La nova Economia del Benestar (I)

La recerca interminable del creixement econòmic està devorant els fonaments de la vida a la Terra, i cap país, ric o pobre, pot esperar escapar-se de les nefastes conseqüències si les coses continuen com estan. Llavors, com podria canviar de rumb el món?

Des de fa una pila d’anys, els economistes han estudiat la forma d’organitzar l’economia perquè resulti socialment desitjable, és a dir, triar aquell sistema econòmic que promogui millor el desenvolupament social i humà. 

La preocupació pel benestar es pot dir que comença el segle XVIII amb Adam Smith (1723 – 1790) i l’escola neoclàssica, tot i que els principals desenvolupaments són del segle XX amb Alfred Marshall (1842 – 1924) i el llibre d’Arthur Cecil Pigou (1877 – 1959) “The Economics of Welfare” de 1920.

Tanmateix, és recentment, des de principis d’aquest segle, quan es fa cada vegada més fort un moviment social que té com a objectiu passar de l’èmfasi en la mesura de la producció a prioritzar la mesura del benestar de les persones. 

Tot i que en aquest article parlarem d’Economia del Benestar com si tot fos un únic cos teòric, en realitat, sota el paraigües de l’Economia del Benestar hi conviuen quatre enfocaments*.

*1) la nova economia del benestar amb Bergson, Kaldor, Hicks, Scitovsky, Allais, Samuelson i Little i els anomenats “crítics” Arrow i Harsanyi; 2) l’igualitarisme liberal que sorgeix a partir de l’obra de Rawls “A Theory of Justice”; 3) l’enfocament de les necessitats humanes universals amb Ward i Lasen i que té com a precedent el discurs filosòfic de Plató, reprès per Doyal i Gough; i 4) l’enfocament de les capacitats que va proposar Sen a la Conferència Tanner de 1979 titulada “Equality of What?” que argumenta que el que ha de preocupar la política és el que la gent és “capaç de fer i de ser”, i no només en termes d’ingressos o recursos. 

Què és l’economia de benestar? (definició de WEAll** 07/07/2022)

**WEAll és L’Aliança per a l’Economia del Benestar (vegeu més endavant)

Una economia del benestar és una economia dissenyada (les regles, les normes i els incentius s’estableixen) per oferir qualitat de vida i prosperitat a totes les persones, en harmonia amb el seu entorn. 

L’Economia del Benestar es basa en la idea que l’Economia ha d’estar al servei de les persones i de les comunitats, i ha de fomentar una activitat econòmica que maximitzi els impactes positius i minimitzi els impactes negatius, sempre respectant els límits del planeta.

Posa al centre de les seves activitats les necessitats fonamentals de les persones, i garanteix que totes se satisfan per igual des dels principis de:

• Participació: els ciutadans participen en la presa de decisions i s’involucren a les seves comunitats.
• Propòsit: les institucions serveixen al bé comú i proveeixen un valor real.
• Natura: un món natural restaurat i segur per a tota la vida.
• Dignitat: tothom té el suficient per viure amb comoditat, seguretat i felicitat.
• Equitat: la justícia està al centre de l’economia. 

Així, l’Economia del Benestar no es centra en la producció econòmica per si mateixa, sinó que es centra en allò que el sistema econòmic permet a les persones:

1. Ampliar les capacitats per aconseguir un futur millor i més sostenible per a tothom, ateses les limitacions socials i econòmiques de les oportunitats dels diferents grups d’una societat (Nacions Unides [ONU], Objectius de Desenvolupament de la Sostenibilitat 2020).
2. La preocupació que la degradació ambiental a causa del creixement econòmic, inclosa l’emergència climàtica global, que amenaça el benestar d’un gran nombre de persones.
3. L’observació que el consum excessiu de materials pot comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats. 

El capital físic, el capital humà i la tecnologia estan augmentant, però la cura d’aquest llegat també ha d’abordar la sostenibilitat ambiental, social i cultural.

Molts països han creat el seu propi marc nacional d’indicadors estadístics de benestar. Escòcia va ser un dels primers. El Parlament escocès va preparar la primera versió del seu “National Performance Framework” el 2007 amb l’objectiu de centrar el govern i els serveis públics en la creació d’un país amb més èxit, amb oportunitats perquè tota Escòcia prosperi mitjançant l’augment del creixement econòmic sostenible.

Alguns països han aprovat legislació específica per la promoció del benestar de les generacions actuals i futures. Destaca la presentació del primer pressupost mundial de benestar per part del govern de Nova Zelanda el 2019.

L’Aliança per a l’Economia del Benestar (WEAll)

WEAll és una col·laboració d’organitzacions, aliances, moviments i individus que treballen per una economia del benestar, i es volen fer responsables del canvi treballant junts per transformar el sistema econòmic, redissenyant les economies de tot el món per crear un benestar compartit per a les persones i el planeta. 

Són, diuen els seus membres, una col·laboració global de transformadors i disruptors que qüestionen l’statu quo. Hi participen més de 350 organitzacions, 6 governs nacionals, 88 ambaixadors, 150 acadèmics i 13 centres locals. 

