exemple);

final:

cal mantenir la tensió.