Torroella de Montgrí ha passat de 4.000 habitants a 12.000 en un temps inferior al d’una vida humana. Triplicar la població en tan poc temps ho podem qualificar d’excessiu, sense risc de caure en cap exageració. El creixement, independentment del nombre d’habitants, no pot superar certs percentatges sense que grinyolin les relacions humanes ni que els serveis en quedin ressentits.
Si, a més a més, el creixement no es limita a la població, i afecta també el creixement de la diversitat, ens trobem davant d’una situació que exigeix molta atenció per part de tothom perquè l’entramat social és aleshores delicat. De la societat monolítica dels anys de la postguerra hem passat a un municipi on convivim ciutadans i ciutadanes de 63 nacionalitats. Tot i que la majoria entén el català, les converses del carrer són amb idiomes ben variats.
Hi ha estats eminentment receptors de migracions des dels seus inicis fundacionals. Han estat els arribats de nou els que han forjat el país a la seva mida. A casa nostra el model és diferent perquè els immigrats, malgrat que a certes poblacions arriben a percentatges elevats, són minoritaris. És en aquests casos on hi ha el risc que el model multicultural degeneri en guetos que aviat es tradueixen en bosses de pobresa extrema i font de conflictivitat social generalitzada. Quan són freqüents les formacions de parelles de procedències diferents, quan algunes festes són compartides, quan l’ascensor social funciona, etc. aquesta societat és candidata a veure una societat harmònica, cohesionada i feliç. Si això falla és quan urgeix cercar solucions.
És possible que l’allau migratòria que Torroella ha rebut en les darreres dècades disminueixi i, de fet, es comprova una certa estabilitat en els darrers temps. La davallada econòmica que es pateix a Europa i les reformes socials que afecten i afectaran en els propers anys molts dels països empobrits, fan pensar que hem tocat sostre en la qüestió migratòria i és el moment que podem aprofitar per emprendre les reformes necessàries per encarar el futur.
El tema migratori comporta recurrents debats apassionats amb arguments primaris i tòpics. És comprensible que això passi perquè molta gent viu el canvi vertiginós com una situació lamentable, però cal posar en marxa mecanismes per alleugerir situacions d’angoixa a autòctons i sofriments d’incomprensió a qui arriba amb ànsies de millora.
A Torroella hi ha un teixit social raonablement sòlid que ha frenat els brots d’intolerància. Un bon nombre de persones i entitats s’esforcen en col·laborar d’una manera o altra per enfortir allò que ara és fràgil. I pensem que també cal una major implicació dels nostres representants municipals perquè no es trenqui allò que fins avui hem preservat.
Acollir i procurar una vida digna per aquells que han decidit esdevenir convilatans és un deure ineludible perquè no hi ha ciutadans de primera i de segona. El drets són per a tots iguals. Només quan s’ha donat als més febles allò que és de justícia estarem en condicions d’exigir-los el compliment dels deures. Perquè també s’ha de posar límit a posicions radicals que indueixin a no assumir les nostres lleis o coartin la bona disposició dels nouvinguts a assumir la cultura i els costums de la població que els acull.
Demanem responsabilitat i esforç, per part dels uns i els altres, per consolidar una societat, forçosament diferent de la del segle passat, que vetlli per una Torroella que pot ser diversa i cohesionada.
