El nostre volcà… i el terratrèmol

Paisatges torroellencs

 

El territori de Torroella és tan divers que aquestes passejades pels nostres paisatges podrien no acabar-se mai: la muntanya, el riu, les dunes, la platja, la costa, les illes,…Què us haig de dir!

Ara, un dels elements que solo esmentar quan parlo d’aquesta diversitat acostuma a sorprendre tothom.
Un volcà!

Fa més de trenta anys, va caure casualment a les meves mans el llibre Geologia del massís del Montgrí, de l?eminent geòleg Maximino San Miguel de la Cámara, professor de geografia física de la Universitat de Barcelona. Em sorprengué aleshores assabentar-me de la presència d’un aflorament eruptiu de basalt d’uns cinc metres de longitud, que tenia tot l’aire d’una xemeneia volcànica, totalment erosionada, al costat del pou del mas Ral, a mig camí de Torroella a l’Estartit i arran de la carretera. Segons M. San Miguel, l’erupció era d’igual naturalesa que la dels volcans de la Garrotxa, al voltant d’Olot.
Calia comprovar la troballa, i vaig anar a veure l’aflorament. Al mas Ral vaig tenir la gran satisfacció de fer petar la xerrada amb l’inoblidable Pere Sureda, qui em confirmà que allí hi havia, efectivament, prop del pou, una xemeneia volcànica, que així li havien assegurat uns savis que havien estat fent treballs a la vora del mas, i ho demostraven les pedres negres que encara eren a flor de terra. Les vaig ben veure i tocar.
Anys més tard, encara, vaig llegir un treball de Pere Blasi al Llibre de la Festa Major, El paisaje de Torroella, que citava, de passada, aquell aflorament volcànic al mas Ral.
Amic, ara no busquis les pedres basàltiques prop del pou. Les conveniències del món modern han fet que el camí que va de la carretera cap a migdia hagi estat aplanat i estigui covert de terra nova. La xemeneia del volcà ja no es veu.
Però que hi és, ja ho crec!
Me’n vaig enrecordar, una vegada més, el dia 29 de març passat. A la 1:30h d’aquell dia “més ben dit, d’aquella nit- em vaig sentir sotragat al llit per un moment, i vaig pensar, mig adormit, que un cop de tramuntana molt fort havia envestit la casa. L’endemà tothom havia atribuït a diverses causes aquella commoció. Llavors vàrem saber que ens havia sacsejat un terratrèmol de 3,3 graus en l’escala de Richter amb epicentre a Torroella, just a mig camí entre Torroella i l’Estartit, a tocar de les Dunes.
– És dir, a tocar del mas Ral, vaig pensar jo.

Los comentarios están cerrados.