La idea és que el futur de la revetlla de l’Estartit és no celebrar-la a l’Estartit. O que si no t’organitzes tu la festa, la subhasten a qualsevol plutòcrata anomenat festival d’estiu que et subministra una bona dosi d’il·lusió i bon vent i barca nova a la conservació de les festes tradicionals populars. El primer any del festival Ítaca al poble va ser el 2016, el concert de la nit del 23 era a la plaça de la Llevantina, gratuït (OMG!). Gairebé un any abans, l’associació de joves The Salats havia anunciat que es prenia un descans en l’organització de la festa. Casualitat o no, aquella va ser l’última revetlla en què persones de totes les edats del poble es van barrejar amb els guiris habituals, amb l’ecosistema dels pobles del voltant i amb els pijhippies d’altres províncies que feien un puja i baixa perquè aquesta espècie sempre acumula massa plans i poc temps. La qüestió és que amb el beneplàcit del parc natural, naturalment, s’ha decidit contribuir a una nova manera de viure la revetlla: massificar-la i protegir la varietat d’homínids que encara té la carn tibant i embruta llençols, com a molt, per una nit.
Dels Sant Joan d’abans d’Ítaca ja ningú en recorda res. I és que en l’agressiva batalla pel FOMO estiuenc les nostres revetlles no eren prou mediterràniament envejables pel target més fàcilment impressionable da barsalona. I això de cap manera! Ítaca Cultura i Acció a l’Empordà, que compta amb el patrocini òbviament d’Estrella Damm, no només va fer el que havia de fer, sinó que a més ho va fer bé. Va entrar al poble com ho fa la Bad Gyal al seu catamarà de luxe: de tranquis i colegueo amb qui treballa per ella (o amb ella? LOL) a l’spot mediterràniament conegut d’enguany. Preus populars, packs per passar la nit en algun establiment del poble i seguir estalviant-nos la sorra als peus van ser la clau per inaugurar la nova era, que bevia de l’anterior. Però ningú dubta que, de la mateixa manera que l’estratègia de màrqueting d’Estrella Damm ha fet un gir per continuar contaminant el mar sense remordiments absurds i moralistes, l’Alba Farelo (Bad Gyal) set anys més tard, cansada de fer el paper de sobirana amiga dels seus serfs, acabarà llençant als taurons la seva tripulació incompetent perquè: qui mana aquí? A 40 euros la nit de concert, l’exclusivitat de l’aparcament de mitja platja gran durant dues setmanes, la substitució de packs per “salvar-nos” l’economia del poble per l’anunci d’autobusos que et porten i et tornen la mateixa nit i amb la sorra altre cop entre els dits, ja ens ha quedat clar que el Pussy Ke Mana (PKM) no és el del qui viu o treballa a l’Estartit. Res personal Ítaca, ja sabem que la cultura i l’acció només són negocis, és només que de totes les dates d’estiu que hi havia per muntar aquest sarau metasostenible es va triar un dels pocs en què ja sortien els números. I d’aquí la sospita de qui està salvant a qui.
Ara que ja hem donat per tancada la pandèmia i només ens en queda la nostàlgia distorsionada és moment d’analitzar-ne alguna cosa. L’esperit post pandèmic és a anys llum del lema carrincló fins a morir però funcional del “tot anirà bé” i encara més de la promesa solidària. La realitat és que estem menys associats i més venuts que mai a una indústria que globalitza en favor de Mark Zuckerberg movent els fils de la cultura mainstream. Queda’t tranquil Alizzz, les elits culturals sou vosaltres també. Si ens municipalitzem la mirada i posem el focus a l’oci nocturn dels joves al poble fora de la nit de sant Joan, la cosa ja és molt grossa. I no ho diem per tu Llorenç, que confiem en la teva immortalitat més que en la de Jordi Hurtado, però tret de l’oasi estrany que representa el Mariscal, s’està esperant un nou accionista per subhastar-li el mort de la festa i trencar definitivament el vincle entre joves i política, si és que després de tot en queda alguna cosa.
Finalment, i aprofitant la presumptuositat del nom del festival, convé recordar que el millor d’Ítaca sempre ha estat la idea d’arribar-hi, i no pas la de ser-hi. Arribats a Ítaca, el millor és marxar. La nit és curta quan la companyia és grata, i no quan aquesta busca tan desesperadament un like que et provoca just l’efecte contrari.
