Regals

Passades les festes de Nadal, Cap d’Any i Reis, comentava amb unes amigues -totes àvies com jo i amb les quals fem trobades per allò de no descuidar la nostra amistat, que valorem prou-, de com m’era de difícil encertar el regal adequat per obsequiar fills i néts en aquestes diades. Amb recança ens preguntem què se n’ha fet d’aquella il·lusió que els feia de petits obrir els paquets que els havien deixat els Reis? Vèiem aquelles cares il·lusionades, aquella alegria de grans i petits obrint les capses apilonades davant la finestra. És difícil oblidar aquells breus però entranyables moments, així com les anècdotes que sovint acompanyaven aquests agradables esdeveniments. En els anys que nosaltres recordem, hi havia tantes coses per regalar als nostres infants! Eren joguines molt i molt esperades: un estoig de llapis de colors que feia temps que demanaven, un patinet, la primera bicicleta, els llamins… Per als més grans, ho teníem fàcil, perquè sabíem de segur que aquell bonic mocador del coll que combinava tant amb l’abric o la jaqueta, o aquella bata granat, o aquella corbata, o el jersei, el xandall o el pijama serien ben rebuts. Teníem un munt de coses per escollir, i no és que ara no n’hi hagi, al contrari, n’hi ha moltes més, potser massa. Però els néts s’han fet grans i els regals ja no poden ser els mateixos. Ara tot es decanta cap a materials electrònics, digitals, musicals, i complements per a aparells que nosaltres no coneixem. Peces de vestir? Ni pensar-hi, ja les tenen, se les compren quan les necessiten i, per descomptat, al seu gust. Això ja no és el regal esperat.Cada any ens trobem amb aquest petit, o no tan petit, problema. No quedem mai satisfetes de com hem fet els regals en aquestes festes, sempre pensem: “L’any que ve ho faré diferent”. Però empasseguem amb el mateix. Quin regal podem fer-los ara que ja són grans? Segurament és per la confiança que els tenim i perquè els coneixem molt que no ens atrevim a comprar-los res sense preguntar-los si allò que hem pensat els agradarà, o bé ja directament quin és el regal que volen. Tot és molt car i no volem gastar els diners amb res que no els agradi. El problema s’agreuja quan de l’objecte demanat nosaltres no hi entenem ni un borrall, i en aquest punt ja estem ben perduts! La cosa es complica: si l’obsequi l’han de triar ells, perquè és comprensible que sigui del seu gust, acabes pensant que el més pràctic és donar-los els diners o anar a la botiga a pagar el regal escollit. No m’agrada ni una cosa ni l’altra, però ho comprenc, i malgrat no agradar-me, ho accepto.

I els regals de casament? Això també ha canviat, i de quina manera. Abans (pel que jo recordo), quan una  parella es casava podia trobar-se que els convidats els havien regalat tres gerros d’aigua, dos jocs de cafè, tres o quatre safates iguals, dues paneres per al pa i uns quants estris més que no podrien utilitzar. La família més propera, però, sí que preguntava als nuvis què els feia falta per moblar la nova llar. Més endavant, i això va ser molt més pràctic, la tendència era escollir un comerç amb una reserva d’objectes prèvia a gust dels que en serien els usuaris. Aquesta opció facilitava la tasca dels convidats i assegurava la utilitat i la bona acceptació de l’objecte regalat.

Però el que jo no sabia (ho comentaven les amigués arran dels últims casaments als quals les havien convidades) era que quan rebien la invitació se’ls facilitava també el número de compte d’una entitat bancària o d’estalvi i se’ls feia avinent que hi podien ingressar els diners que volien destinar al regal. Sense comentaris. Jo, de protocols i actes socials no hi entenc pas gaire (per curiositat, consulto la Wikipedia i m’assabento que per fer un regal correcte en aquestes ocasions s’ha de calcular l’import del que pot costar el cobert del restaurant en què es fa la festa, i una mica més). Això pot ser molt pràctic, però on arribarem? Pensant-ho bé, podríem aplicar el sistema que cadascú que participi en el convit pugui adquirir un tiquet que es posi a la venda per al gran esdeveniment.

Però si el regal és per a una altra ocasió, com pot ser un aniversari, una visita, un petit compromís, un agraïment, una amistat…, la cosa resulta molt més fàcil i  simpàtica. Com m’agrada escollir un llibre, uns bombons, unes flors… Em direu que això també és una mica complicat perquè, quin llibre li agradarà, quines flors, quins bombons? Però aquí el que compta és el detall i la sorpresa, que sempre s’agraeix. Perquè en definitiva, el que desitgem és fer contenta la persona que volem obsequiar.