Tanmateix, no n’hi ha prou amb descriure el què d’una economia del benestar, la pregunta crítica és com fer-ho: 

1. Aprofitar les oportunitats de transformació que segueixen les crisis: Una bona part de la població mundial creu que el seu sistema econòmic i polític no funciona (resultats de l’enquesta del Baròmetre d’Edelman Trust a més de 30.000 persones d’una trentena de països).
2. Creant noves bases de poder: nous membres, nous mecanismes de connexió presencials i digitals per donar suport a un moviment de base àmplia i transversal, geogràficament i de baix a dalt, i del revés. 
3. Promoure noves narratives convincents, positives i amb esperança i que arribi a més públics.
4. Aportar el suport oportú amb una base de coneixement i evidència coherent i accessible de la viabilitat d’una Economia del Benestar.

La Comissió per a la mesura del rendiment econòmic i el progrés social 

Aquesta Comissió de la Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) va recomanar que la mesura del benestar de les persones s’hauria de fer en un context de sostenibilitat (Stiglitz et al., 2009) centrant-se en quatre tipus de capital: 

1. Capital físic
   1. Capital humà
2. Capital natural
3. Capital social

Aquests quatre capitals s’han convertit en estàndards, en marcs de benestar sostenible. Altres tres tipus de capital també s’hi poden afegir (Dalziel et al., 2018): Capital del coneixement, Capital cultural i Capital diplomàtic. 

• El “capital físic” es refereix als actius duradors creats per l’home que contribueixen a la producció econòmica o proporcionen algun altre servei per al benestar: edificis comercials, habitatges domèstics, hospitals, vehicles, carreteres, ferrocarrils, maquinària, eines (…) i algunes formes de propietat intel·lectual. El capital físic d’una nació augmenta gràcies a la inversió dels propietaris públics i privats. Això impacta en el benestar, ja que la part de la producció dedicada a la inversió, amplificada per l’estat del progrés tecnològic, determina els nivells de vida materials (Solow, 1956). 

• El “capital humà” es refereix a les habilitats incorporades adquirides per una persona mitjançant l’educació, la formació, l’experiència laboral i la bona salut. La inversió en educació és una altra font important de nivells de vida més alts en el model de creixement neoclàssic.  

• El “capital natural” fa referència als aspectes del medi natural que contribueixen al benestar humà. Així, es diu que el capital natural proporciona serveis ecosistèmics, com ara el subministrament d’aigua neta. Els factors ambientals són els principals contribuents a la (mala) salut global. També hi ha evidència que l’accés a espais verds, com ara parcs i boscos, pot tenir impactes positius en el benestar físic i mental de diverses maneres.

• El “capital social” es refereix a obligacions i expectatives compartides, un entorn comunitari de confiança, xarxes comunitàries per compartir informació i normes compartides. Un fort capital social facilita les col·laboracions en benefici mutu dins d’una comunitat, la qual cosa la converteix en un actiu per crear benestar. 

Capitals del coneixement, culturals i diplomàtics

Basant-se en el model de creixement neoclàssic de Solow, Romer (1986, 1990) va introduir la teoria del creixement endogen, que demostra la capacitat única del descobriment i la utilització de nous coneixements per impulsar el creixement continu del nivell de vida mitjà. 

El patrimoni cultural d’una persona és reconegut com un recurs necessari per al benestar de les persones i de les comunitats. La Declaració universal de la UNESCO sobre la diversitat cultural de 2001, per exemple, afirma que la diversitat cultural és tan necessària per a la humanitat com la biodiversitat ho és per a la natura. La Convenció de 2005 sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals amplia aquesta declaració, descrivint la diversitat cultural com un ric actiu per a les persones i les societats que necessita protecció, promoció i manteniment en benefici de les generacions presents i futures. 

Capital diplomàtic: Un exemple i punt de partida útil per considerar respostes coordinades globalment a les amenaces del canvi climàtic és l’Acord de París que va entrar en vigor el 4 de novembre de 2016. Això es va reflectir, per exemple, al Fòrum Internacional de les ONG sobre el Canvi Climàtic organitzat per la UNESCO el desembre de 2017, en el qual van participar més de 300 representants de la societat civil.

La inversió en capital diplomàtic (és a dir, en institucions i normes dissenyades per fomentar col·laboracions interculturals) pot enfortir les capacitats de la comunitat global per actuar conjuntament pel bé comú. Exemple: els set principis fonamentals acceptats pels membres del Moviment Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja: Humanitat, Imparcialitat, Neutralitat, Independència, Voluntariat, Unitat i Universalitat. 

Bibliografia
http://sociedadeconomiacritica.org/ojs/index.php/cec/article/view/222
https://economipedia.com/definiciones/economia-del-bienestar.html?nab=1
https://en.wikipedia.org/wiki/Welfare_economics
https://policonomics.com/es/economia-bienestar/
https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/development-agenda/
https://ec.europa.eu/eurostat/documents/8131721/8131772/Stiglitz-Sen-Fitoussi-Commission-report.pdf
https://www.jstor.org/stable/2138148
https://weall.org/
https://weall.org/wp-content/uploads/WEAll-2040-STRATEGY-SUMMARY-APRIL-2022.pdf
https://www.aihw.gov.au/reports/australias-welfare/understanding-welfare-and-wellbeing?utm_source=pocket_saves
https://www.stockholm50.global/events/wellbeing-economies-new-economic-approach-human-and-planetary-health?utm_source=pocket_saves
https://library.oapen.org/bitstream/handle/20.500.12657/23025/1/1007136.pdf
http://piketty.pse.ens.fr/files/Solow1956.pdf