Els nuclis de Torroella de Montgrí i d’Ullà fa anys que pateixen problemes de col·lapses viaris i, fins i tot, de seguretat dels seus vianants a causa del traçat d’una carretera que ha acabat absorbint un volum de trànsit molt elevat i, en ocasions, de vehicles pesants. La qualitat de vida dels seus habitants també es veu perjudicada per la presència d’aquesta via dins els pobles, a causa dels sorolls, la contaminació i l’estrès que ocasiona la carretera als veïns. La proposta de construcció d’una variant és una idea benvinguda i de fet reclamada des de fa molts anys entre bona part de la població de la zona.Malgrat l’antiguitat d’aquesta demanda i la claredat de la seva necessitat, cap figura de planificació del territori d’àmbit català, regional o local va fer mai previsions serioses en relació a la materialització de l’obra. Durant el debat que ha existit aquests anys s’havia dit que l’opció lògica era a tocar del límit meridional del nucli de Torroella de Montgrí. Des d’aquelles primeres propostes hem vist com la façana sud de la població ha estat progressivament ocupada per espais residencials, naus comercials i equipaments.Al mateix temps, novament fruit de la deixadesa de les administracions responsables de l’ordenació territorial i urbanística, a banda i banda de totes les vies de comunicació, grans o modestes, de la zona, hi han proliferat tot d’activitats i estructures que s’insereixen entre camps i marges, sempre vora les carreteres. El cas més exemplar és el del tram entre Torroella i l’Estartit, però no se n’escapen ni la C-31 entre Verges i Torroella, entre Torroella i Pals, o la GI-643 entre Torroella i Parlavà. Serveixin d’exemples mercats de flors, magatzems de maquinària, un pitch & putt o diverses benzineres. Algunes d’aquestes edificacions estan encara en fase de construcció, amb la qual cosa es fa evident que no són el resultat de processos ni predemocràtics, ni de l’època de la transició, sinó que van ser dissenyats i autoritzats durant el segle XXI.En definitiva, quan finalment es va voler abordar l’ordenació del territori del Baix Ter, el que van trobar els redactors del Pla Territorial Director de l’Empordà van ser uns nuclis que no havien fet cap previsió per solucionar els seus problemes de mobilitat i una constel·lació de noves activitats econòmiques escampades tot al voltant de les vies de comunicació existents. És en aquest moment quan es planteja una solució radical que eviti maldecaps: obrir una nova carretera que travessi amb un nou pont el riu Ter.
Aquesta opció, a més d’estalviar haver de rumiar gaire sobre com fer passar la carretera per un territori tan complex, permet assolir un objectiu encara més ambiciós. Quan la Costa Brava va iniciar el seu desenvolupament turístic es féu una planificació de l’accessibilitat a l’Alt i el Baix Empordà d’acord amb el que s’anomenà un model d’espina de peix. L’autopista A-7 actuaria de columna vertebral del trànsit procedent d’Europa, mentre que vies comarcals en sortirien com si fossin espines per conduir els turistes fins a les seves destinacions de costa, fos a Roses, a l’Escala, a l’Estartit o a Platja d’Aro. Tot traint l’esperit d’aquella proposta, actualment s’està apostant, cada cop més, per acostar la columna vertebral a la costa, tot creant-hi una via de comunicació de més gran volum. La reforma que tram per tram es va fent de la carretera C-31, des de Figueres fins a Palamós, respon precisament a aquest objectiu. És per això que cal considerar que el bateig de la nova infraestructura com a “variant de Torroella” és essencialment un error conceptual.
Una autèntica variant ha d’estar pensada per tal de treure el trànsit de l’interior dels nuclis veïnals, però alhora ha de ser una solució per comunicar amb eficiència les diferents zones del municipi o dels diversos municipis als quals serveix. Fruit de la direcció impresa a l’obra ja s’anticipa dificultós que pugui servir massa bé els interessos i les problemàtiques de mobilitat locals dels veïns dels pobles afectats. En canvi, la carretera s’ha planificat com una autovia per recórrer longitudinalment la Costa Brava. Per comprovar-ho no cal mirar el projecte constructiu de la propera via, sinó que es pot visitar el tram que actualment està en obres entre la Tallada i Torroella de Fluvià i del qual la mal anomenada variant de Torroella en serà la prolongació.
En propers números de l’Emporion mirarem d’endevinar els problemes que du associada aquesta concepció de la C-31 com a Gran Via de la Costa Brava Nord i també analitzarem el procés com s’ha dut a terme la seva implantació.
